Editorial

MÉS, la gota malaia que, poc a poc, fa forat*

Josep Valero González*

El focus de l’escenari il·luminen Madrid i les negociacions per a formar un nou govern a l’Estat. No sabem si el guió de l’obra serà de tragèdia, de drama o finalment de comèdia. Per ara els moviments entre bambolines, surten en primer pla més que el contingut de la pròpia obra. És el moment de les especulacions, les interpretacions dels gests, les cabòries dels comentaristes de torn. D’intentar pressionar als interlocutors des dels diferents mitjans de comunicació. Sembla que no hi ha altra cosa d’importància a tot l’Estat.

Fora d’aquests focus mediàtics, el Govern de les Illes Balears, els Consells Insulars, els Ajuntaments, segueixen en la seva feina quotidiana. Com un que no diu res, avança la Llei de Fosses, la Llei de la Renda Bàsica Garantida, El nou impost de Turisme Sostenible, s’inicia el tràmit per declarar Parc Natural la zona del Trenc i Es Salobrar, es posen en funcionament les meses del Pacte de Competitivitat, es retorna l’obligatorietat del català a l’Administració pública... el Consell de Mallorca engega una campanya cívica de solidaritat amb l’illa grega de Kiós, reactiva el municipalisme i l’Assemblea de Batles i Batllesses de Mallorca, atura la importació de fems... el Consell de Menorca elimina les exagerades rodones de la carretera general, revisa de manera sostenible el Pla territorial...l’Ajuntament de Palma aposta per crear noves zones verdes i atendre com cal a les barriades...

I així el gota a gota de la presència de MÉS a les principals institucions de les Illes, va caient com un que no diu res, de manera quasi imperceptible, en el dia a dia de la vida política de les Illes. Per alguns aquest gota a gota és insuficient i hauria de ser un raig d’aigua impetuosa que arramblés amb tot el que trobés per endavant. Altres intenten ridiculitzar aquest goteig, com si no tingués cap tipus d’efecte.

Sembla que saber governar amb coalició amb altres partits, aportar tranquil·litat a la vida pública, gestionar amb la màxima eficàcia i eficiència possible els escassos recursos existents i les limitacions imposades per les legislacions europees i espanyoles, fossin tasques menors o unes rutines d’obligat compliment. Les feines dels regidors i regidores de MÉS, de tots els seus càrrecs electes, els que tenen tasques de responsabilitat de govern, també els que fan oposició, intervenen i influeixen d’una o altra manera, en els petits canvis del dia a dia quotidià a les nostres illes.

I no diguem dels militants que des dels moviments socials, sindicats, plataformes cíviques, també estan participant i intentant construir una societat millor, més justa i més nostra que mai.

Cert que ara els focus de l’espectacle polític apunten a altres bandes. Però no oblidem que els reptes de les nostres realitats insulars, estan aquí cada dia. I que cal seguir-los afrontant amb il·lusió, força i voluntat de transformació. Si tinguéssim majories absolutes segurament aniríem més ràpids. Però no cal menysprear la feina que estam fent. El gota a gota també acaba fent forat. No és tan espectacular, però tampoc és inocul. És qüestió de saber administrar la virtut de la paciència, sense caure en la desídia, ni tampoc en la desesperació. I estar preparats per saber aprofitar les riades i les grans pluges quan és produeixen. Res que no sabéssim d’antuvi. Però que tanmateix no cal oblidar. Especialment quan alguns intenten fer veure la realitat com si no existíssim.

Documents adjunts

  • Editorial (OpenDocument Text – 22.9 kB)

    Version OOo Writer de cet article