Eleccions sindicals: la democràcia al centre de treball

José Luís Garcia*

Secretari general de CCOO Illes Balears*

A finals d’any es va donar per conclòs el període de major concentració d’eleccions sindicals. Un fet que ha passat desapercebut per a la ciutadania, però probablement sigui una de les expressions democràtiques amb més força de les realitzades al nostre país el 2015, a l’altura de les eleccions legislatives.

Les eleccions sindicals, no es porten a terme com les generals, autonòmiques o locals, en què en un mateix dia voten totes les persones censades i es repeteixen cada quatre anys. A les eleccions sindicals, els processos són empresa a empresa, centre de treball a centre de treball, i per tant, és una tasca molt àrdua i que es realitza diàriament al llarg i ample de la nostra Comunitat Autònoma, en què els candidats i candidates són treballadors de l’empresa i representessin als seus companys i companyes durant quatre anys.

És un veritable termòmetre del pols democràtic de la nostra societat; serveixi com a exemple que per elegir els 6.410 delegats i delegades que hi ha a Balears a 31 de desembre de 2015, han votat més de 130.000 treballadores i treballadors. Això suposa un 47% del cens possible, en el qual no estan incloses les empreses amb menys de 6 treballadors i treballadores en no poder triar representació segons la normativa vigent.

Aquest exercici democràtic ’peu d’obra’ no té cap rellevància com a notícia en els mitjans de comunicació, encara que sigui en aquests processos on es decideix qui s’asseu a les taules de negociació dels diferents àmbits, en l’empresa, en els convenis sectorials i fins i tot a les taules de diàleg social amb el Govern o diferents administracions. És a dir, són uns processos electorals que incideixen en l’economia i en la societat, en uns moments on la veu dels treballadors i treballadores s’ha intentat callar, la nostra veu s’ha de tenir en compte i ha d’influir en la nova configuració social i política de la nostra comunitat.

I s’ha de tenir en compte, especialment després d’uns anys en què els treballadors i treballadores hem vist com es destruïa ocupació, es retallaven drets laborals i socials, s’aprovaven reformes laborals en contra dels nostres interessos, des-regulant i desequilibrant les relacions laborals en favor d’uns pocs i a més se’ns excloïa de la concertació i el diàleg social. L’expressió democràtica que suposen les eleccions sindicals ens legitimen per incidir en la configuració social i econòmica de les nostres illes i s’ha de tenir molt en compte per a la reforma del nostre model de creixement que persegueix el ’Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació de qualitat i la Cohesió social de les Illes Balears ’.

Treballadores Hotel Sumba, Foto CCOO IB

Sens dubte moltes són les reflexions que hem de fer els sindicats d’aquesta Comunitat Autònoma, però no hi ha dubte que de moment el sindicalisme confederal i de classe ha obtingut el 70% de la representació als centres de treball.

En uns moments de convulsió social i política, el treballadors i treballadores segueixen confiant en els sindicats de classe per defensar els seus interessos, una responsabilitat que hem d’assumir millorant com a organitzacions, sense estalviar en autocrítica, però amb l’orgull de seguir organitzant a la classe treballadora per millorar les seves condicions de treball i de vida.

Documents adjunts