La sequera i la gestió dels recursos hídrics a les Balears

Mateu Morro Marcé *
foto Arabalears.cat

Les dades són clares. A Mallorca el darrer trimestre del 2015 va ploure un 71% menys que la mitjana dels darrers trenta anys i l’estat dels recursos és d’un 53% quan la mitjana dels darrers 10 anys és d’un 64%. A Menorca va ploure un 50 % menys i l’estat dels recursos és d’un 69% enlloc de la mitjana d’un 60 %. A Eivissa el darrer trimestre del 2015 va ploure un 12 % menys de la mitjana i l’estat dels recursos és d’un 57% quan la mitjana està al voltant d’un 61%.

La situació de sequera és conseqüència d’una climatologia més àrida relacionada amb el canvi climàtic, però es veu agreujada per la major pressió sobre els recursos hídrics deguda a l’increment de població i a l’estat inadequat de les instal·lacions que haurien de permetre el bon funcionament del sistema d’abastiment. La situació tampoc no es pot deslligar de la manca de gestió i planificació: ha estat freqüent la manca de manteniment de les dessaladores, la nul·la gestió de les fuites, la inexistència de mesures de protecció de la qualitat de l’aigua i de criteris ambientals i sanitaris a la hora de gestionar el recurs. Com si aquest fos il·limitat.

Davant això, l’acció del Govern Balear va dirigida a la revisió i aprovació del Pla de Sequera, incorporant-lo al Pla hidrològic, i a impulsar un enfilall d’actuacions que milloraran la disponibilitat de recursos no convencionals a través de la bona gestió de les instal·lacions existents i de les actuacions per aprofitar les aigües regenerades, però que sobretot es basaran en una tasca de gestió racional de l’oferta i de la demanda d’aigua.

En la gestió de l’oferta estan sent positives les mesures adoptades per l’ABAQUA, com són les millores en les conduccions de Sa Costera; la contractació de les obres de millora a s’Extremera i Port de Sóller; la pròrroga per un any del servei d’explotació, manteniment i conservació d’instal·lacions d’abastiment de Mallorca (Sa Marineta, Sa Costera, s’Extremera, Son Pacs, Artèria de Ponent i Artèria de Marratxí) i del servei de manteniment de la dessaladora de la Badia de Palma; la proposta d’acord de recepció de la dessaladora de Santa Eulària des Riu; l’inici de les obres d’ampliació de la dessaladora de Formentera i l’inici de la contractació de les obres de connexió a la xarxa d’aigua potable d’Inca des de la d’abastiment en alta. Sense deixar a un costat altres actuacions urgents a la xarxa d’abastiment en alta de Mallorca per adaptar-la a les peticions de subministrament i a la posada en marxa de les dessaladores d’Alcúdia i Andratx, com és ara l’adequació del dipòsit de Bunyola.

Pel que fa a la gestió de la demanda partim del fet que des de l’any 2011 no s’ha fet cap campanya de conscienciació o comunicació de dades de caire ambiental com ara la publicació de les fuites de xarxa. Per això fa falta activar les campanyes de sensibilització, dotant d’eines les administracions locals per a poder estalviar aigua i reduir les fuites a les xarxes. També es important el foment de la participació a través del Consell Balear de l’Aigua, les Juntes insulars de l’aigua i altres taules sectorials amb les administracions locals, sector turístic, agrícola i industrial. En una paraula: sortir de la dinàmica perversa de pensar en Santa Bàrbara tan sols quan trona i de considerar que els recursos hídrics es poden tudar sense límit.

foto: Comissió Tècnica sobre sequera agrària. Caib.cat

La sequera i l’agricultura

La sequera també ha provocat greus problemes al sector primari. Els seus efectes són desiguals, per illes i per comarques, però una de les conseqüències generals ha estat la manca de pastures i farratges per alimentar la cabana ramadera. Tot d’una es va valorar que s’havien de prendre mesures per tal que els ramaders poguessin fer front a les dificultats.

Les mesures que s’han elaborat són dues: una línia de finançament que permetrà arribar als 8 milions en préstecs avalats per l’ISBA i amb interessos bonificats, des de 3.000 fins a 50.000 euros, a tornar en 5 anys (amb 1 any de carència) i una altra mesura que permetrà als ramaders comprar menjar pels animals (pinsos, gra, farratges o els complements que es considerin oportuns) amb una subvenció del 35 % per a totes les explotacions agràries o del 40 % si són professionals. La mesura cobreix des de l’1 de novembre fins a 2 mesos després de la seva publicació i inclou el ramat oví, caprí, porcí extensiu i boví de llet i extensiu.

A part d’aquestes mesures, és una prioritat afavorir els regadius amb aigües depurades, posar en marxa una forta campanya de llavor certificada subvencionada en col·laboració amb els Consells insulars, mantenir el suport d’alfals per a les explotacions de la zona de Campos-Ses Salines que varen deixar de regar i permetre excepcionalment la incorporació de menjar no ecològic als ramats que tenen aquesta categoria. S’ha demanat també al Ministeri d’agricultura, alimentació i medi ambient una reducció dels índexs de rendiment net de l’IRPF per als agricultors de les Balears.

La sequera ha comparegut, una vegada més i ha posat damunt la taula moltes dificultats. Aquesta situació excepcional, que de cada cop potser que sigui més habitual, ha de ser resolta amb mesures d’urgència, però a la vegada les mesures han de fer possible una bona gestió present i futura dels recursos hídrics, tant si vénen mal dades per la meteorologia com si no, alhora que l’agricultura i la ramaderia s’integren en una estratègia d’equilibri mediambiental, territorial i econòmic.

Documents adjunts