Les ulleres violetes

Patricia Font Marbán*

Diputada de Més per Menorca*

Aquest passat mes de març s’ha celebrat el Dia Internacional de la Dona. És curiós, perquè davant aquesta data em sorgeixen dubtes. Ens hem de felicitar en aquest dia? De cada vegada tenc més clar que l’existència d’un dia especial per commemorar revela que alguna cosa no va bé si cal tenir un dia. Però no és d’açò del que us vull parlar avui.

M’interessa que parlem del feminisme com a lluita per la igualtat. M’interessa no caure en confusions davant algunes notícies que hem sentit darrerament, com pot ser l’actitud detestable d’aquells seguidors del PSV que tiraven monedes a unes indigents. Aquesta actitud es va titllar de racisme, ara bé, crec que convé fer una anàlisi una mica difer
ent. El fons de la qüestió radica en el classisme més ranci. No els tiraven monedes per la seva procedència sinó pel seu estatus econòmic. És la classe, no la raça.

El capitalisme perpetua aquesta desigualtat, mentre que el feminisme ha vertebrat la seva lluita en la igualtat. A primera vista, i de manera simplista, podem dir, idò, que són moviments antagònics. I dic simplista perquè el moviment feminista actual és molt plural, afortunadament. No podem oblidar-nos que les primeres teòriques feministes eren dones blanques.

L’any 1984, la feminista negra Bell Hooks, va escriure una crítica de La mística de la feminitat, de Betty Friedan, una de les obres de referència del feminisme estatunidenc, i deia:

’Queda clar que Friedan mai es va preguntar si la situació de les mestresses de casa blanques de formació universitària eren un punt de referència adequat per combatre l’impacte del sexisme o de l’opressió sexista en les vides de les dones de la societat nord-americana. Tampoc es va ocupar d’anar més enllà de la seva pròpia experiència vital per adquirir una perspectiva ampliada sobre les vides d’aquestes dones’.(...) ’Com havia fet Friedan abans, les dones blanques que dominen el discurs feminista avui dia rares vegades es qüestionen si la seva perspectiva de la realitat de les dones s’adequa o no a les experiències vitals de les dones com a col·lectiu”.

La lluita feminista s’ha anat eixamplant i té molts de braços. Estic absolutament convençuda de la necessitat que el feminisme augmenti la seva presència i força en l’arena política. El masclisme continua sent imperant en aquest món polític. S’han de forçar les llistes paritàries perquè si no, no s’inclouen dones en la mateixa proporció, mentre en el número d’estudiants dones a la universitat és cada vegada més gran —estudiants, que no catedràtiques—. Més després d’aquesta crisi econòmica que ha aprofundit en aquesta desigualtat. La pregunta és: interessa incorporar aquesta lluita?

Documents adjunts