LINIU SIQUIER, Batlessa de Búger

LINIU SIQUIER, Batlessa de Búger

{{}}

Lluís Apesteguia

Qued amb na Liniu Siquier, la jove i activa batlessa bugerrona; ens ha costat trobar l’estona per fer l’entrevista, malgrat haver-nos vist unes quantes vegades el darrer mes: la tasca al capdavant d’un Ajuntament, tal vegada més si és petit, absorbeix d’una forma quasi bé absoluta.

A la fi, asseguts a una taula d’un bar i entre bromes i rialles, començam parlant dels seus inicis a la política, quasi de rebot i vinculada al seus estudis de dret i la seva forta vinculació a Búger. Va entrar de regidora (a l’oposició) el juliol de 2009, i va ser gerent del COFUC amb el segon Pacte.

A les passades eleccions, MÉS va augmentar un 50% els seus vots, convertint-se quasi en la primera força municipal (a només 13 vots del PP). Ella qualifica la campanya de molt intensa, sobretot per la fortíssima implicació de l’agrupació, també de l’anterior cap de llista, i el resultat en fou una clara conseqüència; tanmateix, no pot evitar lamentar haver hagut de pactar amb el PSOE (quasi in extremis) i repartir-s’hi la batlia, a més d’haver hagut de fer cessions en el projecte a dur a terme. El pacte funciona amb dificultats, però entre els membres de MÉS -que estan implicats i fan feina-s’han creat les complicitats i les dinàmiques de feina que fan que la tasca de govern tiri endavant.

En el moment d’entrar es varen trobar un Ajuntament desballestat, amb uns treballadors desanimats i aïllats de la planificació global; una inactivitat total en la gestió i evidentment un deute totalment desmesurat.

Na Liniu percep el poble molt content, que nota i viu la dinamització. Ara es programa tenint en compte les associacions i s’escolta la gent, que respon participant molt. A nivell de gestió reconeix que les hores de feina de despatx es noten poc, però que tanmateix són indispensables.

Si hagués de destacar una iniciativa seria la de tancar la plaça al trànsit, la qual cosa ha creat un espai viu i per compartir on poder seure o fer contacontes, concerts, actuacions teatrals, mostres de tapes, activitats d’associacions, etc.; evidentment això ha incomodat alguns veïnats, però na Liniu em convenç amb una gran contundència: “allò important a un poble no és fer molt, és fer canvis significatius que beneficiïn la majoria de les persones”.

Per a la resta de la legislatura es fixa dos grans projectes: implantar la bossa vermella i millorar l’ús del punt verd, augmentar la participació activa de la gent i aconseguir un solar per a què la Conselleria hi construeixi la nova escola.

Confessa estar enamorada de la seva agrupació, sense la qual diu no ser ningú. Malgrat haver entrat a l’Ajuntament, segueix activa i hi pot delegar tasques dels regidors. Evidentment, i com a la resta de agrupacions amb qui xerram, a Búger també és un repte incloure gent jove i nova.

Pel que fa a la política supramunicipal, celebra que a la fi tenguem un govern d’esquerres, ecologista i nacionalista, malgrat la disgusti el paper de Podem al Parlament. Pel que fa a l’Estat, es mostra preocupada davant la possibilitat d’eleccions anticipades i lamenta la poca responsabilitat de tothom: acusa als anteriors gestors de no preveure la situació actual i de no haver fet els canvis constitucionals i legislatius que poguessin vehicular la nova realitat política.

Diu que els que ara estam a les institucions n’hem de prendre nota: no s’han de fer els canvis quan el problema ja és damunt la taula, sinó trobar la solució amb anterioritat.

I així, entre cerveses i rialles, el que li havia promès que serien 10 minuts de conversa s’ha convertit en quasi tres quarts. I han passat volant!