Menorca: El camí cap a la sostenibilitat ha de ser renovable

Rafel Muñoz*

Tinent de batle de Recursos i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Maó.

El desenvolupament de les energies renovables en l’entorn peninsular és totalment divergent al curs seguit a Menorca, on ha prevalgut sempre la protecció del medi ambient i la qualitat paisatgista del territori. Les característiques especials de la propietat del sòl, amb parcel·lacions molt ben definides i delimitades, ha propiciat una distribució de la propietat molt heterogènia, impedint la concentració de grans extensions de terreny en un únic titular, i destaca l’absència total de propietats comunals.

Aquesta característica de Menorca és una de les principals limitacions a la penetració d’infraestructures energètiques renovables a l’illa, conjuntament amb l’alta protecció ambiental. Un 66,7% del territori es troba sota alguna figura de protecció ambiental que en condiciona l’ús [1]. En un escenari de falta d’incentius a les noves instal·lacions de generació elèctrica amb fonts renovables, la principal via d’obtenir rendibilitat en noves inversions passa per les economies d’escala, orientades a la construcció de grans parcs. En el cas de Menorca aquesta via, vist tot l’anterior, està molt limitada.

On som?

Avui en dia, les infraestructures de generació renovable a l’illa es limiten al parc eòlic de Milà, de 3,2 MW, i les plantes fotovoltaiques de Son Salomó (3,5 MW), Binisafullet (1 MW) i d’altres més petites que, en conjunt, sumen 0,5 MW. En total, la potència renovable instal·lada seria de 8,2 MW, tot just un 3% del total de la capacitat de generació de l’illa de Menorca, que està clarament dominada per la Central Tèrmica de Maó (ENDESA) amb un total de 269,4 MW de potencia de generació amb combustibles convencionals (fuel i gasoil).

La penetració de renovables a l’illa està molt per sota dels nivells peninsulars, i fins i tot dels aconseguits a l’arxipèlag canari. La dependència energètica insular, en termes d’energia primària, és del 99% per un 68% a l’Espanya peninsular, la qual cosa suposa un cost elevadíssim per a l’economia local, que es pot quantificar en més de 241.000.000 €/any [2], cosa que perjudica clarament la competitivitat de les empreses menorquines.


Cap a on van les noves inversions?

Vist tot l’anterior, la concentració de projectes en tramitació per a noves instal·lacions renovables a l’entorn de Punta Nati, estaria motivada pels següents motius:

  • En tractar-se de terrenys de poc valor agrícola (la seva productivitat està limitada a usos ramaders) s’han mantingut propietats de superfícies relativament grans. Aquestes propietats destaquen en unes delimitacions amb orientació Nord-Sud.
  • És una zona relativament plana, amb pendent uniforme orientada al sud i una elevació mitjana sensiblement superior a la de la plataforma sud de l’illa. La poca rugositat del terreny i la falta de barreres naturals que impedeixen la circulació del vent, fan d’aquesta zona una de les més interessants en disponibilitat de recurs eòlic de tota l’illa. Al mateix temps, l’orientació al sud del pendent natural del terreny facilita una elevada insolació que la fan especialment atractiva per a les instal·lacions fotovoltaiques en rústic.
  • La seva proximitat a la població de Ciutadella facilitaria les labors de construcció, manteniment i supervisió de les plantes de generació, alhora que acostaria la generació als punts de consum, evitant pèrdues de transport.
    En general, es tracta d’infraestructures d’elevada potència que cerquen la rendibilitat econòmica mitjançant economies d’escala. Les principals característiques són:
  • Son Angladó, tecnologia eòlica, 8 aerogeneradors, 20,6 MW
  • S’Era Vella, tecnologia eòlica, 6 aerogeneradors, 12 MW
  • Son Salomó, fotovoltaica, 49,8 MW
    Tots ells requereixen una forta inversió de capital que, segons els mitjans de comunicació local, prové de fons d’inversió forans, sense que consti cap iniciativa per captar capital local.

Manca de definició d’un model energètic menorquí

Seria interessant plantejar solucions d’integració en el paisatge, especialment referent a infraestructures eòliques, que anessin més enllà de la concentració d’aerogeneradors en terres d’un únic titular, com en el cas dels projectes presentats a S’Era Vella i Son Angladó, de manera que la ubicació d’aerogeneradors fos més racional i en acord amb la distribució espacial del territori, buscant una distribució est-oest que maximitzi la producció eòlica i en limiti l’impacte visual.

En tot cas, tot projecte d’energies renovables a l’illa hauria de partir d’una base de suport social més elevada. Sabem que les inversions que es necessiten per a aquest tipus d’instal·lacions són molt quantioses. En el nostre cas, fent servir de referència altres territoris, podem estar parlant d’inversions d’uns 600 milions d’euros fàcilment, una quantitat considerable. I prou important, tanmateix, com per plantejar-se quina mena d’inversió s’hi hauria de fer. Confiar en capital estrictament extern significa deixar, també, el control i els beneficis d’aquesta energia fora de la nostra illa.

Però també tenim exemples de com la implicació de la societat dóna els seus fruits. El cas de l’illa danesa de Samsø, en aquest cas, és paradigmàtic, ja que el model cooperatiu ha servit de base per a la implantació d’un sistema energètic de referència, en un territori on l’energia que es consumeix és tota generada a l’illa en forma de renovables. Gran part de la població, juntament amb l’administració i petites empreses locals, esdevé propietària del sistema energètic.

És evident que no es poden comparar situacions ni territoris, però sí observar sistemes que funcionen a altres bandes per poder ser-ne precursors. La declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera ha de servir també com a incentiu per adaptar iniciatives que han de ser beneficioses per al conjunt de la societat i per al medi ambient. En un moment en què les lleis estan en contra de les energies renovables, calen projectes atrevits i socialment implicats.

Documents adjunts

  • Menorca: (OpenDocument Text – 111.8 kB)

    Version OOo Writer de cet article