Expressar el col·lapse, gestionar el canvi

David Abril Hervàs*

Portaveu grup parlamentari MÉS per Mallorca

Parlament Illes Balears*

Ja fa anys que des de l’ecologisme social i polític avisam que, a les nostres Illes, som al risc del col·lapse, que això pot petar qualsevol dia, vaja. Recordeu sense anar més enfora les campanyes del GOB «Mallorca cap al col·lapse» o «Mallorca blackout», amb la col·laboració de Miquel Barceló, el 2013. Recordeu també com al primer pacte de progrés, entre 1999 i 2003, es varen establir tota una sèrie d’indicadors de sostenibilitat del turisme que determinaven que ja en aquells temps en què teníem gairebé la meitat dels turistes dels que tenim ara, havíem de menester cinc o sis vegades el territori que realment disposam per poder mantenir el nivell de consum de recursos existents. El 1999, concretament, la meitat dels que esperam per enguany, fent el compte de la vella.

Ara, la consciència i fins i tot l’expressió del col·lapse s’ha estès a tots els àmbits o estaments:

  • A l’esfera institucional, des d’unes infraestructures que sembla que ja no tornen bastar quan ni tan sols disposam de recursos públics per mantenir-les, ja siguin depuradores, dessaladores o carreteres.
  • A l’àmbit empresarial, on fins i tot la cap de la patronal hotelera es va atrevir a definir fa molts pocs dies, que l’actual model turístic és «l’antimodel» perquè justament anam sense rumb cap al col·lapse.
  • A l’esfera ciutadana, on els residents notam ja el col·lapse per venir quan encara no som ni tan sols en plena temporada turística, i ens enrabiam pel fet que per molts de turistes que venguin, en el primer trimestre d’enguany hem arribat a les 110.000 persones sense feina (dades EPA), malgrat les festes de Pasqua varen caure per març, i això sempre ajuda a quadrar estadístiques. D’aquí les polèmiques pintades a Palma, que alguns consideren ofensives per als turistes.
  • Als mitjans de comunicació, que fan la seva funció en major o menor mesura de fer-se ressò de tot l’anterior.

Tothom és conscient que no són temps de créixer, i d’aquí la complexitat i la contradicció que tanmateix s’ha d’abordar, de regular justament ara el lloguer turístic (que s’ha de fer per responsabilitat, i no en base a arguments anarco-capitalistes), quan simultàniament haurem d’establir un sostre de places turístiques, encara que sigui per supervivència, que ha d’afectar a tota mena de places d’allotjament.

El turisme, al meu parer, no ha de créixer més. En tot cas l’hem de reconvertir, en tant que apart dels impactes mediambientals, el «nostre» model turístic de potència mundial ja no crea més llocs de feina, només genera llocs de feina precaris i el que és pitjor: una societat precària. Allò que han de créixer són la indústria i el sector primari, amb fortes dosis d’innovació. I ho haurien de fer a partir de la solidaritat del turisme, o si voleu, des d’una política pública que corregeixi els desequilibris que hi genera, ja sigui via imposts, via incentius i òbviament, via canvis de mentalitat, que aquests sempre costen més.

I no hauria de costar tant. Perquè en el fons, permeteu-me que vos digui que les polèmiques pintades de Palma les podria haver perpetrat na Inma de Benito, o almenys tenc la sensació que hi podem arribar a compartir el seu significat, el seu rerafons, ofenses als turistes apart. A l’aeroport aquest estiu s’esperen fins a 100 operacions per hora en determinats moments (feis comptes: més d’un avió per minut!), i aquest cap de setmana varen desembarcar a Palma el mateix dia 18.000 creueristes. Ja està tot dit.

Supòs que a ningú se li passa pel cap com a «solució» ampliar l’aeroport de Palma, ni fer un megaport per acabar de col·lapsar la ciutat. Ni com diu la cançó, dur a la pràctica allò de «si construyeran un puente desde Valencia hasta Mallorca». Per això no hauria de ser tan difícil, conscients dels interessos antagònics existents però alhora de l’emergència social i ecològica, arribar a grans acords per redreçar d’una vegada per totes aquesta deriva sense rumb del nostre model turístic i econòmic, i posar-la al servei d’un projecte de prosperitat compartida.

Documents adjunts

  • Expressar el col (OpenDocument Text – 48.6 kB)

    Version OOo Writer de cet article