Palma, cap a una ciutat creativa i innovadora.

Biel Horrach Estarellas*

Director d’Urbanisme

Ajuntament de Palma*

Quan observam el comportament de les ciutats front a l’actual crisi econòmica hom pot observar com les que millor l’estan afrontant són aquelles que han apostat per una economia basada en el coneixement [1]. La ciutat de Palma després d’estar fortament afectada per la crisi de la construcció ha vist com els efectes col·laterals derivats dels conflictes de la Mediterrània sud i oriental, han fet que el turisme exerceixi un cert efecte esmorteïdor. No obstant, altres afectes negatius sí s’han posat de manifest a la nostra societat. En els últims anys la generació en la que s’ha invertit la millor formació de la nostra societat, la que abarca entre els 25 i els 40 anys, és l’única que està disminuint [2].

Mentre que la població més envellida augmenta, el jove talent està sortint de Mallorca obligat a emigrar a ciutats que sí han apostant per l’economia del coneixement. És a dir, Palma no ha estat capaç de conformar espais d’oportunitat capaços d’atreure bona part d’aquest talent, experimentant-se la pèrdua de la població més ben formada, a més de representar un significatiu efecte negatiu al creixement vegetatiu de la nostra societat.

Algunes de les causes d’aquest fenomen tenen el seu origen en les dinàmiques socioeconòmiques d’escala global i els seus efectes d’escala local.

Amb la socialització del fenomen del cotxe en els anys 60’, les dinàmiques de creixement que experimenta la ciutat de Palma ha tendit a la progressiva separació de les funcions bàsiques dels ciutadans, aprofitant el menor cost del sòl per ubicar-hi els nous llocs de treball o els nous serveis i equipaments. El punt de partida el marca la creació dels primers polígons industrials en els anys 60’ i el Pla General de 1973. Des de llavors aquests sectors han representat la principal oferta de sòl per activitats econòmiques no turístiques del conjunt de Mallorca.

Posteriorment, entre els anys 90’ i 2010 s’ha produït una progressiva dispersió de les activitats amb els llocs de treball més qualificats entre la primera i segona perifèria de la ciutat, com ara el Parc Bit, la Universitat de les Illes Balears, l’Hospital Universitari de Son Espases o l’Hospital de Son Llàtzer.

La separació de funcions ha caracteritzat el municipi de Palma en dos pols antagònics, la ciutat mediterrània compacta envoltada per la Via de Cintura on es troba la major concentració de població de l’illa de Mallorca, front a la primera i segona perifèria de ciutat on es troben dispersos la major part dels llocs de treball no turístics creats des dels anys 70’.

Aquesta separació d’usos i la dispersió territorial de les activitats econòmiques més qualificades conforma un sistema urbà amb grans dificultats per generar urbanitat i un ecosistema innovador amb garanties d’atreure talent, provocant a més a més un increment progressiu de la mobilitat obligada en cotxe, entre llocs de treball i llocs de residencia convertint a l’illa en una de les regions del mon amb més cotxes per habitant.

Amb la Revolució de les TIC, la discussió sobre la importància en la ubicació de les activitats econòmiques s’ha tornat a encetar, destacant-se dos importants posicionaments contraposats:

Per un costat es parla de que funcionalment “La Terra és Plana” [3]: L’arribada d’internet, la globalització dels mercats i la liberalització dels intercanvis, ha fet que s’experimenti una liberalització de les restriccions espai-temporals. Es defensa que s’ha acabat amb les tendències concentradores i que ara la cadena de producció i distribució d’una activitat econòmica es pot ubicar a qualsevol part, tenint un pes important el cost de la ma d’obra i del preu del sòl.

Per altre costat, es defensa [4] que “La Terra és Punxuda”, que les TIC han de ser un valor afegit, de manera que la creació de sinergies entre diferents activitats econòmiques és clau per arribar a conformar una ciutat amb capacitat d’atreure talent, i esdevenir en una ciutat creativa i més innovadora. I és que les persones i les empreses creatives es concentren per els importants avantatges productius, per les economies d’escala i per tot el coneixement que genera tal densitat.

La creixent mobilitat de la població i dels llocs de treball converteix l’elecció del lloc on viure en quelcom cada vegada més freqüent i de major importància des de la perspectiva d’oportunitats professionals.

Per això resulta clau que les ciutats tenguin la capacitat d’atreure aquests grups socioprofessionals associats a la noció de talent, es tracta d’un factor de primer nivell per potenciar el seu òptim desenvolupament.

Però també es tracta d’un procés desigual, en el qual les ciutats mostren una capacitat d’atracció molt diversa. La importància de les oportunitats de llocs de treball de qualitat per aquests grups; la importància de la qualitat de vida, incloent factors extraeconòmics com la tolerància i la diversitat cultural; l’estètica o les amenitats urbanes, són enteses ara com a avantatges competitives de les ciutats.

Això condueix a defensar polítiques urbanes pensades, sobre tot, en atreure a aquests grups socioprofessionals, mitjançant l’atenció a tot allò que pot millorar les condicions de vida del ciutadà, com ara la reducció de la mobilitat obligada o cobrir les necessitats bàsiques dels ciutadans a l’entorn de proximitat, en definitiva “fent ciutat”.

A la ciutat creativa la cultura exerceix un paper important en la renovació urbana, de manera que es fa de cada vegada més necessari tenir present la creativitat quan es tracta de desenvolupar noves estratègies econòmiques.

Mentre que les industries creatives contribueixen a l’estructura social d’una ciutat, la diversitat cultural i la millora de la vida diària, reforcen també les seves comunitats i ajuden a la definició d’una identitat comú.

  • Les ciutats alberguen al conjunt d’agents culturals implicats en la cadena creativa, des del moment de la creació fins a les fases de producció i distribució dels bens i serveis culturals.
  • Les ciutats són espais creatius que juguen el rol de “planters”; posseeixen un gran potencial per encaminar la creativitat i, mitjançant la creació de xarxes de cooperació amb altres ciutats, poden aconseguir un alt impacte.
  • Les ciutats són espais suficientment reduïts per què la seva acció repercuteixi en les indústries culturals locals, però suficientment amplis per servir com a vies d’accés a altres mercats.
    Hi ha un potencial cada vegada més creatiu en un lloc. Es postula en les condicions que s’han de crear per que la gent pensi i actuï amb imaginació en el aprofitament d’oportunitats i d’abordar els problemes urbans aparentment insolubles, com ara fer front a les mancances d’habitatge assequible de proximitat pels emprenadors, a la creació de riquesa o la millora del medi ambient.

La gent comú pot fer que allò extraordinari esdevengui, si se’ls hi dóna l’oportunitat. La ciutat creativa no és només dels artistes i els que participen en la economia creativa, que són creatius, malgrat que tenen un paper important. La creativitat pot venir de qualsevol font, incloent qualsevol persona que s’ocupa de qüestions d’una manera inventiva ja sigui un treballador social, una persona de negocis, un científic o un servidor públic.

Advocar per la cultura de la creativitat, en animar l’ús de la imaginació de dins dels àmbits públic i privat, requereix d’infraestructures més enllà del “hard” (edificis i carreteres), combinant-les amb les infraestructures “soft” (mà d’obra altament qualificada i flexible, pensadors, innovadors, creadors i executors).

La ciutat creativa identifica, nodreix, atreu i manté el talent, és per això que és capaç de mobilitzar idees i organitzacions creatives. L’escenari és clau per establir l’ambient. Un ambient creatiu és un lloc que conté els requisits necessaris en matèria d’infraestructura dura i blana per regenerar un flux d’idees i invencions.

Fer front a aquests canvis requereix una nova avaluació dels recursos i el potencial de la nostra ciutat i és necessari un procés de reinvenció en tots els fronts.

Palma té els ingredients per ser una ciutat creativa, però encara no ha trobat la recepta. Palma treballa per ser una ciutat tolerant, és una ciutat on hi ha una amplia diversitat de cultures, una ciutat cosmopolita de les millors connectades amb la resta d’Europa, una de les ciutats amb millor qualitat de vida.

No obstant, els pocs espais on es concentra la tecnologia i talent, són espais que “no fan ciutat”. Es requereix construir un projecte econòmic per la nostra ciutat. Construir un horitzó, un full de ruta que ens marqui a on volem arribar, construir l’ambient urbà en el que tolerància, tecnologia i talent convergeixin, com a ingredients bàsics per a l’impuls d’una ciutat creativa, treballant cap a:

- Una economia inclusiva, que permeti posar en valor els barris més desafavorits, conformant una estructura urbana que fomenti l’intercanvi i la transculturalitat

- Un urbanisme de proximitat, capaç d’apropar espais residencials i llocs de treball, garantir la mixtura d’usos en els nostres barris, reduint la mobilitat obligada entre les llars, activitats econòmiques i necessitats bàsiques. Prioritzar les activitats econòmiques que generen més llocs de treball/hectàrea a:

1. les trames urbanes d’usos mixtes, integrades als usos residencials.

2. les trames urbanes molt pròximes als usos residencials.

3. les trames urbanes connectades amb transport públic d’alta capacitat.

- Generar diferents pols d’activitats econòmiques d’alt valor afegit, que esdevenguin en els nous centres urbans de referència, caracteritzats per la mescla d’usos.

- Articular amb un òptim sistema de transport públic la xarxa de centralitats noves i existents en el territori de Palma.

- Establir l’òptim suport per la creació d’un ecosistema d’innovació basat en la convergència de les següents quatre hèlix:

1. La recerca i transferència del coneixement universitari

2. Les polítiques públiques que fomentin un ecosistema innovador

3. La creació de sinergies entre el sector empresarial de la petita i mitjana empresa

4. La ubicació en un entorn que fomenti la creativitat així com la economia inclusiva.

És així com, en els propers anys, mitjançant una planificació integrada Palma podrà esdevenir una ciutat creativa.

Documents adjunts