Quina agricultura hem de menester i perquè?

{{}}

{{}}

{{}}

Mateu Morro Marcé

Assessor Tècnic de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca*

Definir el paper de l’agricultura balear en el futur del nostre país hauria de partir de la consideració que en aquest futur serà possible que el nostre poble pugui decidir el seu model econòmic en unes condicions de sobirania política, sigui com a país independent o sigui com a país confederat per via democràtica amb altres. El model autonòmic vigent és un model basat en l’apropiació de banda de l’estat de la capacitat de decisió i l’absorció dels recursos existents. Entre els problemes que ens ocasiona la dependència política que patim destaquen la manca de recursos econòmics per a generar polítiques pròpies i la incapacitat d’aconseguir un tractament mínimament just del fet insular. Tanmateix, les possibilitats d’intervenció que permet l’estat autonòmic no són en absolut negligibles i s’han d’aprofitar.

Mirem cap el futur

Per a considerar l’agricultura balear del futur podem partir de les funcions clàssiques de l’agricultura d’acord amb un model multifuncional: territorials, mediambientals, alimentàries, econòmiques, socials i culturals.

El territori

La funció de la pagesia en la vertebració del territori és bàsica. En definitiva es tracta de veure què feim amb els espais no urbans, amb totes les implicacions que la gestió d’aquests espais pot tenir, entre les quals no són menors les paisatgístiques i l’impacte sobre la qualitat de vida dels ciutadans i l’economia turística. La solució òptima seria que allò que en urbanisme s’anomena “sòl rústic” i que sovint no és altra cosa que una reserva de sòl per a urbanitzar en el futur, passi a ser un “sòl agrari”, viu i gestionat, amb una graella d’usos que afavoreixi els propis de l’agricultura i la ramaderia i exclogui, o redueixi al mínim, els usos residencials o d’altre signe no agrari, amb una cura extrema en la implantació de noves infraestructures -i amb un tractament específic dels sòls agraris periurbans, tan maçolats.

El paquet de mesures a repensar en aquest àmbit és sobretot de política territorial i urbanística, però també s’haurien de dissenyar els Parcs Agraris Periurbans i les noves Àrees d’Interès Agrari, definides entorn d’espais agraris de gran valor. Eines legislatives bàsiques seran la Llei del Sòl Agrari i la Llei del Paisatge de les Illes Balears. El que es tracta és de mantenir i ordenar l’acció antròpica sobre el territori per a què el paisatge rural no sigui desvirtuat o destruït per usos impropis, mantenint una agricultura dinàmica i amb capacitat de mantenir viu el territori no urbanitzat.

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

El medi ambient

Un dels grans reptes que té la pagesia balear és el de poder disposar dels recursos hídrics necessaris per a funcionar sense per això haver de fer malbé els aqüífers. En aquest sentit la bona gestió de les masses d’aigua subterrània, el foment de la qualitat de l’aigua depurada i el seu ús agrari són temes importants. És absolutament inviable una agricultura sense aigua i és un objectiu estratègic el garantir l’aigua per la pagesia, evitant enfocs sols en negatiu que no volen considerr el valor multifuncional de l’activitat agrària. El Pla de Foment del Rec amb Aigües Depurades contendrà inversions en millora de la depuració, construcció i connexió de basses, implantació de xarxes de regadiu i foment dels cultius més adequats a aquests regadius de nova creació.

Però les implicacions mediambientals de l’agricultura són múltiples, per això és fonamental potenciar les seves funcions d’absorció de CO2 i convertir la nostra pagesia en un model inspirat en les pràctiques agràries més sostenibles com són l’agricultura integrada i l’agricultura ecològica. És necessari gestionar els residus i subproductes d’origen agrari (envasos, plàstics, morques de tafona, residus carnis... I no es pot obviar el tema energètic, amb un impuls massiu tant de l’ús d’energies netes, com de l’ús energètic de la biomassa produïda per l’activitat agrària i forestal. Els impactes mediambientals de l’activitat agrària hi són, però són molt més greus els impactes provocats per la seva inexistència. Per tant, totes les eines de gestió ambiental han de situar en el lloc que li correspon la producció d’aliments que duen a terme els pagesos i ramaders.

L’alimentació

El gran objectiu de la sobirania alimentària s’ha de quantificar i col·locar com un dels indicadors de sostenibilitat més importants al que hem de parar esment. El nostre objectiu és d’impulsar una política de substitució d’importacions alimentàries i de recuperació d’una alimentació saludable i d’origen local. Per aconseguir aquest objectiu ens hem de moure sobre dos eixos: reduir els costos de producció per tal de poder competir amb els aliments transportats des de llargues distàncies per l’agroindústria i els monopolis alimentaris (la qual cosa passa sobretot per pal·liar els costos d’insularitat) i després incrementar les polítiques de qualitat, identificació d’origen i comercialització alternativa (venda directa, mercats pagesos, petit comerç, internet, venda cooperativa, grups de consum, etc.).

A dia d’avui uns objectius “assenyats” de sobirania alimentària ens haurien de dur en el termini de pocs anys a un 50 % de quota d’autosuficiència en producte fresc i anar treballant a futur en producte transformat i envasat. Però com fer-ho? Una cosa que es podria fer seria impulsar un debat social sobre l’alimentació en els centres públics (educatius, sanitaris, socials...) que permetés fixar unes quotes mínimes d’aliments locals, encara que fos amb percentatges reduïts. Tal cosa, si s’exigia de bon de veres, actuaria com a impulsora d’iniciatives empresarials amb capacitat d’atendre aquesta demanda, certament generada artificicialment. Però és que en la situació de debilitat on ens ha col·locat la discriminació insular i la manca de polítiques agroalimentàries, sense una potent iniciativa pública no hi ha res a fer.

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

{{}}

L’economia

La nostra economia està mancada de sinergies diversificadores i el món de l’agroalimentari pot ser un espai on els sectors primari, secundari i terciari trobin aspectes que els reforcin mútuament. La indústria agroalimentària és un dels nínxols productius on hi ha més possibilitats de futur (recuperant els pans i la pastisseria de qualitat, replantejant la indústria formatgera i els derivats lactis, recuperant la producció càrnia i d’embotits, incentivant el món dels olis i dels vins...), però també està per descobrir (o redescobrir) el potencial turístic dels paisatges agraris o dels aliments i la gastronomia del país.

Ara bé, tot això passa perquè els pagesos i els ramaders puguin viure de les seves activitats. És a dir, s’han de millorar els marges econòmics de les explotacions agràries, ramaderes i forestals fins que la renda agrària per ocupat s’acosti a la renda mitjana per ocupat existent a les altres activitats econòmiques. Ens trobam davant un compromís de dignificació de l’activitat professional pagesa que inclou temes com la qualificació professional, l’orientació de l’especialització productiva, la recerca i la innovació o la valorització comercial de les produccions. En aquest sentit la nostra proposta passa per l’impuls del Contracte Agrari d’Explotació, entès com un suport bàsic a la renda dels agricultors balears que vulguin subscriure els compromisos agroambientals, alimentaris i socials que es considerin prioritaris.

El camp com a àmbit social

El foment de l’activitat agrària en municipis on el dinamisme econòmic propi és molt minvat ja té, per ell mateix, un valor articulador de la societat sobre el territori prou important. L’activitat pagesa en manté d’altres: subminstres d’adobs i llavors, maquinària, indústria de transformació, comerç, etc. Recuperar pagesia és recuperar activitat econòmica distribuïda sobre el territori i per tant contribuir a una major justícia i equilibri entre pobles i comarques. Millorar la renda agrària és fer justícia cap a una part de la nostra societat, la pagesia, que ha estat invisibilitzada i oblidada.

No s’ha d’ignorar tampoc la funció del camp com a primer contacte amb el nou entorn sociocultural per a molts d’immigrants que primer han treballat en el sector agrari abans de passar a altres camps. Però sobretot hem de considerar en primer terme la capacitat de generació d’ocupació i autoocupació del sector primari, que anirà en paral·lel a la nostra capacitat de fer passes cap a la sobirania alimentària. Com més relocalitzem la producció d’aliments, més llocs de feina hi haurà en el sector agrari i agroalimentari, i més sinergies econòmiques es produiran. .

La funció cultural

L’agricultura ha estat en el passat, i fins fa molt poc, la principal activitat dels illencs i forma part de la seva identitat al llarg de la història. El pagès, considerat individualment, és una persona que recull i transmet coneixements que pertanyen a tota la col·lectivitat: coneixement del territori, dels noms de lloc, de les terres, del clima, de les plantes, dels animals...

A Ciutadella, les festes de Sant Joan, una de les festes més riques i acolorides de tota la Mediterrània, serien impensables sense la presència dels pagesos i els seus cavalls. Per molts de pobles apareixen fires agrícoles i festes de ressò agrari. Arreu de les illes hi ha un intent de reprendre el lligam amb la història i la cultura pagesa, no com un rencontre amb el passat, sinó com una nova fusió cultural que barregi passat, present i futur. Més enllà de l’etnologia i l’antropologia hi ha una funció cultural de l’agricultura que és determinada per ser un punt de contacte essencial entre la persona i la natura que ens permet produir els aliments bons, sans i justs que hem de menester.

Documents adjunts