Sabem quin model energètic volem… però com el construïm?


Joan Groizard Payeras*

Director general d’Energia i Canvi climàtic

Govern de les Illes Balears*

Canvi climàtic. Dependència exterior i vulnerabilitat. Perpetuació de condicions de vida indignes als llocs d’origen dels combustibles fòssils. Línies d’alta tensió al paisatge balear. Oligopoli energètic internacional. Pobresa energètica.

Sabem què és el que no ens agrada del model energètic “tradicional”. Que de tradicional en té poc, tenint en compte que el sistema de generació i consum d’electricitat és relativament recent en termes històrics i ha evolucionat a passes de gegant. Però tot i sabent que no ens agrada, i sabent que no és tradicional, ja estam massa acostumats a l’ “status quo”, i de la mateixa manera que imatges de pobresa extrema o de violència als mitjans poden acabar insensibilitzant a l’observador, sabem, però no acabam de ser conscients, de què a Alcúdia es crema carbó, dia i nit, per proveir d’electricitat no tan sols els milions turistes que arriben – que també – sinó també el més d’un milió de residents de Balears, per molt ecologistes que siguem.

Sostenibilitat. Sobirania energètica. Justícia climàtica. Renovables. Autoconsum. Estalvi energètic. Descentralització. Democratització de l’energia. L’accés a l’energia com a dret fonamental.

També sabem en quina direcció ha d’avançar el model energètic. Una combinació de polítiques nefastes per part dels governs del Partit Popular, l’augment del preu de l’energia per als petits consumidors així com un treball important per part de la societat civil – amb la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético com un dels principals referents – ha aconseguit que l’energia deixi de ser un tema exclusivament tècnic i apartat de la ciutadania, passant a ser un important camp de batalla polític i social, la qual cosa ha permès iniciar un debat molt ampli sobre la transició energètica i dibuixar un futur esperançador i il·lusionant.

El que no tenim tan clar, col·lectivament, és com hi arribam. Els ecologismes i les esquerres en general som crítics i exigents per naturalesa, especialment amb nosaltres mateixos. Això ha impulsat importants evolucions al llarg de la història, i ha permès apropar al mainstream idees al seu moment tan revolucionàries com la igualtat o la sostenibilitat (al menys de forma abstracta). Però aquesta capacitat d’inconformisme també ha suposat dificultats, per exemple, a l’hora d’aconseguir confluències de les esquerres que ens permetin fer front a les envestides del neoliberalisme.

I és aquí on hi ha el perill. Entre un status quo que no ens agrada però al qual ens hem acostumat i un futur il·lusionant, correm el risc de quedar atrapats, no en una Odissea, a la qual anem avançant cap a una Ítaca que es mou al ritme de la nostra capacitat per projectar o somniar un model energètic encara millor, sinó (seguint la metàfora nàutica) al port, discutint al voltant del mapa en quina direcció hem de navegar primer.

El camí cap al nou model energètic no és ni curt ni senzill, ni molt manco d’una sola passa, i tenim nombrosos obstacles a resoldre: En primer lloc, hem de canviar la normativa a Balears i planificar el desplegament de les renovables al territori de les diferents illes, i les tasques prèvies ja s’han iniciat des del Govern. També hem de canviar la normativa estatal, i això s’haurà de fer mitjançant una pressió al Ministeri d’energia que hi hagi al seu moment, però també explicant a l’electorat per què és necessària i urgent la transició energètica.

A més, hem de mobilitzar una capacitat d’inversió econòmica brutal – estam parlant d’uns 100 milions d’euros anuals que necessitaríem per instal·lar la capacitat de generació renovable necessària per complir amb els Acords de París. I si volem que el nou model energètic sigui públic o de la ciutadania, aquesta inversió ha de venir del sector públic o de la ciutadania – evidentment, amb els mesures per part dels poders públics per tal de fer que això sigui possible. Com a punt de comparació, el pressupost actual d’energia i canvi climàtic és d’uns 3 milions d’euros, i en la situació econòmica actual és difícil veure com s’hi podran dedicar més recursos, a menys que hi hagi una priorització important i aquests es dedueixin d’altres partides.

Pel que fa a l’autoconsum, ja hem posat en marxa tota una sèrie de mesures per fomentar-lo i facilitar-lo, i en tenim més en marxa. Però no basta amb simplificar i abaratir la posada en marxa d’instal·lacions d’autoconsum, sinó que hem de convèncer a centenars de particulars i empreses que s’hi apuntin.

Cada passa d’aquestes duu temps i és important no oblidar que jugam amb un horitzó temporal delicat, una situació on al Govern Balear, cadascun dels Consells Insulars i molts d’Ajuntaments tenim governs progressistes i del canvi, però que aquesta situació no serà eterna. Des del Govern d’això en som conscients, i per tant treballam d’accelerar els canvis que de nosaltres depenen al màxim – així com procurar que els canvis que posam en marxa puguin tenir el màxim recorregut possible.

Però això, precisament perquè ha de ser un canvi de tots i no des de dalt, no ho podem fer tot sols, i aquí necessitam a la societat civil, i la ciutadania en conjunt. I atès que tots tenim prou clar el model energètic al qual aspiram – basta veure els idearis i programes electorals dels partits que donen suport al Govern, i comparar-los amb les propostes de la societat civil , hem de passar del debat general a la proposta concreta, per tal d’accelerar la transició cap a un nou model i que administracions i ciutadania anem creant el marc legal i econòmic per desenvolupar unes infraestructures energètiques democràtiques, distribuïdes i sostenibles.

Al mateix temps, però, hem de recordar que el canvi climàtic no espera. Que mentre anem definint i fent realitat aquest model, seguim cremant milers de tones de carbó importades. Urgentment, per tant, com a societats balears ens hem de plantejar si estam disposats a seguir amb l’actual grau de dependència energètica exterior i emissions de gasos d’efecte hivernacle, o si transitòriament acceptam que a curt termini les noves infraestructures renovables no seran exclusivament participades per la ciutadania o exclusivament de petites dimensions.

En paral·lel a les mesures de foment d’autoconsum i d’estalvi energètic que estam posant en marxa aquesta legislatura, tenim damunt la taula una sèrie de projectes energètics capaços d’augmentar la contribució de renovables a l’electricitat de Balears fins a més del 10%, del 2% actual. Cada MWh d’energia renovable abocada a la xarxa, és un MWh d’energia fòssil expulsada, i qualsevol instal·lació renovable que es plantegi en rústic haurem de condicionar a què hagi de ser reversible al final de la seva vida útil – sí, les tècniques actuals permeten instal·lacions sense formigó – així com integrada amb activitat agrària i/o ramadera i integrada al màxim paisatgísticament. A més, els projectes que s’estan plantejant, tot i la controvèrsia per les seves mides – sense dubte, més grans del que correspondria als territoris insulars –, són realment descentralitzats, és a dir, l’energia que generen s’acabarà consumint majoritàriament al mateix node de la xarxa elèctric.

Tenim, per tant, l’oportunitat de multiplicar per cinc la potència d’energies renovables a les Illes Balears aquesta legislatura. Això ens deixa en un 10%, i encara ens deixa l’altre 90% per anar cobrint progressivament amb els processos més lents, però més participatius.

Tot això, per descomptat, amb un important esforç d’estalvi energètic que ens permeti, com a mínim, limitar l’augment de la demanda – que a dia d’avui i davant els fonaments del capitalisme neoliberal, és en sí una cosa ben radical. ¿Estam llestos per funcionar amb un sòtil energètic, i sobre tot, per gestionar com ens repartim l’energia que sí considerem que hem de generar i utilitzar? Això suposa repensar totalment el model energètic, que fins ara considerava la demanda com una cosa inqüestionable i que s’havia de cobrir com fos.

Però precisament la nostra funció, la de totes aquelles i aquells que somniam i lluitam per un món més just i sostenible, és repensar el que fins ara es donava per bo, i fer possible l’impossible.

Documents adjunts