Una “nova economia” de serveis més social i sostenible per a les Illes Balears

Joana Aina Campomar i Orell*

Diputada de MÉS per Mallorca

Parlament de les Illes Balears*

La crisi financera iniciada al 2007 ha afectat greument a les nostres illes, generant un canvi de cicle econòmic i en conseqüència una baixada del PIB important, destrucció de llocs de feina, baixada de salaris, increment de la pobresa i de la desigualtat social. Molts analistes marquen el 2014 com la finalització d’aquests crisi, però malgrat els indicadors macroeconòmics molts dels efectes relatius a atur, salaris precaris i índex de
pobresa i de desigualtat continuen instal·lats a la nostra societat.

La riquesa s’ha acumulat molt més a un 1% de la població, mentre que la resta s’ha empobrit significativament.

Els sectors econòmics han reaccionat diferent. A les Illes Balears els sectors que més han baixat són agricultura i indústria. L’únic sector que no ha baixat és el sector de serveis, també anomenat terciari, que ha incrementat el seu pes des de fa dècades sobre l’economia Balear, mesurat com a VAB, de un 79,9% el 2008 al 87,3% el 2014. Un indicador que mostra l’avanç en l’especialització en el sector serveis que representa més del 85% de l’economia de les nostres Illes de forma similar a les Illes Canàries, la qual cosa interpreten que ha estat determinant per contrarestar els efectes negatius de la crisi. Per altra part la crisi ha repercutit negativament ja què ha representat una reducció molt important d’hores treballades. Si bé la producció es recupera en indicadors macroeconòmics, no s’han recuperat a la mateixa velocitat ni els salaris ni els nivells d’ocupació i, per tant, tampoc els nivells de benestar social.

La situació actual ens situa en una economia especialitzada en turisme , que ha patit una de les accelerades fases de terciarització d’Europa.

Del sector terciari fins fa pot destacava la seva heterogeneïtat, ja que inclou activitats econòmiques molts diverses des de repartir propaganda a la recerca científica i el fet d’incloure activitats intangibles, a diferència de la indústria.

En l’actualitat no es poden mantenir aquestes diferències estrictament en l’economia actual. Els productes són el resultat de la combinació de béns i serveis. La naturalesa dels serveis està més relacionada amb les funcions que es duen a terme, i el consum de les quals és intangible ( no vol dir immaterial) i més o menys instantani.

Els aspectes socioeconòmics bàsics de les Illes Balears i de la societat del coneixement i de la informació comporten un incipient canvi d’especialització productiva que cal emfasitzar per la importància de les repercussions que té en el nostre sistema regional de ciència, tecnologia i innovació.

En els darrers anys les Balears han anat perdent llocs en el rànquing de renda per càpita, tant com a comunitat autònoma com en la classificació per províncies espanyoles i un augment considerable de la taxa d’atur al voltant del 20 %

Les tendències de fons que semblen confirmar-se, en el cas dels Estats Units, és que el procés de terciarització es veurà accentuat en els propers anys i el més raonable és suposar que la inèrcia del procés de terciarització, que s’està donant de forma generalitzada en l’àmbit internacional, tampoc no es detindrà a les Illes Balears.

Segons ja s’exposa en el Pla de Ciència, Tecnologia, Innovació i Emprenedoria de les Illes Balears 2013-2017 (PCTIE), un probable escenari prospectiu de l’estructura productiva de les Illes Balears per a l’any 2025 podria ser el següent: l’agricultura hi representaria l’1 %; la indústria i la construcció, el 9 %, i els serveis, el 90 %. D’aquesta manera es confirmaria que a les Illes Balears es mantenen les tendències de les principals economies avançades: un augment de la terciarització en serveis avançats, amb una dotació més gran del component tecnològic en contrapartida al procés de desindustrialització (amb la indústria reduïda a un sector marginal, amb un 2% o 3%del PIB) i amb el manteniment d’un sector de la construcció (7% o 6%) viable i eficient per assegurar la dotació necessària d’infraestructures i de capital físic per al bon funcionament del sistema econòmic.

En aquest context, la participació del sector primari en el PIB seria residual, però molt eficient en l’explotació dels recursos naturals, la preservació del medi ambient i les produccions molt especialitzades i d’alta qualitat. En aquest model de creixement, la R+D+I -recerca, desenvolupament i innovació- hi té molt a dir, especialment sobre el sector primari. El sector que sobreviu gràcies a la baixa dels preus i a unes inversions de manteniment mínimes, que en fan qüestionar la sostenibilitat i la rendibilitat futura acaba provocant la reducció del ritme de creixement econòmic.

En canvi on es dóna un fort creixement dels serveis avançats i un ús intensiu de les TIC, els permet entrar en una nova fase de creixement econòmic amb rendiments creixents. . Avui dia estam immersos en la primera revolució tecnològica que s’ha produït en els serveis amb la introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Considerant que a les Illes Balears el sector de la construcció, que és el que genera menys productivitat relativa del treball, provoca un efecte de substitució de les inversions industrials, no és estrany que finalment les Illes Balears mostrin rendiments de creixement decreixents relatius a la productivitat dels factors productius (treball i capital) i per una pèrdua relativa de benestar econòmic mesurat per l’evolució relativa de la renda per càpita.

Atès que el creixement econòmic depèn a llarg termini del creixement de la productivitat del treball, si aquest creixement s’alenteix i minora, acabarà per fer disminuir el creixement relatiu del PIB i de la renda per càpita

En conseqüència, tant una excessiva especialització en serveis tradicionals de baix contingut tecnològic i valor afegit com un ús intensiu del sector de la construcció no han ajudat a assegurar i mantenir al llarg del temps uns rendiments creixents que hagin pogut garantir la sostenibilitat, en termes relatius, del model de creixement de les Illes Balears.

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s’han convertit avui dia en una de les eines més importants per al desenvolupament socioeconòmic. L’ús intensiu de les TIC afavoreix el canvi, i facilita la recerca i la innovació, així com la competitivitat de les empreses, especialment de les empreses de serveis, com és el cas de les empreses turístiques, de comerç i transport, que configuren el principal nucli empresarial de les Illes Balears.

Tal com es reflecteix en el PCTIE es detecta a les Illes Balears una incipient especialització terciària positiva, noves oportunitats de negoci en activitats més eficients i rendibles com són els serveis avançats d’alt valor afegit i contingut tecnològic i/o coneixement, com és el cas de les tecnologies de la informació i els serveis a empreses com de Recerca +Desenvolupament i assessoria empresarial i/o tècnica .

Aquests serveis d’alt valor afegit no generen treball precari, generen més productivitat , salaris més alts per sobra de la mitjana salarial de la resta de serveis i són més sostenibles mediambientalment.

S’estima que aquesta “nova economia”, basada en els serveis avançats, representa a l’entorn d’un 5/6% del PIB regional i de l’ocupació, un pes semblant al de la indústria manufacturera (descomptat l’energia), la qual cosa, pot suposar a l’entorn d’uns 1.000 milions d’euros en renda generada i aproximadament uns 20.000 ocupats, més o menys, un 20% de l’ocupació que generen les activitats turístiques de transport, allotjament, restauració i agències de viatge.

Estam davant d’un canvi que, malgrat emergent, pot implicar un canvi de tendència a llarg termini liderat microempreses o PIME’s amb un perfil de treball més qualificat, en alguns casos d’alta especialització, que la mitjana de les empreses de serveis tradicionals i que poden suposar el 5% de les empreses existents.

En conclusió un sector de serveis avançats forma part de la infraestructura econòmica capaç de fomentar el desenvolupament i la competitivitat. Tots els serveis vinculats a noves tecnologies han experimentat un gran procés

Amb la “nova economia” la importància tradicional de la indústria està sent substituïda per noves activitats de valor afegit lligades al sector de serveis: noves tecnologies, turisme de qualitat, serveis empresarials, producció audiovisuals etc.. Sense deixar de banda la tecnificació i l’increment de la qualitat de les activitats primàries i secundàries.

La realitat és que actualment l’especialització és en la pràctica un monocultiu turístic, vulnerable per molts de factors, ambientals, socials, polítics i de conjuntura internacional, que ens condueix a un decreixement real insostenible.

Posar en marxa la diversificació econòmica ampliant les àrees d’especialització requereix un esforç social i polític, de col·laboració publico-privada i de planificació a llarg termini que abarca les àrees d’educació, comerç, economia, turisme, salut, formació professional, formació universitària, tecnologia, etc.

La diversificació econòmica implica una transformació productiva, lligada a les empreses existents, fomentant l’economia del coneixement i de la innovació, impulsant sinèrgies entre diferents activitats i tecnologia, reorientar les relacions oferta i demanda i, també, a impulsar noves activitats econòmiques.

L’objectiu és facilitar l’existència d’empreses amb capacitats singularitzades, que donen pas als llocs de feina qualificats i que finalment afavoreixen avantatges competitives al territori.

Documents adjunts