26J: ELECCIONS INCERTES, MATEIXOS REPTES

David Abril*

Co-coordinador de MÉS per Mallorca*

D’aquí a uns setmanes tornam a estar d’eleccions, després del fracàs dels grans partits que en aquests mesos s’han estimat més la lluita dels platós de televisió que el diàleg que hauria de ser el fonament de la política. Sobretot, allò que més sorprèn ha estat la indecisió del PSOE, que enlloc d’aprofitar l’aïllament guanyat a pols pel PP, per mirar de conformar un govern progressista amb el suport de les forces sobiranistes de Catalunya i Euskadi, es va blindar amb Ciutadans, que representa clarament la nova dreta regeneracionista.

Els dos elements clau de la ruptura necessària, això és: replantejar el contracte social (amb una reforma constitucional que blindi els drets socials i els serveis públics) i la qüestió territorial (que passa sí o sí pel reconeixement del dret a decidir) han estat la clau del perquè no s’han assolit acords, i malauradament, l’escenari sembla que no canviarà molt perquè després del 26J tot sembla indicar que tornaran ser els elements de tot pacte polític. O almenys, de tot pacte polític que realment vulgui abordar els problemes reals, de fons, amb seriositat i un mínim de coratge.

L’únic element nou en aquesta mena de segona volta de les eleccions estatals l’aporta la confluència de Podemos amb Izquierda Unida a nivell d’Estat, i a les nostres Illes la suma de l’esquerra sobiranista i ecologista que representa MÉS, denominada «Units Podem MÉS». Els vots que per separat varen obtenir cada una de les forces el passat 20D superen els del PP, i està per veure fins a quin punt podrà ser una opció clarament guanyadora en poques setmanes.

Allò més inquietant és el que pugui passar amb el PSOE, que probablement hagi de triar entre un govern d’esquerres on ells probablement no siguin la força majoritària, o un govern de concentració «a l’alemanya». Si tria la primera opció, s’hauran d’abordar reformes profundes, a nivell econòmic, social i territorial, i enviar un missatge clar a Europa de què cal replantejar les regles del joc del projecte europeu. Si tria la segona opció, és més probable un intent de contrareforma neoliberal i neo-centralista i una subordinació clara als interessos de la troika, una passa enrere on tanmateix, els socialdemòcrates estaran en una posició de debilitat davant el PP, però sobretot poden iniciar un procés de «pasokització», de fer-se cada cop més petits i més poc útils.

Perquè d’això van la política i els partits, fins que s’inventi una altra cosa per representar la voluntat ciutadana: de ser útils a la gent, i d’incidir al màxim amb els vots que tens. Aquesta és l’opció que ha fet MÉS, la de ser-hi malgrat les contradiccions, devora altres forces d’esquerres que defensen coses molt semblants, sobretot pel que fa a les dues vies de ruptura obertes a l’Estat espanyol, i òbviament pel que respecta a les nostres Illes. Part d’aquestes reformes passa per reconèixer (i compensar) d’una vegada per totes els greuges de la nostra condició insular, i per assolir un model de finançament que ens garanteixi uns serveis públics que no ens condemnin a ser ciutadans de quarta categoria de l’Estat.

Una decisió, la de MÉS, presa en tres assemblees massives celebrades en menys d’una setmana, que han estat una lliçó democràtica en relació al que fan (o en aquest cas, el que no fan) la resta de partits polítics a les Illes, inclosos els outsiders als qui no ha agradat la decisió. Amb aquesta motxilla, la de les lluites per la terra, la llengua i la gent, i un bon somriure, encarem el 26J.

Documents adjunts