BEL BUSQUETS HIDALGO I DAVID ABRIL HERVAS, co-portaveus de MÉS

Biel Pérez i Pep Valero*

Aquesta és una entrevista que queda molt desdibuixada si no es té present el marc geogràfic on es realitza. Es tracta de la seu del Parlament. Anades i vingudes pertot arreu, mòbils a les orelles, somriures i salutacions típics dels temps de campanya electoral... En David, negociant, seriós, a l’entrada del casal, na Bel esfumada per dins la casa, ens asseguren que compareixerà; nosaltres dos, amb cara de bons al·lots, saludant tothom. Al cap d’una bona estona aconseguim que ens trobem en el hall tots quatre. En David i Na Bel tenen moltes coses per contar-se, però fan l’esforç de desconnectar uns minuts per atendre les nostres preguntes. Uns amics ens deixen unes butaques, davall l’escala, i allà ens posam en feina.

Encara que els vostres currículums ja siguin coneguts per a la immensa majoria dels nostres lectors, potser serà bo fer-ne un tast:

El meu nom és BEL BUSQUETS HIDALGO, neix a Palma el 1973, llicenciada en Filologia Catalana. Era Professora de Secundària a Mata de Jonc. Duc quinze anys de militància en el Partit Socialista de Mallorca.

En David bromeja amb el segon llinatge, volent-la emparentar amb un cèlebre batle d’Andratx o amb el propietari d’una gran agència de viatges.

DAVID ABRIL HERVÁS, nascut a Inca el 1975, llicenciat en Geografia i Història i Doctor en Pedagogia. Abans vaig treballar d’Educador de Carrer i Mediador. Fa vint-i-un anys que milit, la major part del temps a Esquerra Unida; des del 95. Després d’Iniciativa d’Esquerres és fusionà amb els Verds, i formà part d’Iniciativa Verds.

Bel, tu ets la primera dona que accedeix a la Secretaria del PSM en 40 anys, com ho dus a això?

Mirau, la vida ens hi ha duit i jo no crec que es tracti de res especial; encara que les dones del PSM sí que ho troben significatiu. Ha estat fruit d’una sèrie de circumstàncies, una passa endavant. Ara que ens hem passejat pels pobles, la gent ho viu com un fet normal. La societat ha evolucionat i el PSM amb ella, naturalment.

Sou “co-portaveus” de tot o portaveus amb divisió de tasques?

(Es creuen les mirades i arranquen tots dos a la vegada)

Portaveus en tot...

Bel: No tenim territoris separats, no tenim àrees. Mem, un domina millor unes àrees que les altres. Ara mateix, amb els negociacions amb Podem, anam canviant els papers.

David: Ens complementam.

El portaveu canalitza la informació des de dedins cap a defora i de defora cap a dedins. Què vos resulta més còmoda la relació cap a defora o cap a dedins?

Bel: Per a mi resulta més còmoda cap a dedins. Jo tenc poca experiència de relació amb els mitjans. Feia poc temps que era diputada, havia tengut poques oportunitats de contacte amb els mitjans, i em posa nerviosa. Però cada pic menys perquè vas agafant rodatge, però en sent més còmoda conversant amb la nostra gent, em resulta més fàcil.

MÉS és una paraula molt senzilla, però darrere ella s’hi aglutinen sensibilitats molt distintes. És bo de fer aglutinar aquestes sensibilitats?

David: Jo crec que ens complementam bé com a co-portaveus. No tant perquè na Bel sigui quota del PSM i jo sigui quota d’Iniciativa, sinó perquè ho plantejam des del punt de vista d’equilibri gènere, home-dona, però sobre tot, perquè MÉS hem estat capaços de fer un discurs comú més enllà de la política de cada un dels partits. Això ens dóna una certa comoditat: no ens hem de posar d’acord a l’hora d’una xerrada a un poble o amb un mitjà. Ni cap a dedins, ni cap a defora. Això ens facilita molt la tasca.

Bel: Jo pens que la gent cada vegada té més interioritzat que és de MÉS i que és per a aquest projecte pel què hem de lluitar. No hi veig relacions distintes entre els uns i els altres.

Aquesta afirmació que feis, tan rotunda, de que tothom es sent MÉS, creis que ha arribat a la capil·laritat, a les bases dels pobles i les ciutats?

Bel: Quan vaig als pobles, jo que som del PSM, no tenc necessitat de dir jo som d’aquí o som d’allà. Vas als pobles amb més tradició del PSM (com poden esser Santa Maria o Campanet, per posar dos exemples) i el projecte és MÉS, l’objectiu és reforçar MÉS. El projecte ha quallat. Per això hem pogut fer la tria de càrrecs amb tranquil·litat, sense quotes...

Què suposa aquest relleu dels “co-portaveus” pel projecte de MÉS per Mallorca?

David: Crec que era una qüestió de necessitat. Quan va haver-hi les eleccions del 24 de maig, MÉS va tenir un resultat excel·lent, que segurament va servir per a consolidar el projecte. És possible que si els resultats haguessin estat dolents es podrien haver qüestionat les passes que anàvem fent. Però el resultat va esser bo i això sempre acompanya. I un dels reptes que teníem era abordar la feina i continuar en l’estratègia de MÉS com a projecte polític que encara està en construcció. Encara no fa ni tres anys que vàrem néixer. Per tant, vàrem fer un buidatge de gent, de quadros, de portaveus, en el Govern, en el Consell, en els governs municipals... i això feia que el partit, l’executiva, se’n ressentís.

Hi havia que distribuir tasques, no oblidar l’estratègia que teníem, que també ho és de reforçar el partit i construir país, i paradoxalment els bons resultats ens obligaven a fer aquest relleu, no sols a nivell de co-portaveus, sinó de tota l’executiva. Crec que era el moment de distribuir tasques, no tots fer de tot, a fi de fer créixer MÉS. Tenint en compte que els qui han fet aquesta tasca fins ara, en Biel i na Fina, han deixat el llistó molt alt.

Bel: I tanta sort que ja havíem fet aquest relleu, perquè si ens arriba a agafar la campanya electoral sense haver fet els deures... ! Jo no sé què haguéssim fet amb totes aquestes negociacions. Ens ha caigut un feix de feina a damunt i no hem tengut temps de fer el rodatge. Tal vegada la nostra primera feina, la nostra primera intenció, era cuidar les assemblees locals, els pobles, l’estructura, tornar a posar en marxa les sectorials... I amb la contesa electoral, tornam estar que l’urgent trepitja l’important.

Quins reptes de MÉS pensau que són prioritaris en abordar el vostre mandat? Quines prioritats destacaríeu per a consolidar el projecte de MÉS?

(Altra vegada es creuen les mirades i un somriure entre els dos, com si els haguéssim caçat amb una pregunta inesperada; esclata una rialla fresca de na Bel).

Bel: Jo pens que hem de reforçar el partit, perquè el partit ha d’esser el coixí i el suport dels nostres governants. Les persones que estan en la gestió es troben que el dia a dia els ocupa molt. La realitat gairebé els passa un poc per damunt i hi ha d’haver qualcú que tengui cura del partit perquè els que estan gestionant puguin tenir el cap en la gestió. Nosaltres poden cuidar tota la part del municipalisme, que és la nostra gran força, però també ara és el moment de treballar discurs i de continuar treballant les nostres relacions amb les entitats, amb la societat, perquè de cara al 2019 tinguem una bona xarxa social en marxa, activa, per a poder continuar la nostra tasca.

David: Efectivament, necessitam un partit fort per a esser útils a la societat, que aquesta és, en definitiva, l’essència. Som més útils en tant que estam governant a les institucions, però, endemés, hem de demostrar que ho som. I aquesta utilitat, en aquest moment de la pel·lícula i de la història, passa per contribuir des d’allà on som (sigui governant o a l’oposició; en aquest cas des del privilegi d’estar governant) al canvi de model social i econòmic. Aquest crec que és un dels gran reptes que tenim a tots els nivells. Des dels municipis fins al Govern passant per la Presidència del Consell.

En tant que se’ns percebi com una eina útil també ens anirà bé electoralment. Parlant del tema de les eleccions, si MÉS ha de servir per qualque cosa ha d’esser per canviar aquest model que ha deixat un munt de gent pel camí; i encara en segueix deixant. I que tot això vagi acompanyat (perquè som una força sobiranista) de la voluntat de fer un projecte de país i de construir una majoria social -que diria en Damià Pons- que ens permeti anar avançant. I aquesta utilitat també passa per governar-nos a nosaltres mateixos; perquè depenent dels altres fins ara s’ha demostrat que no ens ha anat gaire bé.

MÉS és ja un projecte gairebé tancat o cal que segueixi obrint-se? I, si s’ha d’obrir cap a on ha de fer-ho?

(Avui el llenguatge no verbals dels nostres entrevistats és molt expressiu. Na Bel va un sospir profund que acaba, altra vegada, amb una rialla).

Bel: Jo crec que MÉS comença a esser un projecte consolidat, més que tancat. I cada vegada es difuminen més els pares i mares que varen engendrar aquesta opció política. Crec que, tant des d’Iniciativaverds com des del PSM hi ha la voluntat de difuminar aquells projectes perquè l’aposta és MÉS. I hem de treballar, aquest és un tema legal, perquè aquest subjecte polític tengui tots els requisits burocràtics que facin falta. MÉS està obert a qualsevol persona que vol treballar per aquestes tres potes (sobirania, responsabilitat social i sostenibilitat). Està obert a tothom qui vulgui treballar per a aquests objectius.

La nova campanya electoral suposa una nova sacsada pels partits i un replantejament d’aliances tàctiques i això a vegades produeix esqueixos.

Bel: Hi hagi eleccions o no, vas deixant gent pel camí. Perquè hi ha gent que es desencisa, o perquè a nivell personal ja no està per dedicar-hi temps, o perquè vol passar a un segon pla... Hi ha alguna decisió que es pren i no agrada a tothom; això pot passar, però també sumam molta gent pel camí. A vegades sents comentaris en el sentit de què perdrem gent sobiranista, però els números no diuen això.

David: Com més grossos vulguem esser, i la nostra voluntat és esser grossos precisament per servir al nostre país amb la màxima incidència, sempre tendrem gent que voldrà esser o molt d’esquerres, o molt nacionalista, que voldran esser l’esquerra autèntica o nacionalistes autèntics... L’aposta per fer en el país una esquerra majoritària i hegemònica és MÉS. Hem demostrat que és així i ho volem seguir essent. I d’aquí la necessitat de què sigui un projecte obert. Les darreres eleccions varen deixar una esquerra balear a tres terços: la social-democràcia clàssica, representada per un PSOE que està en crisi arreu d’Europa, una nova esquerra política (que tanta sort que el malestar els ha pegat per aquí, perquè a la resta d’Europa ha pegat cap a la dreta) que aquí ha anat cap a Podemos, són dues esquerres estatals, i l’esquerra del país que volem representar nosaltres i amb voluntat d’aspirar a l’hegemonia cultural i política.

Volem ésser oberts perquè volem seguir creixent i representar de la millor manera possible el màxim de gent que comparteixi aquests valors d’una esquerra que sigui capaç de fer síntesi, com ho hem fet a MÉS. Des de la ideologia d’esquerres, ecologista i sobiranista; crec que també és l’avantatge que tenim respecte dels altres. No som només una amalgama de col·lectius i persones que pensen diferent, sinó que hem estat capaços de fer síntesi. Molt més del que pot visibilitzar una sopa de sigles.

Bel: Jo crec que la nostra coalició electoral el que ha fet ha estat refermar encara més la voluntat d’esser de MÉS. Es senten orgullosos d’esser de MÉS!

“UNITS PODEM MÉS” és un acord tàctic de cara a unes generals o pot esser l’embrió de qualque cosa més?

David: Està claríssim, per activa i per passiva, que és una coalició tàctica. Si això fossin una eleccions autonòmiques i municipals, com les de fa un any, va quedar clar, que MÉS és un projecte autònom, en principi aniríem sols. Com a tal projecte autònom, evidentment, és lliure de fer coalició si ens interessa. Si pensam que la millor eina per a incidir a unes eleccions generals és fer una coalició com hem fet amb Podem, quan ja hem comprovat a les anteriors eleccions que patim quan en aquest nivell estatal encara no som percebuts com una força útil, si les condicions del acord són acceptables, no tenim cap impediment per a poder fer una coalició. Tampoc ens inventam coses que no s’hagin fet altres vegades.

MÉS pot acabar essent menjat per Podem?

David: Què més voldrien ells!

Bel: Jo no pas gens de pena! Ara que ens hem passejat tant per les agrupacions, on la gent sent com un orgull de MÉS! De dir: mira això és un acord tàctic, sí, sí, però nosaltres volem...

L’ambient social està amerat de globalització: la informació, les xarxes, l’economia, les comunicacions, etc. Parlar de sobirania pot sonar a establir fronteres, posar barreres.

David: Sobirania, més que res, és parlar de llibertat, de democràcia, de dret a decidir. No de fronteres. Les fronteres, en aquest moment a Europa, són uns altres els qui les tornen a aixecar. El que nosaltres defensam és un projecte alliberador que precisament està en contra d’aquestes noves fronteres, que, curiosament, no es posen a les mercaderies, sinó a les persones.

Bel: Pensa global i actua local! Voler esser diferents, voler esser sobirans, amb la teva identitat, amb la teva autonomia, no vol dir aixecar murs. Vol dir establir relacions amb qui tu decideixes; no imposades. Sumar forces per a aconseguir objectius, però poder prendre la teva decisió. Això és esser sobirans.

El debat sobiranista que es produeix en el Principat i el debat que es produeix a les Illes, tenen qualque cosa en comú?

David: Crec que són diferents. I, a més, crec que el que hem d’imitar de Catalunya són els èxits. El per què ha anat bé el procés. Hi ha anat per un parell de coses, però sobre tot: Primera, perquè hi ha hagut un procés i un impuls social a darrere. No són els partits que han encapçalat això, o les diferents opcions nacionalistes o independentistes i sobiranistes, sinó la societat civil real. Si no, no hi hauria hagut més de dos milions de persones en el carrer amb els col·lectius a darrere. Això fa molta enveja per a qualsevol procés social, per a qualsevol procés de tipus emancipador.

I segona, que jo crec que hi ha hagut una evolució. Avui en dia parlam de sobiranisme i no tant de nacionalisme, perquè s’ha passat d’una concepció més identitària a una concepció més inclusiva en aquest sentit de democràcia, de dret a decidir, i de construir un projecte de futur. No reivindicar una nació, en el nostre cas, amb base al Rei en Jaume o elements purament identitaris. I això fa que, per exemple, Esquerra Republicana presenti un cap de llista a les eleccions generals castellanoparlant. Que va a Madrid i els pega on més mal fa amb aquesta idea de nacionalisme espanyol que defensen, que això sí que és nacionalisme i no és sobiranisme, perquè, en tot cas, ja decidiran els bancs!

Bel: A més del què ha dit en David, entre el procés del Principat i el nostre hi ha una diferència brutal de tempo. Ells han fet molt de camí. Nosaltres encara hem de veure cap a on caminam. Una altra característica és la transversalitat. Aquí, a les Illes, quan parles de sobirania o de independentisme, és molt etnicista. No ens pot entrar dins el cap coses que ha fet, per exemple, Esquerra Republicana de Catalunya, que es parli en castellà per dur a terme aquesta transversalitat. Aquí encara anam amb una concepció molt purista i, sobre tot, molt etnicista. S’està parlant de llinatges i coses d’aquestes, que és no conèixer la nostra realitat. Fins i tot s’arriba a defensar gent condemnada per corrupció “perquè són dels nostres”, “perquè duen els nostres llinatges”! Jo vull defensar una Mallorca sobirana, però socialment justa!

Què suposaria pel sobiranisme de Mallorca i de les Illes que en Toni Verger pogués entrar com a diputat en el Congrés?

David: Primer que seria la primera vegada que, encara que només sigui per una persona, ens sentin. Tenim l’exemple d’en Baldoví en el País Valencià, que va demostrar que el valencianisme, en aquest cas, es podia sentir des de Madrid, fent renou i essent portador de reivindicacions històriques que mai s’havien sentit en el Congrés de Diputats (d’una de les comunitats que més diputats aporten). En el nostre cas, per a reivindicar temes importants, com el finançament i molts d’altres. Perquè els partits majoritaris sempre fan un discurs aquí i voten diferent allà.

I, segon, que en aquest moment de la pel·lícula, de la història, justament a Espanya, es poden moure coses importants. Pot haver-hi (o no) una reforma constitucional. En tot cas hi haurà un debat sobre el model territorial. Són aquestes qüestions on nosaltres sí o sí hi hem d’esser. I no és el mateix esser-hi amb veu pròpia i amb amics d’altres bandes que pensen com nosaltres, des de Compromís a Bildu, Esquerra Republicana, Iniciativa i altres, que no esser-hi. I fer-ho des d’aquí sense estar presents al Congrés de Diputats, ho has de fer de la mà dels amics, però ja no actues essent-hi.

Bel: És important esser-hi en persona i poder establir relacions amb altres forces sobiranistes. És important perquè et fa visible i mem si d’una vegada podem establir aquest espai. Això serà una conseqüència d’obtenir un diputat. Nosaltres, des d’aquí, també ens haurem de moure!

Quan acabava de parlar en David, ha sonat el timbre que cridava a les votacions. Agraïm a na Bel i en David que ens hagin concedit aquesta estona de conversa mentre se’n van corrents a les votacions.