Cap a l’esborrany d’un nou país: convocatòria de les jornades sobre construcció nacional a les Illes Balears del segle XXI

Joan Colom Ramis*

Espai de construcció nacional i sobirania*

Ateneu Pere Mascaró/Fundació Emili Darder *

El sobiranisme a les Illes Balears es troba, com d’altres moviments polítics, en un moment d’impasse, en un encreuament de camins, entre les formes en com ha fet política fins ara i les noves necessitats que imposa un context cada vegada més canviant i complexe. Durant els darrers quaranta anys, el mallorquinisme polític ha aconseguit elaborar l’únic projecte nacional alternatiu a l’espanyol en la història de Mallorca capaç de penetrar a capes àmplies de la societat. Ha aconseguit una important representació institucional, amb grups parlamentaris propis al Parlament de les Illes Balears i un enorme arrelament a les viles i ciutats de l’illa, per ser a ser a dia d’avui la força política amb més batlies de Mallorca. Però també ha estat força governant tant al Consell com al Govern de les Illes Balears, amb càrrecs de molta importància.

Si deixam de banda l’assignatura pendent del diputat al Congrés, el mallorquinisme polític ha estat l’actor que més ha marcat i ha influenciat el discurs de la resta de forces, amb especial esment al paper que ha jugat el PSM en aquest aspecte. Bona part dels seus postulats i reivindicacions són avui gairebé transversals; des de la promoció i defensa de la llengua i cultura catalanes, la millora del finançament, la reclamació d’un nou REB que compensi la insularitat, el tractament estatutari de nacionalitat històrica per a Balears, la necessitat d’un nou model econòmic menys dependent del turisme de masses, etc.

Ara bé, com tot moviment polític que aspiri a construir nacionalment un territori i a dotar-lo de la sobirania plena necessita de l’hegemonia i de la majoria social per a dur a terme el seu projecte. I a dia d’avui el mallorquinisme no està encara en aquesta situació, tot i que es troba en la posició més privilegiada de la seva història per aconseguir-ho.

Què li manca? Un full de ruta clar per assolir-ho en base a les coordenades socials, demogràfiques, econòmiques i culturals de les Balears de la Postmodernitat, de les identitats líquides, de la multitud de llengües i orígens... d’una terra mancada de projecte col·lectiu compartit entre la majoria dels seus ciutadans. Li cal, al nostre entendre, una revisió de com s’ha vengut entenent la mallorquinitat fins ara, un mallorquinisme de construcció, més centrat en cercar establir ponts i punts d’encontre amb totes les comunitats lingüístiques i culturals de l’illa, un mallorquinisme que sense perdre els referents de tots aquests anys de lluita deixi de ser de resistència per ser arquitecte d’un nou país, d’un nou horitzó compartit. Li cal, en definitiva, pensament estratègic que guii la seva acció com a moviment polític a anys vista. Un full de ruta.

Per aquest motiu i en commemoració dels 50 anys de la publicació de Els Mallorquins de Josep Melià, les fundacions Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró s’han proposat actualitzar el pensament i discurs del mallorquinisme polític per adaptar-ho a les circumstàncies de la Mallorca i les Balears del segle XXI. L’objectiu és el elaborar eines analítiques i teòriques que serveixin de base per aquest pensament estratègic que esmentàvem.

Finalment volem fer una crida a totes les persones interessades en aquest debat a que hi participin a través de les jornades de debat que es duran a terme el darrer trimestre de l’any. El procés s’organitzarà entorn a diades temàtiques que culminaran amb la celebració d’un simposi o congrés en que es presentaran les conclusions per a la seva posterior edició. Es podrà participar bé assistint com a oients i per debatre o bé implicar-se més amb la presentació de comunicacions per presentar als debats. Aquestes hauran de ser originals i versar sobre alguna de les següents àrees temàtiques:

  • Balanç històric del mallorquinisme: encerts, errades i limitacions de la construcció nacional a Mallorca i les Balears fins a principi de segle XXI
  • Actualització del discurs de construcció nacional.
  • Estratègies i aliances per arribar a majories socials.
  • Quin model de país volem? Com el podem aconseguir?
  • Propostes i projectes polítics del sobiranisme illenc per a àmbits supra-insulars

Per inscriure’s o per tenir més informació sobre les jornades de treball, les condicions, terminis i el simposi visitau el següent enllaç:

http://ateneuperemascaro.org/activitats/activitats-41/un-esborrany-de-pais-construccio.htmlç

Documents adjunts