El judaisme explicat per Martí Àvila

Maties Garcias*

Professor de L’Escola Oficial d’Idiomes*

Martí Àvila i Serra és professor d’educació secundària d’un institut de Mallorca i especialista en religions. A final de l’any passat va publicar un interessant estudi sobre el judaisme com a religió i com a cultura. El llibre s’obre amb un cant a la tolerància i al diàleg interreligiós i amb un rebuig contundent del que expressen termes com croada, gihad, excomunió i inquisició, ja que “els fonamentalismes, de qualsevulla religió, anul·len conscientment o inconscientment la llibertat, l’ús de la raó mateixa, l’exercici de pensar des d’una perspectiva totalment nova”, enfront dels quals l’autor postula “actituds positives, com la tolerància, la generositat, l’amor; fet i fet, actituds que promouen i defensen la humanitat.”

Resseguint les 316 pàgines del volum –bibliografia inclosa– assistim a un detallat i ben explicat recorregut històric i cultural de la més antiga religió abrahàmica, nascuda de l’experiència del poble d’Israel en el seu marc geogràfic de Canaan, a l’actual Palestina, però també influïda per l’exili que patiren els israelites a Babilònia, i d’on retornaren per reconstruir el temple de Jerusalem, espai fonamental per al judaisme, juntament amb la Llei que segons la tradició Jahvè donà a Moisès al Sinaí.

La peripècia històrica del poble jueu com a comunitat religiosa i nacional és explicada amb detall i amenitat per Martí Àvila, a manera de síntesi de destacats estudis arqueològics, històrics, antropològics i teològics, i a la llum de la interpretació de la Bíblia i altres referències literàries que han conformat la personalitat de l’antic poble d’Israel fins a desembocar en l’actual estat del mateix nom.

A través d’aquesta explicació global del que és ser jueu i del que significa formar part de la comunitat jueva, amb tots els matisos i totes les branques que s’hi poden destriar, assistim a la interpretació del Llibre del Gènesi (la creació, Adam, Noè...), llegim el retrat d’alguns personatges importants en la tradició jueva i universal (Abraham, Moisès, els profetes, els reis David i Salomó...), ens endinsam en el significat de la Torà o relat de l’aliança amb Déu per aconseguir la terra promesa, comprenem el paper i la importància de festes, símbols i espais i cerimònies que marquen els rituals jueus (el Yom Kippur, la quipà, els aliments caixer...), o escatim les diferències entre la tradició sefardita i la de filiació asquenazita, i distingim les posicions de jueus ortodoxos i progressistes davant els debats socials d’avui dia .

En fi, també resseguim la història convulsa dels jueus a Europa, víctimes de l’antisemitisme i de la terrible Xoà duita a terme pel nazisme, i de l’emigració a Eretz Israel, on es funda l’Estat israelià el 14 de maig de 1948, de tan violenta trajectòria enmig del polvorí d’Orient Mitjà, un marc geogràfic on la possessió de la terra esdevé altament conflictiva ja des de temps bíblics.

El llibre acaba amb un capítol centrat en els problemes actuals de la comunitat jueva, en el qual l’autor explica que “Avui dia, el futur de la religió jueva a Israel és incert”, a causa del baix índex de natalitat, els matrimonis mixtos i la ràpida assimilació de la modernitat que atreu tothom, en un Estat laic on “la immensa majoria d’israelians entenen el judaisme com una identitat nacional i no pas religiosa”. És per aquesta raó que, segons certes opinions, “la fe jueva només sobreviurà entre els ortodoxos més rigoristes que, tot i tenir molts fills, són una minoria excèntrica” que, tancats en les seves comunitats, “són irrellevants per a la cultura dominant”. Tot i això, Martí Àvila també reporta que, per a altres, “el judaisme sempre s’ha adaptat al temps i a les circumstàncies de la vida. En efecte, el sistema religiós fonamentat en la tradició i la Torà, és a dir, a través del debat i l’estudi, ha fet possible que les lleis jueves es conformessin segons les èpoques i els temps.” Sigui com vulgui, “la societat jueva d’Israel és una mena de mosaic humà, ple de variants ètniques, religioses i polítiques en què cada grup humà sobresurt per la seva idiosincràsia: des dels religiosos ultraortodoxos fins als qui habiten en quibuts, des dels colons fins a les comunitats d’immigrants, des dels drusos fins als cristians d’expressió europea.”

El llibre de Martí Àvila és un bon eina contra la ignorància de la dimensió religiosa de moltes persones –i en aquest cas concret contra el desconeixement i contra els tòpics referits al judaisme–, tan freqüentment exhibit, fins i tot amb orgull, des de certs sectors que es consideren progressistes. Contra la ignorància, coneixement i respecte.

Martí Àvila. El judaisme. Història, espiritualitat, teologia, tradicions i festes Barcelona: Viena Edicions, 2015.

Documents adjunts