Lila Thomàs i Andreu*
de l’Ateneu Pere Mascaró*
Enguany hem viscut la diada per la llengua amb alegria. Hem fet festa pel 30è aniversari de la llei de Normalització Lingüística de 1986. Ens hem trobat a la plaça Major de Palma, amb el grup Cucorba que ha entretingut i jugat amb els infants. Hem gaudit de les colles de Castellers, hem ballat amb Al Mayurqa, hem escoltat la música de Broots i hem acabat la festa amb en Quimi Portet.
Un any més el President de l’Obra Cultural Balear des del cadafal, acompanyat dels representants d’altres entitats convocants i de la Junta, ha llegit el manifest enguany dedicat a aquesta celebració mentre la plaça Major es convertia en un mosaic de cors quadribarrats, sostinguts per les persones assistents. Més d’un milenar de persones, acompanyades per molts representants polítics com la nova Consellera de Cultura Ruth Mateu, del Govern de les Illes Balears, la Directora General de Política Lingüística, i molts representants parlamentaris i municipals.
Us reproduesc alguns fragments del manifest, per aquells que no hi poguéreu assistir:
I som aquí per festejar-la, a aquesta llengua nostra; per celebrar que seguim parlant com ho feia el mestre Ramon a qui hem de conèixer molt més del que el coneixem per apropar-nos sense recança a la seva obra. No trobarem ningú que representi millor la grandesa i l’excel·lència del parlar que agermana els Països Catalans.
La paraula és l’arma més poderosa, deia Ramon Llull, i ens convé més que mai, i sobretot ara, fer-li cas. Hem de parlar molt i clar, i sempre i per tot en català. Sense complexos i sense por; d’habitud i amb naturalitat. A través de la paraula que diu qui som, hem d’encomanar a tothom l’amor sense mesura per la nostra expressió genuïna i a través de la qual ens relacionam amb el món des de fa prop de vuit-cents anys. ...
... De fet, fa tot just un any que tancàrem la legislatura negra, la pitjor que ha patit l’arxipèlag en tota la seva història d’ençà de la mort del dictador. Durant 4 anys, bé que ho sabem, s’ordenaren i s’executaren els atacs més despietats en contra dels nostres drets lingüístics. I precisament avui fa un any i quinze dies, en aquesta mateixa plaça, férem un sí rotund a favor dels drets socials, lingüístics i culturals. Amb aquell sí clamorós aconseguírem fer fora el govern de la indignitat. I d’això, també avui en feim manifestació.
D’aquesta festassa que celebram ara i a partir dels cors quadribarrats que hem elevat i tornarem a elevar com a mostra del nostre compromís amb el signe major del nostre poble, en demanam als nostres representants polítics un desig que esdevé clam: volem més iniciativa, més convicció, més valentia i més recursos per complir i fer complir la LNL. Invertir en política lingüística és invertir en cohesió social, de la mateixa manera que invertir en cultura equival a apostar per l’apoderament col·lectiu. I un poble culte és un poble lliure.
Demanam als nostres governants, veu en crit, que s’assegurin els nostres drets lingüístics i que s’actuï d’immediat en aquells àmbits on el català no se sent ni amb la potència ni amb la intensitat exigibles, o injustament el fan callar. Els demanam que s’esforcin a visualitzar molt més la nostra llengua en tots els espais públics i de relació; a treure-la definitivament de la secundarització en què viu desnodridament. Els demanam amb la màxima vehemència que, com ordena la pròpia LNL en el seu article 1, creïn la consciència social sobre la importància del coneixement i l’ús de la llengua catalana per tots els ciutadans.
Si així ho fan, com esperam i desitjam, hi trobaran, com sempre, la complicitat, el suport, la força i la gent de l’Obra Cultural Balear i de tota la seva òrbita. Si no, ja saben que aquesta entitat mai no cessarà en la reclamació del tractament just i digne que es mereixen la nostra llengua i cultura. Ni dimitirà mai de mai del seu compromís en ferm amb el país, amb el nostre poble i amb el dret inalienable a decidir el nostre futur.
Seguim la festa, celebrem intensament aquest any lul·lià per excel·lència tot recordant, com deia el Mestre, que “no viu qui no dóna”. Així doncs, donem-ho tot per Mallorca i per les altres Illes i podrem viure plenament, digna i lliure la història.
Ànims, confiança i molt de coratge per no defallir mai!
Unes paraules que cal tenir present, amb complicitat i esperança en el bon fer de les persones que exerceixen les responsabilitats per fer-les possibles.
Documents adjunts
-
Festegem la llei de Normalitzaci
(OpenDocument Text – 41.7 kB)
Version OOo Writer de cet article