Perquè el PSOE no va voler pactar amb PODEM

Pere Sampol i Mas*

Director de la Fundació Emili Darder*
La resposta és perquè el PSOE és un instrument del sistema corporativista que s’ha instaurat al món capitalista. Baix una aparença de lliure mercat l’economia està governada per grans corporacions que imposen als Estats els governs i les polítiques. Per això, a Sánchez no li deixaren pactar amb Podemos i els partits sobiranistes, perquè són una amenaça per al sistema instaurat a l’Estat espanyol.

I ara què? Després dels mesos passats des de les eleccions generals del passat desembre, quines alternatives té el PSOE després d’haver descartat intentar una majoria parlamentària amb les forces d’esquerra i sobiranistes? Cap. El pacte que el PSOE va signar amb Ciudadanos no sumava, ni de molt, la majoria suficient per investir un president. I, així i tot, Sánchez va condicionar qualsevol acord amb forces d’esquerra a l’acceptació d’aquell pacte. Perquè? Si Ciudadanos, de les quatre més votades, era l’única força prescindible per formar qualsevol majoria? Simplement, perquè no estava autoritzat a formar un govern clarament d’esquerres.

I tot fa pensar que les coses seguiran de manera semblant després de les noves eleccions. O, encara pitjor per a Sánchez, les enquestes diuen que el PSOE serà superat per la coalició de Podemos amb Esquerra Unida i les “confluències”. Aleshores, quina alternativa li resta al PSOE? Seguir el camí que ja havia proposat Felipe González, consultor i amic de milionaris, partidari d’un acord amb el PP amb l’excusa de deixar governar el partit més votat. Descartat un pacte amb l’esquerra i amb els sobiranistes, no hi ha cap altra alternativa. Perquè pareix inevitable que el partit més votat, malgrat l’esclat de nous casos de corrupció, serà el Partit Popular amb el seu candidat Mariano Rajoy, el qual, amb el terreny preparat, ha deixar de ser indecent per a Sánchez.

Tot això ens ho amagaran durant la campanya. Les culpes recauran damunt Podemos per no haver votat dòcilment el pacte entre Sánchez i Rivera. Com sempre, el PSOE apel·larà el vot útil perquè no governi la dreta. Però ara, tothom ha de saber que votar el PSOE és votar per la continuació de Rajoy al capdavant del govern. I el mateix passa amb Ciudadanos que, per molt que en campanya es vulgui desmarcar del PP, al final complirà la funció per a la qual fou dissenyat: impedir l’accés de l’esquerra real al govern. Desacreditat Podemos, l’única alternativa que resta és un acord de govern entre el PP i Ciudadanos, amb l’abstenció parlamentària del PSOE.

El que ningú tenia previst, però, era que la coalició de Podemos amb Esquerra Unida i altres partits d’esquerra i sobiranistes generàs un efecte multiplicador, com detecten les primeres enquestes, que mostren com la nova coalició ja supera el PSOE, fins i tot amb escons. I el pànic s’ha estès. La consigna és: tots contra Podemos. I l’argument és Veneçuela. Quin gran desplegament mediàtic per a una maniobra tan burda i tan evident que podria tenir un efecte bumerang sobre els seus autors i catapultar, encara més, la coalició Units Podem Més.

Documents adjunts

  • Perqu (OpenDocument Text – 120.1 kB)

    Version OOo Writer de cet article