PRESENT I FUTUR DEL NOSTRE TURISME

Josep Valero*

de l’Ateneu Pere Mascaró*

Els passats 22 i 23 d’abril, tingueren lloc a Palma unes Jornades d’anàlisi sobre el nostre model turístic i com orientar un altre tipus de model. Foren organitzades per les fundacions Ateneu Pere Mascaró i Emili Darder. El contingut de les presentacions, les ponències i un resum dels debats ho podeu trobar a
http://ateneuperemascaro.org/activitats/activitats-41/jornades-turisme-2016.html

En aquest article no parlaré de la informació que ja està a l’abast del públic interessat a la web de referencia. Voldria comentar tan sols la meva sensació subjectiva com a moderador d’una sessió, assistent a la totalitat de les Jornades i membre de l’equip organitzador de les mateixes.

Començaria agraint públicament a totes les persones que feren les ponències o formaren part de les taules rodones, la seva participació desinteressada i fins i tot entusiasta. També l’assistència del públic i dels mitjans de comunicació que es feren ressò de l’activitat.

Aconseguírem realitzar un fòrum amb gent molt diversa, amb interessos diferents i amb distints enfocaments de la realitat. Uns intercanvis d’opinions des del respecte, el coneixement del que se parlava i amb una certa coincidència en el diagnostic que l’actual model turístic no pot seguir funcionant com fins ara. Però per quin model hauríem d’apostar? Com es comença la transició cap aquest nou model? Com i qui ho planifica? Participa sols el sector o necessàriament el conjunt de la societat? Quines mesures urgents caldria ja implementar?

Les respostes i els suggeriments sobre aquestes qüestions claus varen esser variades i diferents, com no podria ser d’altra forma. A la vegada tothom era conscient que un canvi de model no és una decisió de tecnòcrates o buròcrates, ni una decisió unilateral d’un govern, ni un procés dirigit per un sol sector econòmic. D’entrada cal un canvi cultural del conjunt de la població. Una complicitat. Un sentit col·lectiu de saber cap a on es vol anar. Hi ha d’haver una fase prèvia de diàleg i treball per aconseguir consensos socials. Una fase necessària però que cal realitzar amb un termini curt de temps. Les alarmes mediambientals i socials ja fa massa temps que estan enceses. I les administracions públiques són les primeres que han de posar fil a l’agulla demostrant que poden estar al timó i marcar el rumb de com hi ha que anar cap a un altre tipus de model turístic. Aquesta exigència també els obligarà a millorar la seva agilitat administrativa i la seva eficiència interna. Un altre gran repte gens fàcil d’assolir.

Altre aspecte prou revelador de les Jornades, fou el debat específic sobre les realitats turístiques de Menorca i de Formentera. Per si algú no ho tenia encara prou clar, cada illa té la seva problemàtica específica i les seves pròpies prioritats. Hem de parlar d’un sol model turístic o de quatre models turístics? Hem de parlar d’un model bàsic inter-insular amb una aplicació específica i diferenciada clarament insular? Quin paper específic ha de jugar el Consell de Mallorca? Responen les competències i el funcionament administratiu de la comunitat autònoma i dels consells insulars, a les necessitats de cada illa per abordar un canvi de model turístic?

De nou més preguntes que respostes clares i nítides. Però és la nostra realitat com arxipèlag. La maleïda “província de les Illes Balears” encara ens frena per a poder pensar-nos com el que realment som. Una convivència política interinsular, basada en quatre realitats insulars diferents i amb consciències col·lectives diferenciades. Hi ha massa serrals estadístics “provincials” o solament “pitiüsos” que ens impedeixen tenir els instruments d’anàlisi adients, per entendre globalment i de forma àgil les situacions econòmiques, socials i mediambientals de cada illa.

Finalment i al meu parer, el gran encert de les Jornades no fou el fet depretendre trobar les respostes a les preguntes que tots i totes ens fèiem. Respostes que cada sector o persona pot tenir dins el seu cap o pot ser encara no es tenen clares. En qualsevol cas i de moment, no són col·lectives ni compartides. La conclusió més important fou posar en valor la necessitat que la comunitat autònoma lideri un procés de planificació estratègica amb la participació al mateix nivell dels consells insulars i la societat civil en el seu conjunt.

El turisme és un sector determinant de la nostra economia. Apostar per una gradual diversificació productiva sols és pot fer amb una visió integral de planificació estratègica comunitària, amb uns objectius consensuats i compartits el màxim possible amb els agents socials, amb uns plans d’acció concrets i avaluables, amb un pla de comandament de la gestió de planificació públic i transparent, amb uns instruments d’incentivació públics dotats amb els recursos suficients, i amb uns àmbits de planificació i participació específics a cada illa.

A les Jornades igualment es constatà que sense poder participar i decidir sobre el control dels ports i aeroports de la nostra comunitat, o sense un sistema de finançament que compensi de debò els costos de la insularitat i l’injust repartiment actual, es fa molt difícil poder gestionar amb profunditat un possible canvi de model. El canvi de model turístic està mol lligat també al model de país que vulguem construir. Com va dir un ponent de la primera taula rodona, és una qüestió de voluntat de tenir sobirania per decidir de debò el que ens afecta. De si volem reclamar-la, de si volem exercir-la.

Documents adjunts