Ramon Llull, una nova mirada

Pere Fullana*

Historiador*

En el context de la commemoració dels set-cents anys de la mort de Ramon Llull (Palma 1232 – 1315/6) tenim el deure moral i cívic de rellegir-lo. Es tracta de repensar el valor real i simbòlic d’una biografia convertida en una icona que transcendeix l’àmbit local. Llull és una figura transversal i universal.

Transversal perquè no es pot classificar amb els paràmetres de la contemporaneïtat, dedicats a categoritzar els individus en funció dels seus mèrits, perfils i productivitat. Tota la vida i obra de Llull reflecteixen un projecte integral, que conjuga un estil de vida i un pensament, unes pràctiques i unes propostes teòriques, un model de comportament i una doctrina. I universal, perquè Llull és patrimoni de la humanitat, el seu pensament és present en la història de les idees que han mogut el món, des del segle XIV fins a l’actualitat. És més, avui és objecte d’estudi de grups de recerca, escoles i universitats diverses, i un dels grans referents culturals i identitaris d’una cultura concreta, com és la catalana.

Això no obstant, encara avui molts es demanen qui era realment aquest personatge. Llull era un individu integrat en l’estructura de poder de la Corona catalano-aragonesa. Neix a Mallorca tres anys després de la Conquesta i la seva vida transita entre els regnats de Jaume I i la creació de la Corona de Mallorca, el 1276, amb Jaume II. Fill de repobladors, el seu perfil connecta amb una nova classe social emergent, la burgesia. Relacionat amb la Cort és conegut per les seves vel·leïtats trobadoresques. A la maduresa de la seva vida fa una sèrie d’opcions radicals, empès per una fe interioritzada i per una sensibilitat alternativa davant els grans problemes culturals i polítics.

La seva trajectòria –síntesi de l’obra escrita i del compromís- està directament associada a la conversió i a la il·luminació, a un procés personal que transcendeix l’estudi acadèmic. Per això dedicà la vida a difondre un “art” que afectava tots els vessants de la vida humana, en allò més personal i en tot allò més social i polític. El món de Llull és un univers afectat per la religió i per això mateix ell parteix sempre del paper de les grans tradicions religioses, i des d’aquestes categories proposa un model de societat alternativa i preludia la modernitat, l’alba d’un temps nou.

Avui, després de tants de segles és rellevant perquè hi veim un “ciutadà avant la letre”, un que provocà la cultura dominant del seu temps. És clar que conjugà una certa acceptació de les estructures de la seva època amb la transgressió. Qüestiona, proposa i assaja models teòrics i accions noves, amb la finalitat d’influir en un canvi general, d’empènyer un model determinat de societat. Llull és un cristià atípic. Representa el laic format, culte i influent. Pateix les incomprensions lògiques de qui no forma part del nucli de poder de l’estament eclesiàstic. Reflecteix un franciscanisme radical des del punt de vista del compromís per influir en el canvi de model en les relacions entre els poders que dominen el mapa polític contemporani.

Culturalment, coneix el models culturals dominants del seu temps, i s’adona ràpidament que el coneixement no pot estar en mans d’uns pocs, sobretot no podia ser exclusiu d’aquell que controlen les gramàtiques dels sabers i coneix els agents de transmissió del saber del seu temps. És en aquest escenari cultural on introdueix canvis i proposa alternatives que incomoden i qüestionen. Políticament, Llull treballa en el marc d’una Corona, en un espai geogràfic concret, però a la vegada coneix les debilitats i fortaleses del sistema polític. Coneix els equilibris geopolítics i sap perfectament com funciona el món. Per això apostà clarament per la reforma.


Llull era un foll que havia apamat la realitat i per això els amos del món el passaren amb coverbos.

Documents adjunts