Del 20 de desembre al 26 de juny: Què s’ha mogut a les Illes?

Josep Valero*

Coordinador d’activitats de la Fundació*

Ateneu Pere Mascaró

Les dades a les Illes:

El PP passa de 140.640 vots a 162.863, un 35’09% dels vots emesos. Puja 6’03 punts percentuals respecte al 20-D, mentre el PP estatal puja sols un 4’02 punts a la resta de l’Estat.

Unides Podem MÉS, va tenir amb candidatures separades el 15-D, Podem+MÉS+la coalició d’IU (111.628+33.877+11.451=156.956 vots). La coalició sumà el 26-J, 117.812 vots i obté un 25,38% dels vots emesos. Per obtenir un tercer diputat s’hauria d’haver arribat als 141.000 vots. La coalició perd 39.144 vots, respecte la suma aritmètica anterior de les mateixes forces anant per separat.

A nivell de l’Estat la coalició de Podemos i IU perd 1.098.148 vots sobre la suma de les dues forces anteriors anant per separat. Això suposa una pèrdua de vot absolut del 17’88%. La pèrdua de la coalició a les Illes suposa una baixada del 24,93% del vot absolut sobre la hipotètica suma de les forces col·ligades.

El PSOE passa de 88.635 vots a 93.279 vots, un 20,1% dels vots emesos. Són 4.644 vots d’augment respecte al 20-D, mentre a nivell estatal baixa el PSOE en torn a 100.000 vots. En punts percentuals el PSIB puja un 1’8%, mentre a nivell estatal el percentatge puja un 0’6%, que dissimula la pèrdua absoluta de vot pel fet de l’augment de l’abstenció.

Ciudadanos passa de 71.651 vots a 67.612 vots, un 14,57% dels vots emesos. Perd 4.039 vots i un 0’21% punts percentuals. Baixa menys que al conjunt de l’Estat, on Ciudadanos té un descens del 0’89% de punt percentual.

Sobirania per les Illes obté 7.413 vots, un 1,6% dels vots emesos.

PACMA obté 7.247 vots un 1’56% dels vots emesos. Puja 2.133 vots i un 0’5% en percentatge respecte al 20-D.

Una interpretació de les dades:

Pel que fa al PP podríem suposar que l’increment ve majoritàriament de bona part dels 12.910 vots del PI que no es presentà aquesta vegada, dels 3.900 vots que perd Ciutadans i la recuperació d’uns milers d’abstencionistes anteriors, segurament motivats per la campanya de la por promoguda pel PP estatal. Per ells és un bon resultat, que permet apaivagar les bregues internes, i que fins i tot s’apropen al quart diputat ( el 8è diputat és pel segon quocient del PSOE amb 46.636 i el quart quocient del PP és de 40.715)

El PSOE recupera uns vots que l’ajuden a poder mantenir còmodament el segon diputat. És possible que sigui per alguns votants que abans votaren a MÉS, que s’abstingueren en les eleccions anteriors o d’alguns decebuts de Podem.

Ciudadanos sofreix una petita baixada pel vot útil del PP, però consolida les seves posicions electorals.

Els vots de la coalició Unidos Podemos al conjunt de l’Estat, comparats tan sols amb els de Podemos del 20-D, mostren que al conjunt de l’Estat la coalició baixat de vots excepte al País Basc, les Illes Balears i qualque altra província. Fent una projecció del que ha passat a nivell estatal si MÉS no hagués format part de la coalició a les Illes, ens podria dur a pensar que Podem i EU baixarien un 17’88% de la seva suma anterior a la nostra comunitat ( 123.079 vots), el que suposaria que haurien obtingut després d’aplicar la mitjana de descens estatal, 101.073 vots. Per tan l’aportació hipotètica de MÉS a la coalició hauria estat de 16.739 vots. És a dir que 17.138 vots de MÉS el 20-D no haurien anat a la coalició i uns altres 22.006 vots perduts podrien ser atribuïts a les altres forces.

Evidentment aquest calcul és a la grossa i no té cap valor científic. Però tal volta ens ajuda a plantejar la reflexió sobre el que ha pogut passar al conjunt de la coalició. En un article que vaig llegir al diari digital Público, es feia referència a unes dades de l’enquesta del CIS abans de les eleccions. Segons l’enquesta en torn a un 25% dels votants d’IU deien que no votarien de cap manera a Podemos, i en torn a un 20% dels votants de Podemos, manifestaven que no votarien en cap cas a IU. Això explicaria que el 1.100.000 vots que perd la coalició, sobre la suma hipotètica dels vots obtinguts quan anaren per separat, no vagin a cap altra força política, sinó que vagin cap a l’abstenció.

Pel que fa a les Illes Balears, a més de les incompatibilitats entre una part dels votants d’IU i de Podem entre si, caldria afegir les incompatibilitats entre alguns votants de Podem i EU respecte al caràcter sobiranista de MÉS i el seu protagonisme dintre la coalició, i viceversa, alguns votants de MÉS disgustats ja sia pel fet de votar a un cap de llista de partit estatal o molests per les circumstàncies de la negociació.

Es a dir, es creuen les possibilitats d’incompatibilitats entre els hipotètics votants, el que fa que augmenti la pèrdua de vots des de diferents camps. Malgrat això i amb totes les turbulències de la campanya, un 25% dels votants a les Illes han donat suport a la coalició. Les Illes Balears entren en el mapa estatal on el PSOE no és la primera força política de l’esquerra, juntament amb Catalunya, País Valencià, País Basc, Navarra, Madrid i les províncies gallegues d’A Corunya i Pontevedra. Un mapa a retenir per poder analitzar i entendre moltes de les coses que passen i poden passar a l’Estat espanyol.

Una consideració a fer: El 20-D a les Illes Balears, Esquerra Unida tingué el suport d’un sector d’Esquerra Republicana de Mallorca. Dels 11.451 vots que tingué aleshores, es podria estimar que aquí no tots aquests vots eren d’EU. D’aquests vots tradicionals d’ER, en torn a 4.000 el 2011, tan sols una part anaren a EU el 20-D. Ara haurien anat a Sobirania per a les Illes.

Altra consideració seria el supòsit de què MÉS s’hagués volgut presentar en solitari el 26-J. Amb la dificultat de la quasi certesa que no sortiria el diputat, és previsible que hagués tingut una baixada molt important del seu vot respecte del 20-D. L’efecte del vot útil cap al PSOE o Podem segurament s’hagués evidenciat molt més. MÉS amb la coalició ha perdut alguns milenars de vots que han anat cap al PSOE, alguns milenars que han pogut anar a SI, però segurament la majoria del vot que abans els havia votat el 20-D i no ho ha fet per a la coalició el 26-J, ha anat a l’abstenció.

Pel que fa a Sobirania per a les Illes, a més dels votants d’ER que mai han votat MÉS, hi hauria que afegir uns milenars d’antics votants de MÉS el 20-D. Els 7.413 vots obtinguts. no permeten dir que hagin cobert massa expectatives de recanvi.

I del Senat?

És prou significativa la diferència d’importància política que és dona a les candidatures al Senat a Mallorca, de les que tenen a Menorca o a Eivissa-Formentera. A Mallorca pràcticament no es valora, mentre que a Menorca es considera més important que la pròpia candidatura al Congrés, i si fa no fa, igual passa a les altres dues illes. Elegir tres senadors per Mallorca i poder votar sols dos candidats, permet que hi hagi sempre un senador de la minoria. A Menorca i a Eivissa-Formentera, el fet d’elegir tan sols un senador, converteix l’elecció en un sistema majoritari d’un sol guanyador.

A Menorca i a Eivissa-Formentera, sols quan hi hagut candidatures unitàries de tota l’esquerra, s’ha pogut obtenir la victòria. El fet que Ciudadanos presentés també candidatures en aquestes illes, dividint el vot de la dreta, va fer pensar a molta gent progressista de Menorca en la possibilitat de guanyar l’escó amb la candidatura de la independent Margalida Joana Benejam, amb el suport, en el darrer moment, de la coalició Unidos Podemos. Va obtenir un gran resultat amb 12.037 vots ( un 30’39%) front als 13.239 vots de la candidata del PP (un 33’42%), però no va poder obtenir l’escó. El candidat del PSOE obté 7.711 vots ( un 19’47%) i el de Ciudadanos 4.761 vots ( un 11,91%). A Menorca la suma de vots de les candidatures d’esquerra sumen més vots que la suma de les dretes.

No passa així a Eivissa-Formentera, on el candidat del PP s’imposa per 19.316 vots ( un 35’83%) front al candidat de Podemos (Unidos Podemos) que n’obté 12.766 ( un 23’68%), el candidat del PSOE 11.990 (un 22’24%) i la candidata de Ciudadanos 6.733 ( un 12,49%).

A Mallorca els senadors del PP treuen 127.224 i 124.325 vots ( 35’49% i 34’68%) i els d’Units Podem MÉS 84.826 i 76.092 ( 23’66% i 21’23%). Els del PSOE treuen 74.020 i 68.214 (20’65% i 19’03%). Els de Ciudadanos 43.757 i 40.881 vots ( un 12’21% i 11’4%). Se reprodueix el fet més significatiu que succeí el 20-D. La minoria majoritària de l’esquerra mallorquina en el Senat deixa de ser el PSOE.

Pens que el tema del Senat s’hauria de debatre amb una visió diferent per part de l’esquerra. El desprestigi de l’anomenada cambra alta, no pot suposar menysprear la capacitat de bloqueig de la institució. Malgrat la batalla política més important és la del Congrés, el Senat no hauria de ser considerat un simple apèndix. Desgraciadament aquests monstre inoperant mal anomenat cambra territorial, és tan sols una cambra reproductora de l’estructura centralista, basada en una realitat política purament administrativa com són les províncies, i a més, considerades com a ens iguals i del mateix pes polític cadascuna d’elles. Compta amb una majoria absoluta del PP, gens representativa del seu pes polític real. També necessitaria d’una batalla específica diferenciada per a derrotar-lo. Però això ja és un tema que s’escapa de l’àmbit d’aquest article.

I com afectaran els resultats a MÉS?

Tal volta és la força política més sacsejada des del 20-D al 26-J. No perquè les altres se n’alliberin. Després dels resultats de les eleccions hi ha les gestions d’aquests. I a vegades comporten molt més perills. Les onades post-electorals afectaran més als partits estatals que al propi MÉS. No s’ha resolt la incògnita de com es governarà l’Estat. En unes eleccions generals MÉS sofreix. En 6 mesos ha plantejat dues maneres diferents d’afrontar-les des del pur interès partidari i programàtic. Anar sols no va anar bé en l’objectiu de treure un diputat. Anar en coalició el 26-J tampoc. Tant en unes com en les altres, MÉS ha demostrat la seva presència i la solidesa de la seva estructura orgànica. Però probablement la subtilesa de tant de canvis tàctics en tan breus períodes de temps, s’interpretin de diverses maneres en diferents franges d’electors.

Haurà de saber pair els sotracs de la pèrdua de votants en les dues darreres eleccions generals, i, a l’hora, afinar molt més en l’anàlisi de la transversalitat del vot municipal i autonòmic que va obtenir ara farà un any. Caldrà fer un debat rigorós i seré, però des de l’avantatge de la feina feta i molt propera al propi territori. Hi haurà debat profund i potent a MÉS. I tot apunta que es farà des de la maduresa i per l’aposta per l’ampliació i consolidació del propi projecte.

Després de la ressaca electoral segueixen existint els mateixos problemes estructurals que afecten a les nostres Illes. Amb un diputat propi és més fàcil posar a les Illes Balears en el tauler polític espanyol. Però una força sobiranista assenyada i potent segueix essent més necessària que mai. Amb obertura ampla de mires. Amb capacitat de diàleg amb la resta de l’esquerra. Amb la voluntat d’avançar en la complexa construcció nacional de les nostres Illes. Amb vocació d’incidir en el debat de les idees i promoure canvis culturals. Amb donar suport a les mobilitzacions socials i projectes alternatius que ja és produeixen a la societat civil. MÉS farà falta més que mai.

Documents adjunts