Editorial

Miquel Rosselló*

President de l’Ateneu Pere Mascaró*

Entre el darrer número de l’Altra Mirada i el que teniu davant ha passat un mes, com és habitual i lògicament s’han produït molts d’esdeveniments, però hem volgut dedicar bona part dels articles d’aquest número a tres que considerem destaquen per sobre dels altres: El primer aniversari de les noves institucions progressistes a les Illes, el Brexit a Gran Bretanya i les eleccions del 26 de juny. Els tres tenen tanta rellevància que us garantim que en seguirem parlant a l’Altra Mirada del mes de setembre, després del merescut descans de l’agost.

Amb un any les noves institucions han deixat molt enrere la negra etapa d’en Bauçà, anul·lant les mesures més reaccionàries que impulsà, recuperant drets ciutadans i lingüístics i imposant un nou estil de governar amb transparència, participació i sense ombra de corrupció.

A part d’això el balanç és molt positiu, sense obviar deficiències i errors a qualque indret. S’ha començat a caminar cap un altre futur i com no pot ésser d’una altra manera queda molt de camí per recórrer.

El Brexit, tant criticat pels grans dirigents de la Unió Europea i pel món del capitalisme neoliberal, per mi posa en evidència el fracàs estrepitós d’aquest model, vigent, de construcció europea. Una Europa al servei dels Estats i del alts funcionaris i buròcrates que no li tremola la mà per deixar el poble grec a la cuneta o a milers d’immigrants morint-se a la Mediterrània o totalment desprotegits i desvalguts. Una Unió Europea que ens fa empegueir a les persones d’esquerres que hem estat europeistes entusiastes i que encara creiem que és possible una altra Europa solidària, justa i civilitzada.

I què dir del 26j que no varem dir el 20d?. Òbviament han canviat alguns resultats, hi ha molt que analitzar i trobareu articles que ho fan i ho continuarem fent. Però amb allò fonamental pel que serveixen unes eleccions que és formar un govern estem igual que fa sis mesos. O un govern de dretes PP i Ciudadanos amb el consentiment i/o la participació del PSOE o un govern progressista de Podemos i PSOE amb els suport de forces sobiranistes.

El PSOE té la paraula, com l’ha tinguda aquests darrers mesos. Pot optar per reforçar les polítiques de dretes i profundament centralistes, ara més amb la participació de Ciudadanos, o aposta de forma valenta per una Espanya més justa socialment i laboral, més sostenible en el medi ambient i amb un nou model energètic, que planti cara a la troika i que camini cap una Espanya plurinacional que respecti el dret a decidir dels pobles.

En definitiva lamentablement els fets ens donen la raó a qui ja fa temps que estem convençuts que la Unió Europea pateix una greu crisi i que el model constitucional de la transició a l’Estat Espanyol està totalment esgotat. Així Espanya no té remei.....

Documents adjunts

  • Miquel Rossell (OpenDocument Text – 195.1 kB)

    Version OOo Writer de cet article