Els Paradisos Fiscals

Felip Jaume*

Membre d’ATTAC-Mallorca*

foto: concentració passat 4 de juny a Palma

El Frau Fiscal forma part cada vegada més de les grans preocupacions dels espanyols.

Les filtracions dels Papers de Panamà o les revelacions publicades pel Diario.es en els Papers de la Castellana sobre personalitats que s’acolliren a l’amnistia fiscal per blanquejar els seus patrimonis a Paradisos Fiscals, deixen una sensació de profunda injustícia en la societat .

Darrera el lema Hacienda somos todos hi ha un escenari dual: per una banda la majoria de treballadors compleix escrupolosament les seves obligacions amb hisenda, i per altra part una elit, amb l’ajuda de grans despatxos d’assessoria fiscal i financera, eludeix les normes fiscals amb relativa impunitat.

Si afegim que la amnistia fiscal aprovada pel govern de Mariano Rajoy, de la qual es beneficiaren membres destacats, amics i familiars del partit del govern, aleshores la preocupació es transforma en indignació absoluta.

Aquesta situació debilita el nostre sistema democràtic, alimenta la desconfiança i desafecció dels ciutadans amb les institucions i la política en general.

L’escriptor i periodista britànic Nicholas Shaxson defineix la situació: un paradís fiscal no implica únicament un lloc, una idea o una arma de la industria financera. També implica un procés: una baixada cap a un lloc en el que les normes, les lleis i els símbols de la democràcia es desmunten peça a peça.

Els Paradisos Fiscals són una de les màximes expressions de la decadència de la humanitat.

Qui aprofita l’anonimat de les societats pantalla són aquells que fan negocis basats precisament amb l’anonimat: contrabandistes d’armes, tractants de persones, narcotraficants. Empreses que movent els diners destinats a suborns. Polítics de primera fila que volen treure el seu patrimoni del país.

L’IBEX35 i els Paradisos Fiscals mantenen un estreta relació. Durant els anys de crisi les empreses espanyoles de l’Ibex35 han multiplicat per 3,3 la seva presència a Paradisos Fiscals. Hi tenen 891 filials. Només el Banc de Santander n’hi té 235, només el 2015 n’hi va obrir 53; una per setmana.

El Frau Fiscal ascendeix a 60.000 milions d’euros.

La legislació fiscal protegeix els interessos de les grans corporacions que eludeixen els impostos. Els governs no han fet res per aturar l’evasió fiscal i en molts de casos l’han potenciada. El 85% del que es va recaptar el 2015 prové de les famílies per IRPF i l’IVA. Les grans corporacions aportaren el 4%. El pla de control tributari 2016 deixa sense investigar el 81,6 % de l’evasió fiscal.

Com a contrapartida la desigualtat social creix a tot el món. 62 persones tenen la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial (3600 milions).

A Espanya l’any 2008 hi havia un 23% de persones pobres, el 2012 ja n’hi havia un 27% i la previsió és que l’any 2022 ja hi hagi un 38%.

Caminam cap a una concentració neo-feudal de la riquesa.

Podem aturar aquest procés decadent de la societat?. Gabriel Zucman, escriptor francès, afirma: “cap país pot enfrontar-se a la voluntat dels EUA i dels grans països de la UE”. Diu clarament que no hi ha voluntat política d’acabar amb els Paradisos Fiscals.

Si la ciutadania permet aquesta injustícia, està obrint les portes a totes les injustícies.

Documents adjunts