Renda social i lluita contra la pobresa

Fina Santiago*

Consellera de Serveis socials i Cooperació

del Govern de les Illes Balears*

La garantia d’ingressos mínims, a l’Estat, no depèn d’un únic sistema de protecció, es poden identificar un conjunt de prestacions diverses desenvolupades en diversos sistemes de la política social (ajudes per desocupació, pensions de la seguretat social, pensions no contributives, ajudes de serveis socials), amb plantejaments diferents (atur, jubilació, malaltia, discapacitat, pobresa).

Aquestes prestacions tenen característiques, condicions d’accés i quanties també diferents. El resultat d’aquesta diversitat d’ajuts és una certa desorientació per als ciutadans, així com una diversitat d’intensitats de protecció.

En aquest context es desenvolupen les diverses modalitats bàsiques d’atenció a les situacions de manca d’ingressos en situacions de dificultat, les anomenades rendes de garantia d’ingressos o rendes socials. Aquestes rendes es van configurant com el sistema de referència per a totes les situacions no cobertes per la seguretat social (pensions contributives) ni per les prestacions per desocupació (també contributives i de temps molt limitat).

S’ha pogut documentar força bé (FOESSA, 2015), com quan es disposa de prestacions econòmiques estables, del tipus de les pensions per jubilació, a partir d’uns certs mínims raonables, la pobresa es pot moderar de manera molt clara. Les prestacions d’aquest tipus permeten fer front a situacions de crisi, caracteritzades per llargs períodes d’inestabilitat. Un dels sectors socials que ha pogut fer front en millors condicions relativament, a l’actual crisi, ha estat el de les persones grans amb pensions de jubilació. Les polítiques de garanties d’ingressos per a les classes populars, mostren la seva eficàcia per fer front a les situacions de crisi. (CI-UNICEF, 2014)

Quan es pensa sobre com millorar la capacitat de les polítiques socials per combatre la desigualtat, una de les propostes que sempre destaquen com a especialment efectives és el desenvolupament d’una renda social garantida (ingrés mínim), juntament amb moltes altres, per suposat. (Atkinson, 2015)

Quan identifiquem les dificultats de les famílies, un dels factors que permeten frenar la pobresa és la disponibilitat d’ingressos permanents, sigui d’origen salarial o de prestacions públiques. Entre els efectes positius s’han pogut identificar els següents:

- Major estabilitat residencial per a les famílies, el que significa major arrelament, millor vinculació comunitària, increment de la participació social, etc .

- Menor incertesa davant el futur, el que implica una millora de les relacions interpersonals, una reducció de les patologies inespecífiques d’origen psicosomàtic (menor ansietat, millor alimentació, etc .

- Una major capacitat de suport intrafamiliar, de solidaritat intergeneracional i amb altres membres de la família.

- Una major capacitat per fer front a les situacions extremes d’explotació laboral.

- Una possibilitat d’evitar les activitats no normatives (prostitució, activitat econòmica irregular, etc.).

En definitiva, millora el benestar de la població, així com la cohesió i participació social.

S’ha parlat d’aquest tipus de rendes com de l’última xarxa davant l’adversitat, però en els debats dels últims 20 anys s’ha obert camí una consideració no només negativa, d’ajuda davant la necessitat, sinó també una consideració positiva. S’entén que una societat avançada no pot permetre prescindir de ningú i que tota la ciutadania té el dret a desenvolupar una vida digna. És a dir, es trasllada la responsabilitat de la desocupació a les institucions socials i al conjunt de la societat. Hem de crear ocupació de qualitat, però si no ho podem crear, hem d’aconseguir que tota la població pugui viure dignament, sense entendre que s’està donant una almoina graciable als necessitats.

Aquest nou enfocament es basa en el reconeixement de drets. Aquest mateix enfocament és el que funda la RENDA SOCIAL a les Illes Balears.

En general, a l’Estat, aquest nou enfocament es pot observar a partir de la superació de les rendes d’inserció (que obliguen a una contraprestació per part dels beneficiaris, a més de dependre dels informes dels professionals). Les noves prestacions que es desenvolupen des d’aquest enfocament tenen denominacions molt més inclusives (renda o salari social, renda bàsica o renda garantida), afirmant el dret subjectiu per accedir-hi. Aquest canvi té dues conseqüències:

- No s’accedeix a partir d’una valoració de l’esforç que es fa per aconseguir feina o altres activitats;

- No depèn de la disponibilitat pressupostària, és a dir, ha d’haver disponibilitat pressupostària. Pel que fa a les Rendes Mínimes d’Inserció, en ocasions el canvi de prioritats polítiques ha fet que quedi gent sense la cobertura necessària. Això no ha de passar amb la Renda Social.

Aquest canvi és coherent amb la tercera generació de lleis de serveis socials, en què s’inscriu la Llei de Serveis Socials vigent des de 2009 a Balears.

La renda social és un nou dret dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears. El Govern de les Illes Balears a través de la Conselleria de Serveis socials i Cooperació va consensuar amb el conjunt de les entitats del Tercer Sector especialment les que lluitant contra la pobresa el text de la llei. Es va aprovar en el Parlament de les Illes Balears el passat 13 d’abril de 2016. És un dels acords que figuren en el Pacte de Governabilitat.

Es tracta d’una prestació econòmica mensual dirigida a cobrir les necessitats bàsiques de les famílies. Estableix un mínim de subsistència, que varia segons el nombre d’integrants del nucli familiar. Per una persona sola, és el 80% del IPREM, que per l’any 2016 és de 428 euros mensuals, i a partir d’aquí s’augmenta un 30% pel segona membre de la família, un 20% pel tercer i un 10% pel restants.

És una llei que s’aplicarà progressivament. Els primers beneficiaris de la renda social són les famílies sense ingressos econòmics amb menors d’edat a càrrec. Progressivament s’incorporaran altres perfils de vulnerabilitat fins arribar a complementar ingressos econòmics procedents d’altres ingressos econòmics per exemple els perceptors de les PNC.

La Renda Social ja es pot sol·licitar a la Comunitat Autònoma des de maig de 2016. El mes de Juny de 2016 ja s’han pagat la primera nòmina. Ja hi ha 400 beneficiaris que corresponen a 95 famílies. La mitjana de la renda és de 671 euros. Si voleu més informació de com s’ha de tramitar es podeu dirigir a http./rendasocial.caib.es

Referències

Atkinson, A. (2015). Inequality: what can be done? Cambridge, MA: Harvard University Press.

Centro de Investigaciones de UNICEF (2014). Equidad para los niños: Una tabla clasificatoria de la desigualdad respecto al bienestar infantil en los países ricos. Report Card n.° 13 de Innocenti, Centro de Investigaciones de UNICEF, Florencia.

Fernández, G. (2013). El aumento de la fragilidad de las Rentas Mínimas de inserción durante la crisis. Documentación Social 166, 169-192.

Documents adjunts