Un any de nou model de gestió al Consell: de l’immobilisme a la participació i la transparència

Mercè Bujosa*

Consellera de MÉS per Mallorca*

{{}}

El Consell de Mallorca era, fins fa poc temps, una institució insípida per als ciutadans. Mancada d’esperit i poc útil per la ciutadania, la institució s’havia convertit en una figura decorativa. Tot i així, no vull començar el meu article atacant als altres gestors ni donant una visió pessimista, tan sols vull constatar una realitat; el govern insular presidit per Maria Salom no va contestar positivament a les demandes de la ciutadania, que reclamava una institució més forta i amb més competències. No tan sols això, el govern de la comunitat del Partit Popular presidit per José RamónBauza va aprovar lleis que varen sostreure als Consells les seves competències. El rosari de lleis és ample, de la llei turística a la llei agrària passant per la llei de sòl. En el seu afany centralista, Bauzà amb la complicitat del seu govern i de Maria Salom, va menysprear una organització territorial que cerca la consonància amb la nostra realitat insular.

Ara ja fa un any del canvi al capdavant de la institució presidida ara pel cap de llista de MÉS per Mallorca, Miquel Ensenyat, en coalició amb Podem i PSIB-PSOE.

Crec que a l’hora de fer una valoració de la gestió d’aquest primer any, és molt important diferenciar dues coses. La primera és el marc de la nova política que hem volgut i volem per la institució on les prioritats han canviat. Ara tenim una prioritat clara; que el procés de transformació vagui de la mà de la ciutadania posant al centre de l’activitat i accions del Consell a les persones. Volem aprofundir en la participació, la transparència i el govern de proximitat.

I per l’altre costat treballar per un millor finançament, element bàsic per a la gestió amb un escenari per davant on el CIM tindrà més competències.

Tot això per aconseguir un dels objectius més necessaris al CIM; la revitalització institucional amb més competències.

És dins aquests paràmetres: la transparència, les persones com a centre de l’acció de govern i un finançament més just, que durant aquest primer any de govern hem desenvolupat la nostra tasca al front del Consell de Mallorca.

Hem obert de pit en ample la institució fent-la més accessible a la gent i intensificant els canals de comunicació entre el Consell i la ciutadania en l’intent de potenciar la implicació ciutadana i la consulta sobre aspectes importants com a mitjà d’aprofundiment en la democràcia. La campanya de “Repensem Mallorca” ha significat el començament per a que col·lectivament debatem quina Mallorca volem de cara al futur. L’audiència pública n’és també una mostra de l’afany per fer del Consell un espai de debat on tothom pugui dir-hi la seva.

Treballar en la modernització i en la gestió política transparent ha estat i és una constant en el dia a dia. Treballem per poder fer públiques totes les agendes dels consellers i alts càrrecs, amb el compromís de fer de la transparència el fil conductor de la nostra tasca.

Hem treballat de valent per a potenciar els ajuntaments com administració més propera a la ciutadania i dotar-los dels recursos adequats. La reactivació de l’assemblea de batles i batlesses i l’ampliació de convocatòries de subvencions i/o plans especials amb més dotació, així com l’increment de suport tècnic als ajuntaments són algunes de les mostres de la feina constant en aquest sentit.

L’aprovació dels pressuposts pel nostre primer any de mandat suposà ja un gran canvi, marcant com a prioritat l’augment de la partida destinada a polítiques socials per a la millora de la vida de les persones. S’ha aprovat també el nou Pla d’Emergències per fer front als nous perfils de pobresa i s’ha elaborat un Pla de Lluita contra la pobresa. Aquest primer any s’han triplicat les Ajudes d’Urgent i Greu Necessitat i s’han signat nombrosos convenis amb ajuntaments pel que fa a prestacions bàsiques.

Fer d’aquesta terra un lloc més sostenible i territorialment més equilibrat és també part de la nostra tasca. Hem treballat per a millorar l’eficiència energètica dels edificis tan propis com amb la intenció de motivar als ajuntaments que també ho facin. Hem aturat la importació de fems de fora de les Illes i treballem en un nou Pla Director de Residus. L’aprovació de la Norma Territorial Cautelar sobre Equipaments Comercials ens posa les bases per pensar en calma quin és el model de model que volem per Mallorca en un futur. Hem començat actuacions per preservar, recuperar i intervenir en el paisatge a àrees concretes com a Cala Millor- Sa Coma, es Murterar o el Torrent Gros, així com la redimensió de projectes de carreteres com ara la de Llucmajor- Campos.

El llistat d’accions podria fer-se molt més llarg amb iniciatives com les accions en igualtat entre homes i dones amb la creació del “ Pacte per una Mallorca lliure de violències masclistes”, els processos participatius en arts escèniques, el nou model per al Teatre Principal, l’impuls als programes de patrimoni, les noves ajudes a la creació literària en català, el foment de l’esport base...

No és un mal balanç per aquest any, però encara tenim tres anys de legislatura al davant i molts objectius per assolir amb l’intent de fer d’aquesta terra un lloc més amable, just, solidari i acollidor per a totes i tots.

Documents adjunts