Domingo Morales, in Memoriam

Adéu amic, company...*

Lila Thomàs i Andreu*

Se n’ha anat en Domingo Morales, amic, company de lluites des de fa molts anys. Lluites polítiques, per les llibertats, contra la dictadura franquista, de lluites sindicals, en defensa dels treballadors i treballadores, de lluites socials, pels drets humans, en solidaritat amb els pobles en lluita, pel dret a l’habitatge, a una vida digna, per la recuperació de la memòria democràtica de tantes persones que hi deixaren la vida...

Se n’ha anat en Domingo, company d’Iniciativaverds i de MÉS per Mallorca. Company del sindicat de CCOO durant anys, molts anys, que compartírem lluites cada un de nosaltres des de la nostra branca, com recordava en Ginés a l’acte de comiat de diumenge. Company actiu a totes les plataformes socials, a la lluita dels padrins i padrines flautes. Company imprescindible de la plataforma Es Molinar port petit, Salvem Es Molinar.

En Domingo Morales era un lluitador compromès, un treballador conscient, un ciutadà actiu. Diumenge 21 d’agost, a Bon Sossec, ens acomiadàrem d’ell, un bon grapat de persones que volguérem retre-li un homenatge i a la vegada acompanyar n’Amàlia i en Rubén en el seu dolor, amb la seva i la nostra tristesa. Ens hi trobàrem persones molt diverses. Des d’aquelles que el coneguérem quan era membre actiu de l’OIC i MC, en els primers anys de la democràcia, més tard de Revolta, i ara company d’Iniciativaverds i MÉS per Mallorca, fins a altres que compartiren amb ell les lluites a hoteleria pels convenis, pel reconeixement dels drets sindicals avui tan malmesos i oblidats. També persones que han treballat amb ell a l’associació de padrins i padrines flautes, o de memòria de mallorca, o de defensa del port d’Es Molinar. I més, molts més, persones amigues, familiars, persones que l’estimaven.

A l’acte cívic de comiat conduït per en Toni Pons, hi parlaren n’Esther, na Toñi, n’Isidre, en Guillem, en Joan, en Biel, na Mariantònia, en Ginés, en David... tots amb coratge i contenint l’emoció ens parlaren d’en Domingo que hem conegut, de la persona compromesa amb la lluita, sense defallir, disposat a sortir els diumenges, els dissabtes, els dies feiners, els dijous... el dia que fos si així s’havia acordat. El primer als piquet en les vagues d’hoteleria o generals.

Treballadors i treballadores d’hoteleria i d’altres branques, companys i companyes de lluites, amics i amigues de tota la vida... allà, a Bon Sossec li retérem el darrer adéu, conscients de la incredulitat del seu traspàs. Recordant mil i una anècdotes, vivències, experiències viscudes conjuntament. Un matí trist i de condol, de solidaritat, de compartir la tristesa que conteníem.

No hi ha dret, ho clamam davant tanta injustícia que ens ha tocat viure. No hi ha dret, repetim davant els retrocessos en els drets laborals, polítics, socials que tant ha costat conquerir. No hi ha dret,repetim davant la pèrdua, en tan poc temps, d’un company, d’un amic, d’un pare, d’un espòs que ha desaparegut de la nostra vida.

És cert que en Domingo serà present en tots nosaltres quan tornem a sortir al carrer, quan continuem amb el nostre compromís per transformar aquesta societat, des de l’àmbit que sigui.

Adéu Domingo, amic, company, no oblidarem el teu compromís, perquè sabem que has estat, ets i seràs un exemple quan recordem les paraules del poeta Bertold Brecht:

Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors. Hi ha els qui lluiten molts anys i són molt bons. Però també hi ha els qui lluiten tota la vida: aquests són els imprescindibles.

Com recordava en Bertold, «El regal més gran que pots fer als altres és l’exemple de la teva pròpia vida.» Gràcies Domingo, pel regal que ens has deixat. No t’oblidarem.

*article publicat al www.dbalears.cat, el dimarts 23 d’agost.

Documents adjunts