Editorial

O més règim gangrenós o aposta democràtica*

Josep Valero*

de la Fundació Ateneu Pere Mascaró*

No tot és anomenar govern. Hi ha que aclarir prèviament per què servirà. El PP i Ciudadanos havien formalitzat un pacte reaccionari, ultraliberal i fortament espanyolista. El PSOE era convidat per endolcir-lo o el col·locarien com a culpable de forçar les noves eleccions. El PP pensa que hi sortiria guanyant de les dues maneres. Ciudadanos balla la baldufa sense més nord que mantenir el pacte de la transició. El PSOE sofreix internament i externament una forta pressió, però sembla que ha tingut la suficient lucidesa per no cedir de primeres als xantatges dels diferents poders fàctics.

Es cerca un govern per Espanya, però es pretén oblidar el vertader problema que cal resoldre: La crisi territorial i de legitimitat democràtica de l’actual model d’estat. Podemos i les forces sobiranistes són considerades forces malèfiques perquè plantegen que la democràcia és l’única manera de resoldre la crisi del model d’estat.

El PNB, ERC, PDC, EH-BILDU, s’han oferit al PSOE per recolzar un govern de Sánchez si admet la consulta democràtica i el diàleg en pla d’igualtat entre les nacions que composen l’actual Estat espanyol. Podemos també hi estaria d’acord. El PSOE té, encara, por a aquesta majoria possible. L’única amb coherència democràtica de l’actual correlació de forces parlamentàries espanyoles. L’única que és una opció real de canvi. Qualsevol altra opció és maquillatge, o tenir un Ciudadanos que boicotejarà qualsevol sortida democràtica al tema territorial.

La reacció espanyola sols contempla com a legítima, la seva pròpia lògica «democràtica». El sistema són el PP, PSOE i Ciudadanos. Entre ells s’han d’entendre. El programa de la segona investidura era pitjor que la primera, però la primera també era nefasta. No hi ha possibilismes factibles quan hi ha por a la democràcia. Quan la reacció espanyola s’aferra com una paparra als seus privilegis. Quan juga brut constantment per fer valer els seus arguments. Quan menysprea i demonitza tot el que no és el seu relat sobre la controvertida història d’Espanya.

La reacció espanyola vol un govern per llevar-se un mal de cap del damunt, però sense voler analitzar les vertaderes causes dels dolors. Com els sepulcres blanquejats dels que parlava Jesús de Natzaret, a la nostra farisaica oligarquia li importa més l’aparença del poder, que la seva solidesa interna. Creuen que tot s’arregla amb «legalitats» i repressions. Ignorants de la seva pròpia història, sembla que estam condemnats a què vulguin repetir-la com sempre i amb les mateixes errades.

El PSOE es troba en el punt d’equilibri que pot fer inclinar la balança en un sentit o de l’altre. Si guanya l’espanyolisme com a prioritat, el no voler ser audaç per tal de mantenir el delicat equilibri intern de les seves federacions, el tancar la porta a qualsevol acord amb les forces sobiranistes per por a perdre vots en les pesqueres castellanes i andaluses, sota aquests paranys, qualsevol combinació política que vulgui fer, ens portarà a més podriment del ja gangrenós règim constitucional actual.

El canvi ja no es pot vendre de nou com a mera alternança. La infecció interna del sistema no es pot curar amb esperit, cremes superficials i apòsits. L’única cura possible és la cirurgia de la consulta democràtica. Quan més aviat es produeixi, més hi guanyarà tothom.

Documents adjunts