L’ urbanisme de la gent


Miquel Àngel Contreras Ramis*

Grup municipal MÉS per Palma*

Tot d’una que Antoni Noguera es posà al capdavant de l’àrea d’Urbanisme ho feu amb un posicionament molt clar: la seva àrea passava a titular-se, entre altres coses, ’Model de Ciutat’. Aquest canvi no va ser casual, Noguera i el seu equip eren molt conscients des del primer moment què implicava parlar de Model de Ciutat. Palma havia de passar d’un model especulatiu a un model pensant en la gent, de ser la ciutat del ciment i de l’urbanisme a la carta, a ser una ciutat verda, moderna i europea. Però per arribar a aquella ciutat desitjada era evident que es feia necessària una revisió del Pla General d’Ordenació Urbana.

Cal tenir en compte que El PGOU de Palma, vigent a hores d’ara, s’aprovà el desembre del 1998. I encara que la seva vigència és indefinida, les previsions programades contemplaven un període de 8 anys. Per primera vegada, des de l’àrea de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge Digne, s’ha obert un debat constant i participat sobre com ha de ser Palma; cosa que quedarà plasmada en la revisió del Pla General que es preveu que sigui inicialment aprovada cap a principis del 2018.

Tot aquest procés va acompanyat d’una gran sensibilitat de l’equip d’Urbanisme per recollir les necessitats de la ciutat des de tots els diferents punts de vista possibles. Però sobretot, i el més important, des de l’experiència palpable del dia a dia dels veïnats de cadascun dels barris que la conformen. Els que caminen pels seus carrers, els que toquen les seves necessitats amb les mans. En definitiva, els que hi fan vida.

En pocs mesos, des de l’arribada del nou govern municipal, Antoni Noguera ha estat capaç de recórrer amb el seu equip pràcticament la totalitat dels barris de Palma per conèixer de primera mà quines són les seves prioritats en l’àmbit urbanístic. Visites a barris amb resultats palpables que han derivat en els principals projectes que s’han plantejat des de l’àrea de Model de Ciutat per aquesta legislatura: recuperació de l’antic velòdrom del Tirador i ampliació de la Falca Verda, rehabilitació de s’Aigo Dolça i millora del Passeig Marítim connectant Palma amb la mar, posada en valor i recuperació del Pla de Sant Jordi, protecció de barris emblemàtics de Palma com Es Molinar... En definitiva, projectes que sorgeixen de les necessitats dels barris i que compten amb la participació activa dels veïnats. Estam parlant en lletres majúscules de l’urbanisme de la gent.

No fa gaire vàrem sentir anunciar una de les propostes estrella de l’equip Noguera-Riera-Horrach pel que fa a la revisió del Pla General: la creació d’eixos territorials que afavoriran la mobilitat sostenible a Palma. Aquests eixos seguiran la feina feta amb els carrers Fàbrica i Blanquerna i afavoriran que la nostra ciutat sigui més amable i que faciliti als residents viure-hi, treballar-hi i passar-hi el seu temps d’oci.

Tal com ens explica Noguera, cal tenir en compte que a les darreres quatre dècades, Palma ha experimentat un procés de dispersió de les funcions bàsiques dels seus ciutadans: residència, treball, lleure i serveis bàsics. Així com la majoria de la població resideix dins la Via Cintura, la resta de funcions s’han ubicat de forma dispersa per la resta del territori. Des d’equipaments essencials com els hospitals, Parc Bit o Universitat, fins a les activitats compatibles amb l’ús residencial, que s’han ubicat en els polígons industrials perifèrics.

Una de les principals intencions de tot plegat és la de trencar aquesta barrera que suposa la Via de Cintura, adaptant la ciutat a la zona metropolitana. En aquest sentit, s’ha de connectar la ciutat amb l’entorn natural que l’envolta per tal de valorar-lo i formar una simbiosi positiva entre l’espai urbà i l’espai rural i periurbà.

Aquests eixos cívics territorials cohesionaran els barris i pobles del municipi entre ells i amb el centre de la ciutat, donant màxima prioritat a la mobilitat a peu i en bici. Es plantegen no només com a projectes de millora de l’espai públic, sinó especialment com a intervencions de millora de la cohesió social, de re equipament de la ciutat i d’accés a la nova xarxa d’espais oberts, els quals permetran compensar la manca de zones verdes als barris més densos. Crec que tots estarem d’acord que és necessari que el vianant recuperi els espais en detriment de l’ús del cotxe i aconseguir així una ciutat més ecològica. En definitiva, es tracta d’humanitzar i pacificar la nostra ciutat.

El primer eix cívic que es farà realitat serà el de Nuredduna, que connectarà el centre amb els barris de Pere Garau, Son Gotleu, el Rafal i el Pla de na Tesa – de Marratxí- passant pel Vivero. Aquesta intervenció ajudarà a retornar el que els pertoca a uns barris que han estat oblidats des de fa un bon grapat d’anys. Crec que tots pensam que els seus residents es mereixen tenir un entorn en condicions i una qualitat de vida digna.

Voldria acabar tornant a remarcar que la revisió del PGOU s’està emmarcant dins un procés participatiu, de diàleg constant amb els veïnats i amb altres actors substancials de la ciutat, per tal que tothom pugui aportar el seu granet d’arena en el futur urbanístic de Palma. Antoni Noguera va anunciar que aquesta tardor s’iniciarà un procés participatiu en la definició del nou Pla General i demana que els ciutadans s’impliquin de manera activa en la seva redacció.

El PGOU definirà la ciutat dels propers 15-20 anys amb uns criteris basats en la sostenibilitat, la salut i el benestar de les persones. Dignificar els nostres barris i tot allò que tenim i que també forma part del nostre municipi és també estimar el que forma part de la història i identitat de la nostra ciutat. I l’urbanisme és una eina fonamental per fer-ho realitat.

Documents adjunts