La lluita per la democratització de la Justícia en el Tardo-franquisme

José María Gago González*

Seminari de Fonts Orals- UCM “Mª Carmen García Nieto”*

Corrien els últims anys de la dècada de 1960 quan un petit nombre de jutges, fiscals i secretaris judicials, establerts bàsicament a Barcelona i Madrid, van prendre unes sèrie de decisions que afectaven a l’exercici de la seva activitat professional, fruit de les seves conviccions polítiques i ideològiques, que tindrien repercussió en la situació política i social del país, així com en les seves vides personals.

Pocs anys després aquest grup de persones vinculades al món judicial es constituiran en una associació il·legal, de vida breu, però d’influència decisiva dins i fora de la Justícia, que prendrà el nom de Justícia Democràtica, inscrita dins dels moviments societaris que van sorgir en lluita contra la dictadura franquista (1).

Es tractava majoritàriament de persones nascudes durant els anys trenta, que no havien participat directament en la Guerra Civil i que anhelaven, en els anys seixanta i setanta, canviar la forma d’exercir i entendre la justícia en una Espanya molt allunyada, en tots els sentits i sectors, de la Democràcia. Una jove generació que compartia i departia, amb alguns juristes de major edat dins del mateix grup i que alhora van exercir de referent, principis i valors d’un ús alternatiu del Dret (2). Referents com Antonio Burón, Antonio Carretero, Eduardo Jauralde, Plácido Fernández Viagas o Manuel Peris.

Sortits de l’Escola Judicial, però negant-se a perpetuar les injustícies i pràctiques corruptes i servils de molts altres jutges i fiscals, de tal manera que van ser prenent consciència que calia prendre partit per la ciutadania i no pel poder, encara que això els impliqués sancions, crítiques i demèrits (3). Guanyant-se els qualificatius de “jutges polítics i jutges delinqüents”.

Partint de conviccions profundes pel que fa als fonaments del Dret i la Justícia en una Espanya que en aquests camps tenia greus mancances, des que la Dictadura s’havia instal·lat en 1939 al nostre país, i en la línia del que ja ocorria en bona part d’Europa. Van començar a reunir-se i a reflexionar sobre diferents temes relacionats amb la Justícia i la seva aplicació, òbviament partint de la pràctica a la qual estaven sotmesos; el que els va portar també a la lluita política antifranquista amb major o menor intensitat segons els casos personals.

Com assenyalava Antonio Carretero, un dels destacats fundadors de JD, allà pel final de la dècada de 1960: “Llevem-nos les caretes i anem a conspirar. Anem a crear un corrent i una consciència democràtica dins de l’Administració de Justícia”(4). Aquest tipus de reflexions són les que estan en l’origen de Justícia Democràtica com a grup de “lluita”, encara que no es denomini com JD fins a 1972 i es vagi estenent per diferents zones d’Espanya: Canàries, Andalusia, València, Balears, Cantàbria…

Vinguts des de diferents camps ideològics i fins a polítics van ser capaços d’obviar aquestes circumstàncies per centrar-se en una lluita per la democratització de la Justícia que inevitablement suposava una lluita contra el Règim franquista no solament tocant a la Justícia i el Dret sinó també en el polític.

Aquest pluralisme polític va ser sens dubte enriquidor i va congregar a comunistes, socialdemòcrates, demòcrates-cristians, liberals, i altres, tenint els primers un paper destacat en el quefer i la vida de l’Associació, per l’experiència de la clandestinitat i la lluita contra el Franquisme que liderava el PCE.

Una lluita per la Justícia i la Democràcia, que en definitiva es reflecteix en el propi nom de l’Associació, una proposta per una Justícia Democràtica en una Espanya que ni era democràtica ni justa; uns principis de Democràcia i Llibertat que calia aconseguir implantar de manera habitual i natural al nostre país. Quan això s’aconsegueixi es farà una passa més i s’intentarà a partir dels anys vuitanta que els Jutges i Fiscals exerceixin de manera progressista i al servei de la Democràcia, però això és “una altra història”.

Pel que fa a la Justícia i al Dret des d’un primer moment es van manifestar obertament en contra de la pena de mort, de tal manera en cap dels tribunals que presidien o en els quals participaven de manera destacada es va dictaminar la màxima pena; van apostar per la bondat del Judici oral, la humanització de l’exercici de la Justícia, la independència del Poder Judicial, l’administració de justícia com a acte de sobirania popular, la creació dels Jurats populars, o la condemna del malaurat TOP.

Van denunciar que l’Estatut jurídic que regia els considerava a jutges i fiscals funcionaris del Ministeri de Justícia, la qual cosa era un obstacle per aconseguir una elemental i veritable independència. Van propugnar que el nomenament del President del Tribunal Suprem i dels seus magistrats es fes per elecció lliure i secreta entre tots els membres la carrera judicial. Un altre tema que consideraven crucial era el de la necessitat d’una policia judicial dependent dels jutges i no del poder polític. Exigiren la instauració d’un procés penal amb totes les garanties, presumpció d’innocència, hábeas corpus, assistència lletrada des del moment de la detenció i el manteniment del jutge natural. Van anticipar que la instrucció del procés penal correspondria al Ministeri Fiscal, sense perjudici de les decisions que afectessin a la llibertat i al patrimoni que s’adoptés pel jutge.

Tot això quedava recollit en els estatuts de l’Associació, en les ponències del seu primer i últim congrés en 1977, així com en diferents escrits oficials de Justícia Democràtica.

Tocant a la política van apostar clarament per la participació en la vida política, juntament amb altres col·lectius socials i ciutadans, contribuint a portar la Democràcia a Espanya, col·laborant intensament amb els moviments polítics de l’època com la Junta i la Plataforma Democràtica, integrats per la majoria dels partits polítics de l’oposició l’assessorament en la redacció de determinats articles de la Constitució de 1978.

Insuficientment estudiada l’aportació dels Jutges Demòcrates en la recuperació democràtica i en la renovació de la Justícia, l’Associació d’Història Oral el Seminari de Fonts Orals “María Carmen García Nieto” va promoure entre 2011 i 2013 amb l’ajuda i col·laboració de la Subdirecció General dels Arxius Estatals del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports la realització d’un projecte de creació d’un Arxiu Oral en la qual s’han recollit a més de nou interessants testimoniatges de membres i cercles pròxims de Justícia Democràtica un important arxiu documental sobre l’Associació.

Així mateix es va aconseguir realitzar un “Curs d’Estiu” patrocinat pel MECD i la Universitat Autònoma de Madrid l’any2013, amb destacada participació d’antics membres de JD, periodistes i professors universitaris: fruit d’aquest Curs ha sorgit un llibre Los jueces contra el franquismo: Justícia Democràtica, de l’editorial Maia, que es presentarà a Palma de Mallorca el 14 de setembre de 2016.

El llibre coordinat per la professora de la UAM Pilar Díaz Sánchez i amb pròleg de José Antonio Martín Pallín, recull les aportacions de Fernando Ledesma Bartret, Perfecto Andrés Ibáñez, Bonifacio de la Quadra, Alfonso Ruiz Miguel i la pròpia Pilar Díaz. El llibre compta amb una destacada aportació documental i fotogràfica.

Notes:

1. Coneixem que entre els fundadors hi eren a Madrid: Clemente Auger, Jesús Vicente Chamorro, Luis Buron Barba, Carlos de la Vega, Eduardo Jauralde, Fernando Jiménez Lablanca y Julián Serrano Puertólas, per Barcelona: José Maria Mena, Carlos Jiménez Villarejo, Antonio Carretero, Césareo Rodríguez Aguilera i Juan Peris.

2. Com sosté Perfecto Andrés Ibàñez:» el uso alternativo del Derecho está pensado indudablemente para el aquí y ahora y pretende algo tan elemental como difícil: abrir el derecho a los esfuerzos que por la transformación democrática se dan en las otras esferas de la vida social” y reconvertir críticamente a este proyecto los propios instrumentos jurídicos mediante una clarificación de su auténtico significado que exige poner de manifiesto la función ideológica que fatalmente están llamados a desempeñar”. En Sobre el uso alternativo del Derecho de López Calera, Nicolás, Saávedra López, Modesto y Andrés Ibáñez, Perfecto. Fernando Torres, editor. Valencia, 1978.

3.Hauríem d’afegir entre altres membres actius i destacats de Justícia Democràtica a tota Espanya com Fernando Ledesma, Perfecto Andrés, José Antonio Martín Pallin, Juan José Martínez Zato, Claudio Movilla, José Antonio Enrech, Francisco Bosch, Miquel Miravet, Antonio Doñate, José Maria Laso…

4. Recollit a Manuel Peris Gómez Antonio Carretero Pérez. Recordando a un juez demócrata.Necrològica 1989

Documents adjunts