Setembre, un mes de reptes per Catalunya, País Basc i Galícia.

Miquel Rosselló*

President de l’Ateneu Pere Mascaró*

Mentre Espanya s’endinsa al novè mes sense Govern, a la pitjor crisi de règim des de la Dictadura, tres dels seus territoris nacionals se preparen per afrontar importants reptes pel seu futur immediat, aquest mes de setembre.

Catalunya comença el mes amb un onze de setembre que servirà per mesurar una vegada més l’empenta de la societat civil vers el procés independentista i la capacitat de resposta davant els constants atacs de l’estat centralista i el seu instrument, el tribunal constitucional.

A final de mes el Parlament haurà d’afrontar la moció de confiança presentada pel President Puigdemon. Però allò que està en joc no és tant sols la capacitat de Junts pel si i la CUP de superar aquest tràmit parlamentari i demostrar que tenen la voluntat política per assolir la necessària unitat que se requereix per superar amb èxit aquest entrebanc.

Allò que està sobre la taula és si les forces independentistes tenen la suficient capacitat i cintura per reescriure el full de ruta cap a l’ independència que garanteixi la unitat, en torn al procés pactat, per aquestes forces independentistes i alhora ampliar les aliances que permetin incrementar substancialment l’actual majoria social i electoral per la independència per assolir amb possibilitats d’èxit la desconnexió amb l’Estat espanyol.

I també fins a on estan disposats a arribar “els comuns”, partidaris del referèndum, per impulsar aquest davant la més que probable negativa d’un futur govern espanyol, si és que s’arriba a constituir qualque dia. S’obriran portes de diàleg entre els independentistes i el futur partit polític que aglutinarà Podemos, ICV i independents?.

Al País Basc el repte són les eleccions autonòmiques del 25 de setembre, després que a les dues darreres eleccions generals de forma inusual les guanyés un partit d’àmbit espanyol, Podemos.

Unes eleccions que se celebraran a un País Basc que ha superat definitivament l’etapa de violència armada. Però que ha patit per part del govern de Rajoy unes polítiques re centralitzadores mai vistes fins ara i un bloqueig d’aquest a avançar en la pacificació i el desarmament. És l’únic govern del món que té a la seva disposició un grup terrorista disposat a entregar les armes i mira cap un altre costat. I una anti-democràtica i infame persecució d’Arnaldo Otegui per què no pugui ésser candidat a les eleccions.

Serà el PNB el partit més votat?. Li bastarà la suma dels seus diputats i els del PSOE per formar govern?. Quin serà el segon partit EHBildu o Podemos?. S’obriran camins d’unitat política entre aquests dos partits després de les eleccions?. Però més enllà de com afrontin les seves polítiques els distints partits, les dues grans preguntes seran si se crearan les condicions favorables per què dins la nova legislatura sigui un fet la definitiva pacificació de la societat basca i de quin camí se dotarà el poble basc per avançar cap a la seva sobirania total.

I Galícia també encara eleccions pel 25 de setembre, però amb una altra situació política i un altre conjunt de partits. Per si algú encara dubta de la plurinacionalitat que conté l’Estat espanyol. Tres territoris nacionals amb tres mapes polítics i electorals diferents.

El PP afronta les eleccions amb bona salut, mentre el PSOE se presenta debilitat i amb importants lluites internes i el nacionalisme dividit en dues candidatures.

El BNG, després d’un congrés que lluny d’aturar la crisi interna que pateix des de fa alguns anys ha provocat noves i significatives desafeccions, se presenta en solitari. Lluitarà per tenir presencia al nou parlament i si és possible grup parlamentari propi, situació força difícil si tenim en compte que a les passades autonòmiques perdé la meitat de la seva representació i a les generals quedà sense la presencia a Madrid que mantenia des de fa més de vint anys.

Des de la seva sortida del BNG, JM Beiras i el seu nou partit ANOVA, ha treballat per construir una nova formació política sobirana que donés cabuda a distints sectors de l’esquerra galleguista (independentistes, nacionalistes, federalistes...). La primera experiència fou la formació d’AGE, amb IU a les darreres autonòmiques amb un resultat excel·lent. Després vingueren les municipals i donà suport i participà activament en algunes de les marees municipals, un moviment molt divers aleshores. De fet el batlle de Santiago és un dirigent d’ANOVA.

A les eleccions generals se presentà una nova coalició formada per Podemos, IU i ANOVA. Els resultats foren molt positius però la impossibilitat de crear un grup parlamentari propi, la pèrdua de vots i un diputat a la repetició de les eleccions deixà l’experiment tocat.

Per encarar les eleccions autonòmiques els batlles de Santiago, A Corunha i Ferrol llençaren un manifest públic cridant a formar un «referent electoral unitari, dins un procés d’àmbit gallec». Aquest referent hauria de superar la forma de coalició i l’adscripció al mateix seria a títol individual, sense sigles de partits.

Totes les marees municipals, les forces nacionalistes (ANOVA, CERNA, Compromiso i persones individuals de l’espai nacionalista, així com alguns membres del BNG) i IU donaren suport al manifest. Podemos s’hi oposa obertament.

Però a l’assemblea de Vigo, amb assistència de més de mil persones i am el suport dels grups nacionalistes i d’IU se constitueix As Mareas.

Després d’una dura negociació i en contra del parer de la seva militància Podemos s’incorpora a As Mareas, acceptant totes les seves condicions.

I amb aquest panorama s’obrin algunes incògnites. Si el PP, sol o acompanyat de Ciudadanos obté majoria absoluta, en cas contrari si serà possible un govern d’unitat de les esquerres i quin serà el primer partit de l’esquerra.

Documents adjunts