Un any de govern al Consell d’Eivissa: ombres, llumetes i expectatives

Artur Parrón*

Coordinador d’Esquerra Unida d’Eivissa i Formentera*

Per a les eleccions al Consell Insular d’Eivissa de maig de 2015 s’aconseguí, no sense esforços ni tensions, una coalició entre Podem i Guanyem. Els resultats de la nit electoral donaren 6 consellers al PP, 4 al PSOE i 3 per a la coalició, per la qual cosa tothom donava per fet un pacte de govern de centre-esquerra. Ni fou fàcil la negociació amb el PSOE d’un programa polític comú ni ho fou la conformació de l’equip de govern, donada l’aposta inicial de Podem a no entrar-hi, tot i que va haver de cedir després d’una ajustada assemblea conjunta de Podem-Guanyem on es va decidir que els tres electes (dos de Podem i un de Guanyem) entrarien a l’equip de govern. Un primer entrebanc al sí de la coalició fou l’elecció poc transparent dels càrrecs intermedis per part de Podem, que no va explicar ni la raó de la rapidesa del procés ni la pròpia necessitat d’alguns dels càrrecs.

Pel que fa a les polítiques engegades, val a dir que són encara insuficients i que massa sovint han quedat en simples declaracions d’intencions.

Un dels punts estrella del programari de Podem-Guanyem i del pacte de govern eren les polítiques d’habitatge, justament en una illa abonada a l’especulació sense límits. S’ha creat una Mesa de l’Habitatge i s’ha aconseguit que el Govern balear reobri l’oficina de l’IBAVI; però la sensació generalitzada és que les dificultats d’accés a una vivenda digna i a preu assequible per a joves o treballadors de temporada va en augment, paral·lelament a la penetració de fons d’inversió que adquireixen o lloguen habitatges residencials per a destinar-les a usos turístics. La campanya massiva d’inspecció que anuncià el Consell el mes de maig, amb capacitat sancionadora, serà d’improbable èxit donada l’escassetat del personal destinat i la magnitud del problema. Problema que s’agreuja amb la divisió al si de l’equip de govern al voltant de la regularització d’habitatges turístics.

Pel que fa a les polítiques de mobilitat val a dir que els avenços han estat més aviat tebis i imperceptibles. Es constata la saturació de vehicles a la xarxa viària però s’actua amb declaracions ambigües i s’incideix en una legalment poc probable restricció a l’entrada de vehicles. S’ha aconseguit desbloquejar judicialment l’apertura de l’estació d’autobusos del CETIS –encara que sense data concreta de posada en servei- i s’ha millorat el servei de taxi mitjançant un GPS únic. Pel contrari, la lluita contra l’intrusisme dels taxis pirata a l’estiu sembla perduda, entre d’altres raons per la inoperància de la conselleria.

En relació a la finalització de les concessions de transport públic el 2018 no hi ha notícies de la constitució d’una empresa pública de transport tal i com proposava el programa electoral de Podem-Guanyem. A això cal afegir que algunes grans companyies d’autobusos de la península –ALSA i SAGALÉS- han adquirit algunes concessions , prenent posicions de cara a les renovacions d’aquestes el 2018.

Segurament en allò que menys resultats s’han obtingut fins ara és en aspectes tan transcendentals com són la reformulació del model turístic i territorial. Es critica el model turístic intensiu actual però es segueix celebrant cada rècord de passatgers a l’aeroport i destinant un bon grapat de diner públic per acudir a fires i aconseguir l’arribada de més turistes

Sobre la revisió del Pla Territorial insular, PTI, que ha d’ordenar l’urbanisme, la protecció del territori i la xarxa viària de l’illa, cal dir que les apel·lacions al consens i al “creixement zero” per part del president Vicent Torres i alguns membres de Podem deixen entreveure una preocupant inactivitat en la revisió del nou Pla. El manteniment del PTI elaborat pel PP el 2005 seria el gran símbol del fracàs de la legislatura. En aquest sentit, la política de carreteres es pot titllar d’erràtica i ha estat causa d’enfrontaments públics entre els socis de govern, com és el cas de l’ampliació de la carretera de Santa Eulària o les obres a l’entrada de Jesús.

Destacar també que s’ha estat molt actiu reivindicant al Govern balear la millora de qüestions tan transcendentals com la substitució de l’emissari de Talamanca, la posada en funcionament de la dessaladora de Santa Eulària o la interconnexió de les dessaladores. Així mateix, el greu problema de l’escassetat de recursos hídrics sembla ja definitivament incorporat a l’agenda política autonòmica.

Val a dir que en alguns temes s’ha avançat considerablement. Es va resoldre el col·lapse existent a la ITV, s’ha donat solució –cara, però necessària- al problema dels llots de les depuradores, s’ha anunciat un nou centre de menors, s’ha iniciat una campanya en col·laboració amb el Govern pel control de serps -un problema greu per a la fauna autòctona-, s’ha engegat un portal de transparència a la institució i s’han donat les primeres passes per a mancomunar la disciplina urbanística i el servei de bombers.

Per tant, un primer any en el que s’ha avançat en molts d’aspectes, però en el que les polítiques de canvi tan urgents per a l’illa –en temes com mobilitat, territori i habitatge- són encara insatisfactòries.

Documents adjunts