Un any de Govern dels Acords pel Canvi

David Abril*

Co-coordinador de MÉS per Mallorca

Portaveu del grup MÉS per Mallorca al Parlament de les Illes Balears*

No havia acabat l’estiu de 2015 i escrivia que mesures com el retorn de la targeta sanitària, l’anunci de la renda social o l’ecotaxa aprovades en els primers mesos de Govern ja justificaven per elles mateixes la presència de MÉS a l’executiu autonòmic, i que malgrat algunes crítiques m’inclinava per veure el tassó més ple que no pas buit, de fet aquesta és una de les assignatures pendents de les esquerres: valorar la feina feta malgrat les dificultats i no quedar-nos només amb allò que no hem pogut aconseguir o realitzar encara.

De fet, apart de les mesures esmentades, la tasca del Govern ha estat intensa en aquest primer any, i d’entrada jo assenyalaria més enllà de les mesures concretes aprovades o encetades, la contribució del nou Govern a la construcció d’una societat millor en aquest primer any.

En primer lloc, la substitució de l’autoritarisme de l’època Bauzá per la voluntat de diàleg i consens, que ha significat entre altres coses dur la pau a una comunitat educativa que no va tenir altre remei que batallar durant els anys anteriors que resistir a les imposicions com el TIL o la Llei de Símbols, derogades en els primers dies de Govern. La dignificació de la tasca docent, la recuperació progressiva de professorat a les aules per reduir ràtios, i sobretot la consideració de l’educació com una eina de cohesió social imprescindible per al present i el futur dels illencs també hi han contribuït al clima de normalitat.

Aquesta mateixa voluntat diàleg es trasllada a altres temes estratègics de legislatura, com són el canvi de model econòmic, amb la restitució del Consell Econòmic i Social i les Meses de diàleg amb tots els agents socials i econòmics sense fer distincions. I a les mesures concretes, com l’impost turístic, o la imminent regulació del lloguer vacacional, sempre amb el denominador comú del màxim consens social i institucional. A més d’una millora democràtica, és imprescindible aplicar aquest criteri si volem que les mesures que aprovem siguin duradores, o si voleu, de difícil supressió en cas que hi hagués un canvi de color polític.

Apart de recuperar les retallades dels serveis públics de l’etapa anterior, que en l’àmbit sanitari ha permès reduir les llistes d’espera de manera significativa però òbviament insuficient, des de MÉS hem impulsat la instauració de nous drets socials reconeguts per Llei, com s’ha fet amb la Renda Social per cobrir les necessitats bàsiques de milers de persones i famílies que havien estat víctimes de la crisi.

I hem avançat en igualtat, gràcies a la Llei d’Igualtat i la Llei LGTBi, la primera impulsada des del Govern i la segona des del Parlament, ambdues lleis liderades per MÉS amb un nivell de consens polític assolit digne de destacar, com també la Llei de Fosses que ara el Govern comença a aplicar amb l’exhumació de la fossa de la repressió de Porreres.

En medi ambient, cal destacar el retorn a la idea de què conservar el territori i posar límits clars a la nova bombolla turística-immobiliària és prioritari, com ja es va demostrar amb el Decret-Llei de Mesures urgents en matèria territorial que suspenia o derogava els aspectes més des-reguladors des del punt de vista urbanístic de Lleis «estrella» de l’època anterior com la Llei turística, la Llei Agrària o la Llei del Sòl. Som conscients no obstant de què cal dotar en el proper curs de molts més recursos les polítiques ambientals i sobretot els espais naturals protegits i els que protegirem encara més, com Es Trenc, l’ampliació de Cabrera, la protecció definitiva de Son Bosc o els fons de posidònia. I amb la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental i les millores a la Comissió Balear de Medi Ambient no sols hem donat més transparència en l’accés a la informació, sinó més garanties de què el respecte al medi ambient amb l’activitat econòmica quedi garantit.

I des de la Conselleria de Transparència, Cultura i participació s’ha retornat la normalitat del català, i amb el pla aprovat pel Consell Social es preveu un fort impuls a l’ús social de la llengua en els propers anys, després d’aquests anys de resistència i retrocés. S’ha fomentat l’esport inclusiu de manera important, es prepara un pla d’internacionalització i promoció exterior de la cultura produïda a les Illes. I en l’àmbit de la transparència i la participació, és a punt d’aprovar-se la Llei de l’Oficina Anticorrupció i es prepara ja la Llei de Consultes, ambdues propostes polítiques de MÉS.

Me deix moltes coses, com ara l’actitud digna, per no dir combativa, del Govern en relació a Madrid, a l’hora de reclamar allò que ens pertoca, sigui un millor finançament, el nou Règim Econòmic i fiscal per a les Illes, o les inversions estatutàries que havien quedat a l’oblit i que pugen a 1.000 milions d’euros que l’Estat ens hauria de liquidar, i l’actual executiu ja ha avisat que recuperarem per les bones o per les males.

Com deia, el balanç ha estat positiu si el comparam, per exemple, amb el nivell de compliment de les propostes contingudes a un pacte de governabilitat molt semblant, l’anomenat «Pacte del Botànic» al País Valencià signat pel PSPV, Compromís i Podem, on aquest darrer partit també s’ha estimat més quedar fora de l’executiu autonòmic: aquí hem fet més coses, però el nivell de renou generat pels socis ha estat més gran.

Hi ha hagut errors, rectificacions i també autocrítica, però com sempre una de les grans assignatures pendents del curs polític és la convivència de les esquerres en la seva diversitat, no sols per dur endavant sense estridències les polítiques compromeses, sinó per garantir una nova legislatura progressista, condició necessària perquè puguem consolidar les fites que facin possible la transformació profunda que volem de la nostra societat mitjançant la política, en la perspectiva d’una Mallorca i unes Illes més lliures, justes i verdes.

Documents adjunts