Un any de govern, un any de feina

Joan Carles Villalonga*

Ara Maó*

El temps passa molt ràpid quan es tracta de valorar una feina a la qual s’està immers tant de ple. Aquest és el cas de governar una institució com l’Ajuntament de Maó. El trasbals electoral produït en les eleccions, que donava la batlia a una agrupació com la nostra, Ara Maó, inexistent en l’anterior mandat (de composició bicolor), ja donaven mostra de la necessitat de canvi en les formes i en la relació entre els governants i la població. I aquest és el camí que s’ha seguit.

Tanmateix, el programa de feina, que es materialitzava en el programa electoral, duia també plantejar canvis importants en moltes estructures, qüestions que no sempre són senzilles i, en tot cas, requereixen de passos a llarg termini. La relació amb els serveis principals i de relació amb els recursos en són un exemple. El servei de recollida de fems i reciclatge necessita d’una revisió de cap a peus, que plantegi la necessitat que la població s’impliqui més i millor a l’hora de generar els residus i fer la recollida, i alhora que l’administració faci un paper exemplar i didàctic. De forma similar passa en la gestió de l’aigua. L’escassedat de pluges ha posat més a flor de pell una qüestió tan delicada de per si com és la fragilitat d’un recurs tan bàsic. Tot i la sequera, la qüestió fa molta estona que ha de ser afrontada amb valentia, tant la distribució d’aigua potable com la gestió de les aigües residuals, que en molts casos es mesclen amb les aigües grises, com l’aigua de pluja. Invertir temps i diners en infraestructures i en models més o menys complexos de gestió que han d’anar, a la llarga, donant solucions, és una tasca que duu a terme l’equip de govern.

La batlia de la ciutat, representada per Conxa Juanola (amb una llarga trajectòria en el món de l’activisme social), realitza un paper clau en tot aquest plantejament. Més enllà de dur la gestió d’algunes àrees com Personal, importants per mantenir la pau (en mal estat de salut durant l’anterior mandat) al si de la institució, encapçala la coordinació de totes les àrees i projectes, i estableix prioritats, amb aquesta visió a mitjà i llarg termini que tant necessària es fa. Parlam de projectes com als que hem fet referència, però també d’altres necessaris per a un bon equipament de la ciutat: l’Escola d’Adults, el Conservatori de Música, l’ascensor que ha de connectar el port amb el centre de la ciutat. I també una lluita important amb la consecució de places sociosanitàries tant necessàries, tant pel nostre municipi com per a l’illa en general. El cas de l’edifici Verge del Toro és paradigmàtic. L’antic hospital general, abandonat després de la inauguració del nou hospital Mateu Orfila, ha estat camp de batalla de diferents governs, tot i que amb molt poca sort. Durant el mandat anterior, el govern municipal se’n desentén (tot i haver-ne reivindicat l’ús sociosanitari en la campanya electoral) i pretén una reconversió a l’antic propietari, l’Estat, que aquest, però, refusa. No mou res més. En un any de nou govern la lluita per l’edifici és un fet contrastat, i la feina amb la Conselleria de Salut per trobar-hi solució, que hi envia tècnics, n’és la principal mostra. Hem passat del discurs de no fa falta un sociosanitari a tenir tècnics que estan avaluant l’estat de l’edifici per poder decidir. Aquesta és una tònica que el govern municipal encapçalat per Ara Maó engega.

Així, aquesta feina i aquesta visió duen a plantejar projectes i planificacions que han de dibuixar el futur de la ciutat, en plantejaments més generals (el Pla d’Acció del Port) o més concrets (l’estudi de l’arbrat a Maó, plantejat com una relació i estudi del que hi ha i plantejaments de futur, per saber quins individus i espècies són més aptes per a cada banda de la ciutat i amb quines condicions). El plantejament per a una ciutat més pensada per als vianants i evitant el trànsit rodat en la mesura del possible és un element que necessita aquesta visió: no és a curt termini, perquè a vegades aquests elements són percebuts, tot d’una, com un fre a la “comoditat” d’allò que s’ha fet sempre. Aquests exemples donen una idea de la importància de comptar amb bones eines que donin una visió ampla de la situació i un full de ruta a seguir. La necessitat d’algunes grans inversions, que necessiten l’ajuda d’altres administracions (activició de depuradores, col·lector d’aigües, equipaments) són recuperades amb força com a punta de llança institucional, i aquest és un dels valors afegits d’aquest govern municipal.

Ara bé, tal i com comentava al principi, aquest seguit de mesures i línies de feina, ja apuntades en l’article que apareixia al mes d’abril a la mateixa revista i que podeu consultar aquí (http://laltramirada.cat/spip.php?article1186), necessiten també d’una bona empatia entre els governants i els ciutadans, unes bones eines d’interrelació i participació ciutadanes, un tarannà proper que permeti fer entendre la necessitat de canvis per millorar la societat. La creació d’espais com el Consell de barris o la fluïdesa entre els agents socials de la ciutat són claus per acabar de definir aquest escenari de canvi real, que vagi més enllà de la imatge. L’obertura del portal de transparència, la major participació dels òrgans i consell municipals per part de la ciutadania, el fet de proveir llocs clau com les gerències del Teatre Principal o del Geriàtric a partir d’un concurs públic (fins ara eren càrrecs de confiança) dóna un plus a aquest govern municipal. Però, tanmateix, aquesta feina s’ha d’acabar visibilitzant en projectes de gran envergadura quant a participació ciutadana es refereix, com podria ser un procés per decidir el model futur de servei de neteja i recollida de fems de la ciutat. O uns pressupostos participatius. I aquest és el camí que s’haurà de continuar.

En definitiva, en un any fa la sensació que han passat moltes coses. Igualment, també hi ha la consciència que just s’ha encetat un camí que ens ha de dur enfora. Un camí que ha de conjugar la proximitat de les persones amb la població per proveir-los d’eines per al futur i, alhora, amb la voluntat ferma d’engegar polítiques bones per a la ciutat i que provoquin canvis profunds. Aquest és el repte, no gens fàcil. De moment, aquest camí passa per Ara Maó.

Documents adjunts