Una altra forma de governar i de legislar

Margalida Capellà Roig*

Diputada de MÉS al Parlament de les Illes Balears*

{}

{}

{{}}

Aquest primer any de la IX legislatura, l’activitat parlamentària balear ha estat intensa. Probablement si el comparam amb el primer any de la legislatura anterior trobarem que no hi ha gaire diferències perquè enguany el Parlament ja ha aprovat desset lleis i en el primer any del Parlament amb la majoria del Partit Popular se’n varen aprovar quinze.

No és la quantitat el que destacaria d’aquest primer any sinó la qualitat, tant en termes de qualitat democràtica com de qualitat ciutadana. De les lleis aprovades el 2011 amb majoria absoluta del Partit Popular, l’única que tractava un tema “social” és la que modificà la Llei 12/2006, de 20 de setembre, per a la dona només per derogar un article que havia quedat inconstitucional arran d’una sentència del Tribunal Constitucional. La resta de lleis tenien a veure amb la situació de crisi econòmica, les obsessions bauzanianes contra la llengua catalana, el retall de drets i les modificacions legislatives a conveniència de la majoria conservadora, començant per la que va modificar el Consell Consultiu, la que modificà la Llei de funció pública per eliminar el coneixement de la llengua catalana com a requisit per accedir a la condició d’empleat públic de les administracions públiques de la CAIB i també, en aquesta línia, la que modificà la Llei de capitalitat per imposar el nom de Palma de Mallorca.

Les aprovades en aquest primer any de legislatura, a part de la llei de pressuposts, tenen un caire social, mediambiental, humà i reivindicatiu innegable i es podrien presentar com aquelles que reconeixen drets i unes altres gràcies a les quals la ciutadania recupera drets, retallats en la legislatura passada.

En el primer capítol tenim una llista de lleis que ens enorgulleix presentar i reivindicar perquè la majoria són una iniciativa de MÉS, tant del grup parlamentari com de les conselleries liderades per MÉS la Llei 2/2016, de 30 de març, de l’impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d’impuls del turisme sostenible, la Llei 5/2016, de 13 d’abril, de la renda social garantida, la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’LGTBI fòbia, la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, i la Llei 11/2016, de 4 d’agost, d’igualtat de les Illes Balears. Cinc lleis que passaran a la història de la nostra Comunitat, i algunes que figuraran com a pioneres en el reconeixement de drets.

Altra llei important pel que suposa de canvi en la percepció de la ciutadania respecte de la política és la Llei 9/2016, de 13 de juny, de modificació de la disposició addicional novena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que elimina el nivell 33.

Una feinada ens ha duit desmuntar els intents de destruir drets, territori, llengua i fins i tot jo diria la pau social en la legislatura passada, i per a això el Parlament ha aprovat, a iniciativa del Govern, i dins del marc dels Acords pel canvi, la derogació de parts de lleis i fins i tot de lleis senceres.

També passaran a la història, per això, la Llei 8/2015, de 27 d’octubre, de 16 d’octubre, per la qual es deroga la Llei 9/2013, de 23 de desembre, sobre l’ús de símbols institucionals de les Illes Balears; la Llei 9/2015, de 28 de novembre, de modificació de la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears; la Llei 11/2015, de 12 de desembre, de recuperació parcial l’any 2015 de la paga extraordinària i l’addicional, o l’equivalent, del mes de desembre de 2012; la Llei 1/2016, de 3 de febrer, de modificació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears i la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública; la Llei 6/2016, de 22 d’abril, de derogació de la Llei 9/2014, de 29 de setembre, per la qual s’estableix i regula la protecció a la maternitat; i, finalment, la Llei 7/2016, de 17 de maig, de modificació del text refós de la Llei de consells escolars de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 112/2001, de 7 de setembre. Altres lleis són més tècniques però no per això menys importants perquè no s’havien presentat probablement per manca d’interès: la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, la Llei 10/2015, de 10 de desembre, de la Comissió General de Consells Insulars.

I per parlar de qualitat democràtica d’aquest primer any de legislatura destacaria dos fets dels quals m’agradaria que tothom en prengués bona nota. En primer lloc, que les lleis que reconeixen drets han estat aprovades per una ampla majoria, i una, la de recerca de les persones desaparegudes durant la guerra civil, per unanimitat. Això s’ha aconseguit amb un diàleg constant amb l’oposició fins i tot des del principi de l’elaboració de la llei, amb l’acceptació d’esmenes per part dels grups majoritaris quan han estat raonables i ben fundades i també, ho voldria reconèixer expressament, amb un canvi d’actitud del Partit Popular en alguns temes en els quals s’havien quedat sols i ara hi donen suport.

Això és, sens dubte, un canvi qualitatiu que ens hauria també d’enorgullir a tots els grups parlamentaris: no hi ha res més emotiu que un familiar de desaparegut, un jove gai o una activista feminista surtin d’un plenari satisfets perquè la seva lluita, lliurada massa anys en la marginalitat i en la confrontació ideològica partidista, a la fi tengui el reconeixement majoritari i unànime i tengui la garantia que aquestes lleis no seran modificades, perduraran en el temps malgrat els canvis polítics. També és extraordinàriament positiu que realment el debat sobre l’impost turístic sostenible es centràs més en la destinació dels recursos que no en la necessitat de l’impost: en això també MÉS per Mallorca ha convençut, i l’alt nombre d’esmenes acceptades o negociades en aquesta llei, o en la renda social i en la d’igualtat, indica també un altre manera de fer política i de fer les lleis: el #MÉSstyle.

El segon element de qualitat democràtica que destacaria és la reducció dràstica en l’ús dels decrets-llei. Les xifres entre el primer any de la legislatura anterior i l’actual són certament significatives: desset decrets-llei entre 2011 i 2012 (entre ells el del TIL), tres decrets-llei entre 2015 i 2016 (dels quals un modificava l’anterior perquè hi havia una errada). 17 a 2. Aquests dos decrets-llei regulen mesures urgents en matèria de grans establiments comercials (hi va acord de tots els grups, amb l’objectiu de frenar els efectes del recurs d’Inconstitucionalitat del govern estatal contra la Llei autonòmica de Comerç) i també en matèria urbanística: aquest és una de les iniciatives legislatives que hem hagut d’impulsar per desfer les mesures urbanístiques que el PP anomenava d’urbanisme sostenible.

Les formes són importants, també en l’elaboració, el debat i l’aprovació de les lleis, i tot i haver tengut crítiques per la lentitud en aconseguir aprovar lleis, crec que aquest és el camí per garantir MÉS qualitat democràtica.

Ens queden lleis previstes en els Acords pel canvi que no hem pogut presentar en aquest primer any: la llei que modificarà la Llei de protecció animal, la llei d’habitatge, la llei per la qual es crearà l’Oficina anticorrupció, la llei de memòria democràtica… O la llei que defensarem en el Congrés de diputats per modificar el REB i gaudir d’una tarifa plana entre illes. I ens queda també la il·lusió per seguir treballant per tota la ciutadania i per seguir avançant en lleis que ens facin recordar aquesta legislatura com la més social i la més humana de totes.

Documents adjunts