Una passa MÉS

Joan Pau Jordà*

No sorprendrem a ningú si diem que l’estratègia de MÉS en els darrers anys ha estat intentar esdevenir el referent electoral de tota l’esquerra del PSOE. Ser ’un Podemos a la mallorquina’. Això s’ha fet partint d’una premissa, vertadera fins fa poc, que justificava aquesta estratègia: i és que no hi havia contrincant real per aquest espai a Balears. Els únics aspirants, EU i ERC, són forces extraparlamentàries a Mallorca, incapaces d’establir unes dinàmiques electorals plenament pròpies i independents.

Aquest context, emperò, ha canviat ràpidament en els darrers anys: Podemos ha aparegut amb força. Alhora, Catalunya ha iniciat un procés que, en teoria, l’ha de portar a la independència, mentre que el bipartidisme -marca del ’78- s’ha vist tocat per la irrupció de ’la nova política’. I el que és més important, la majoria de la societat illenca ha assumit, a parer nostre, una bona part de les velles reivindicacions del mallorquinisme polític com la defensa de l’ensenyament en català, crítica al mal finançament de la Comunitat Autònoma...

Així, creiem que el sobiranisme ha de fer una passa més, necessària, per resituar-se en aquest escenari canviant. Com fer-ho? Nosaltres creiem que és necessari que els sobiranistes prenguin consciència –consciència real- de què tenim un Estat a la contra. Que som la perifèria d’Espanya. Del fet que per al Govern Central sempre representarem l’1% del territori, el 2.5% de la població i una font d’ingrés permanent de divises estrangeres. Dit d’altra forma, hem d’interioritzar que Madrid mirarà sempre per nosaltres com a part minoritària d’un conjunt de 47 milions de persones.

Hem d’entendre, a més, que no és una qüestió del PP. També ho és del PSOE i de l’establishment. De la correlació de forces internes dins cada partit. En definitiva, és també fruit dels interessos creats a partir del model constitucional del ’78.

Hem d’entendre que el nacionalisme espanyol, totalitari i excloent, segueix profundament arrelat a l’ADN de bona part dels espanyols. Malgrat que les forces polítiques defensores d’un model d’Estat més respectuós amb les nacionalitats hagin assolit a les darreres eleccions generals el 26% dels vots a Madrid, el 20% a Castella i Lleó o el 17% a Castella-La Manxa, dues terceres parts de la població espanyola no s’han mogut dels seus posicionaments «castellano-cèntrics».

En aquest context hostil per als interessos dels mallorquins només hi ha, a parer nostre, una solució: la construcció d’un Estat propi (independent?) per a Balears. Dit d’altra forma, la gestió de les molles autonòmiques no ha de ser un objectiu polític per als sobiranistes de Mallorca. Hem de cercar construir unes estructures d’Estat pròpies i eficients. La nostra participació en les institucions, la seva gestió, ha d’anar encaminada a assolir aquest objectiu últim. Si no, a parer nostre, correm el risc de deixar de ser una força útil per als illencs.

Si finalment els sobiranistes prenem consciència real de tot plegat, haurem de fer-hi un profund procés de reflexió: Per què? Com? Quan? Amb qui?

I en aquest context, creiem que el mallorquinisme progressista ha de fer una aposta clara per una candidatura de país, plural, sense sigles i quotes, profundament democràtica i participativa, oberta a figures independents de reconegut prestigi. S’ha de cercar aixoplugar a tots aquells que volen una regeneració de la vida política d’aquesta terra, defensar el dret a decidir dels seus ciutadans, aprofundir en l’autogovern i assolir solucions progressistes per als problemes estructurals que sofrim. Només així avançarem des del sobiranisme en la construcció d’una societat auto-centrada, culta, democràtica, social i participativa. El 2019 podem guanyar el futur, ho tenim a tocar dels dits!

Documents adjunts

  • Una passa M (OpenDocument Text – 22.4 kB)

    Version OOo Writer de cet article