CLARA MASCARÓ CARBONERO

CLARA MASCARÓ CARBONERO*

Biel Pérez i Pep Valero*

Aquesta vegada tenim l’oportunitat d’entrevistar una mallorquina jove, que viu, treballa i estudia en un dels focus més interessants d’aquesta Europa convulsa: Escòcia. Ens fa il·lusió conèixer de primera mà el que allà es cou i, també, saber com veu una mallorquina la seva illa estimada des de la distància.

Tenc vint-i-sis anys. Els meus estudis són Economia i Polítiques, és com un doble Grau que es fa a la Universitat d’Edimburg. Ara visc a Glasgow i aquest any he estat fent feina a una Consultoria de Polítiques Públiques de Edimburg, anava i venia.

Què vol dir una consultoria de polítiques públiques?

És una empresa privada que fa, bàsicament, informes d’avaluació de polítiques públiques.

A qui van destinats aquests informes?

Solen esser per al sector públic. Per exemple, quan un ajuntament o el Govern central escocès fa un programa, sol fer un concurs per contractar un avaluador, que sol esser un agent extern. Pot ésser privat o sense ànim de lucre. Llavors, vàries organitzacions presenten una proposta d’avaluació -metodologia, costos, i altres, i el Govern tria. Bàsicament, això és el que feim. La majoria dels clients de la consultoria són del sector públic, però també n’hi ha que són del Tercer Sector i alguns, pocs, privats.

Quin temps fa que ets per allà?

Ara ja fa cinc anys, perquè he estudiat allà. Els títols que tenc són d’allà,vaig començar a Barcelona i després em vaig canviar a Edimburg. Fa un any que he acabat la carrera.

Has tingut problemes per trobar feina?

Fa un any que faig feina. I la veritat és que va esser molt ràpid. Encara que ara em trob en un moment d’intentar definir cap a on vull anar. Però el que és una feina més o manco relacionada amb els meus estudis, sí que ha estat fàcil; sí.

I cap a on vols anar?

Encara no ho tenc decidit. Estic pensant si en un sentit més acadèmic, fer un màster, de què, i quan... o tirar-me més cap a polítiques públiques. Potser són compatibles ambdues coses. Un poc en aquesta línia, però no en una empresa privada.

Penses seguir fent feina a Escòcia?

Sí, de moment. Llavors, ja ho veurem.

T’hi sents bé?

(S´ho pensa i guarda un breu silenci). Sí. Tenc la vida muntada allà i, la veritat, és un moment molt interessant per a esser-hi allà. I m’estim més estar a Escòcia que a Anglaterra. Ara..., el clima no és el clima d’aquí.

T’estimes més Escòcia que Anglaterra... i que Espanya?

Ho vull dir a nivell polític, eh? A nivell polític és més interessant Escòcia. A nivell de benestar i qualitat de vida es viu millor aquí... Això puc dir-ho clarament!

A nivell de vida i benestar es viu millor aquí que allà?

Siii, el temps allà és dur. Molt gris, fa fred...

I la convivència?

En altres nivells personals m’hi trob molt bé. La veritat és que he conegut gent i he estat en un món molt inquiet. Tenc un cercle d’amics i coneguts que són gent molt inquieta i fan moltes coses. Això inspira bastant.

La feina que has fet fins ara amb quines àrees del sector públic tenien relació?

L’especialització és en mercat laboral, polítiques laborals i de preparació. Tot en relació al mercat laboral.

El Govern Escocès té competències en aquest tema o està fermat al programa del Regne Unit?

Hi ha dues vessants... bé, la resposta curta és que sí. I ara en té més que abans. Fins ara hi ha hagut dues vessants. Una que són programes per a aturats de llarga durada (més d’un any) que si estan més d’un any a l’atur, automàticament entren en un programa de formació i d’altres mesures d’activació (d’aquestes que es fan avui en dia). Això, fins ara, ha estat competència del govern britànic. I, just ara, s’ha retornat aquesta competència al govern escocès.

Part dels projectes que nosaltres hem fet va esser analitzar una consulta pública que es va fer entre diversos actors d’Escòcia sobre com hauria d’esser un programa escocès propi. Nosaltres vàrem analitzar aquesta consulta i vàrem fer un informe per al govern escocès. I això és el camí central: per a gent aturada sense necessitats molt específiques.

Després, per sobre d’això, hi ha gent que pot tenir necessitats socials, per exemple salut i per a aquesta gent necessitaríem uns serveis més específics que el programa central i que es gestionin més a nivell local (ajuntaments o regions econòmiques, purament d’estratègia econòmica). Aquests tipus d’institucions més locals administren els serveis més especialitzats.

La línia en la qual s’estan dirigint aquestes polítiques posa més èmfasi en necessitats específiques més complexes, bé de caràcter social o de salut o de les dues coses a la vegada. Que estan “més enfora” (s’utilitza aquesta expressió) del mercat laboral. S’estan redefinint les polítiques en aquesta direcció.

Políticament, com es viu el debat Escòcia – Regne Unit? Polítiques públiques, percepció de la gent...

Jo he viscut tot el procés del referèndum, he viscut els anys previs al Referèndum sobre la independència, ara he viscut el vot del “brexit”... Per això dic que és un moment molt interessant. A Escòcia hi ha hagut molt de moviment polític; amb el Referèndum i durant els anys previs hi ha hagut molta mobilització. Hi ha com un mite de què Escòcia és més d’esquerres... en part és cert. Jo vaig votar en el Referèndum i el vàrem viure amb molt il·lusió perquè es vivia com una oportunitat per rompre un poc amb un model més neo-liberal d’Anglaterra, i fer com una espècie d’Estat Nòrdic a Escòcia. Va haver-hi un moviment d’independència bastant radical en quan a polítiques.

Des de llavors s’ha matisat un poquet el discurs, jo i altres. Perquè ens n’adonam de què les polítiques han estat molt referides a l’administració dels serveis públics, perquè no han tingut més competències. Llavors, en part, el Partit Nacionalista Escocès, ho ha tingut molt bé i ho ha sabut fer molt bé, de jugar aquest paper d’administrador més progressista, perquè no recapta els imposts. Llavors l’únic que pot és administrar els serveis. Mai ha estat en una posició en la qual hagi hagut de prendre decisions més difícils en quan a dèficit, a imposts... De fet, abans del Referèndum, deien que optarien per un model bastant obert de baixos imposts, intentant atraure la inversió estrangera... Vull dir que una Escòcia independent sota el Partit Nacionalista, en aquest moment, igual no seria tant d’esquerres com ens pensàvem.

El Partit Conservador a les darreres eleccions va quedar en segona posició, per damunt dels Laboristes. A Escòcia mai havia passat. per això he dit que és un mite això de què Escòcia és més d’esquerres. El que sí que està clar és que a Escòcia l’Estat del Benestar està manco desmantellat que a Anglaterra; i hi ha més forces per a protegir-lo, perquè no està tan exposat als mercats financers globals.

Com s’ha viscut el “brexit”?

A Escòcia va votar el 60% a favor de la Unió Europea, per tant, en general, vol pertànyer a la Unió Europea. Com interpret jo el “brexit”? Ha estat una manca de comunicació de les esquerres en el Regne Unit. Com un vot en contra del poder econòmic i polític que, per desgràcia, ha sortit per aquesta vessant. A Escòcia hi ha hagut un discurs més progressista respecte d’Europa.

Escòcia es sent afectada pel drama que es viu en el Mediterrani? O no hi arriba? És com un petit club de benestants?

Jo crec que Escòcia, històricament, ha tingut molta menys immigració que Anglaterra.

(Llarg silenci)... Jo diria que Escòcia ha estat una mica més intel·ligent discriminant els immigrants. Intel·ligent des del punts de vista dels interessos econòmics. Té un discurs d’estar oberta a la immigració de gent amb estudis, que ve a fer feina, amb alta remuneració... El discurs oficial de la primera ministra escocesa és que Escòcia vol immigració... Alhora no és que hagin tractat els refugiats gaire bé, tampoc. Amb això el que vull dir és que Escòcia ha discriminat més.

Només vol immigrants que l’enriqueixin...

Exacte! Vol immigrants que facin feina i que l’enriqueixin. I també reconeix que l’economia escocesa necessita immigració,això ho reconeixen obertament. L’economia britànica també necessita immigració, però no ho reconeix. Ara, les polítiques cap als refugiats són completament diferents; són molt punitives i gens inclusives. No és una competència escocesa, és una competència britànica.

Quin tipus d’esquerra hi ha a Escòcia? Els Verds varen recolzar la independència, mentre que els laboristes no...

El Partit Nacionalista ha sabut crear un consens de classes bastant ampli. No hi ha inclòs l’esquerra radical, ni molt manco, i s’ha aprofitat de la “debacle” del Partit Laborista, que no és recent. Visc en una ciutat post industrial que pateix des dels anys vuitanta. Primer per les polítiques de reconversions de na Tatcher, però, després, va continuar patint amb el nou Laborisme. Les classes treballadores han estat ignorades durant dècades; tant pels conservadors com pels laboristes.

I, a damunt, amb el tema del Referèndum, si el Partit Laborista ja estava bastant apagat a Escòcia, no va entendre quin era el sentiment popular i es va posicionar en contra, la qual cosa el va acabar de rematar. Ara s’està intentant re-configurar el Partit Laborista, però la veritat és que ho tindrà difícil per guanyar-se el suport de les esquerres.

Durant la campanya d’abans del Referèndum es va crear un moviment que es deia Independència Radical, que era un moviment pro independència d’esquerres. En un principi no tenia representació política, era un moviment social de cara al Referèndum. El Partit Nacionalista va esser bastant agut en saber cooptar aquest suport cap a ells. Molta gent va veure després que el Partit Nacionalista és massa interclassista. Intenta sempre cercar el consens social i cercar evitar cap lluita de classes; cap mena de conflicte de lluita d’interessos.

Sí que s’ha creat un partit a l’esquerra, que prové de la campanya de la independència radical que es diu “Rise” (que vol dir “aixecar-se”). Els que passa és que tampoc els varen anar gaire bé les eleccions darreres. Després hi ha partits més a l’esquerra, com el Partit Socialista dels Treballadors... però són molt, molt, molt minoritaris. De tipus més troskista...

Jo diria que l’esquerra es mou un poc entre els Verds, que estan bastant ben plantats, i, havent-se posicionat a favor de la independència, no han alienat a molta gent, el partit Rise i els marges de l’esquerra del Partit Nacionalista. Aquí és on es mou l’esquerra.

Si hi hagués una Escòcia independent, ens podem imaginar que els partits quedarien més definits...

Efectivament...

Escòcia es sent Europa?

Sí! Al manco l’Escòcia en la qual jo he interactuat, sí. El que passa és que també hi ha una Escòcia més rural, més conservadora, que igual no s’hi sent, però jo no hi he tingut gaire contacte.

Tu et sents europea?

Jo sí, clar!!

Mallorquina, espanyola...?

Jo sempre dic que som de Mallorca, directament. Per evitar donar més explicacions... (rialles).

Veus algun paral·lelisme entre el que vius allà i el que veus i sents sobre Espanya, Catalunya...?

És curiós perquè, durant la campanya anterior al Referèndum, la veritat és que em vaig sentir bastant al·ludida. En part perquè el Govern escocès promovia el que s’anomena el “nacionalisme cívic”, basat en esser ciutadans d’un país, ciutadans amb drets i responsabilitats, més que en una cultura històrica i un nacionalisme més cultural. Al manco va saber utilitzar aquest instrument retòric per guanyar-se el suport de gent com jo. De fet, a mi i a totes els residents a Escòcia ens deixaren votar. No anem d’històries, no anem d’elements racials, sinó anem de ciutadania, amb drets i responsabilitats.

El Govern Britànic ho va acceptar a això? Perquè, de qui era competència?

Sí! Crec que el referèndum es va pactar entre en Cameron i en Salmond, el Pacte d’Edimburg.

A tu et va engrescar...

Sí, a mi em va engrescar perquè no era un nacionalisme de mirar-se el llombrígol. Era un nacionalisme obert, més universalista, i amb aquesta idea d’anem a esser independents per a poder promoure més un sistema de benestar...

La manera més intel·ligent de combatre la globalització...

Exacte! Exacte! Sí! En aquell moment em va engrescar molt i encara ara m’engresca. Encara que avui veig que se’n va fer un ús un poc cínic d’aquest discurs; simplement per intentar guanyar suport a la independència. En aquell moment el meu pensament era: m’engresca molt més aquest tipus de nacionalisme que el nacionalisme català. M’hi sent molt més identificada amb aquest tipus de nacionalisme, que en el basat en l’excepcionalisme històric, cultural, etc.

Dins el nacionalisme català també hi ha un debat de fons. I ara farem a l’Ateneu un simpòsium dedicat al debat sobre el sobiranisme. I molta gent universitària de Catalunya, jove, està apuntant al nacionalisme que tu descrius, com a necessitat de renovació. Fins i tots des dels partits nacionalistes més tradicionals avancen en aquest sentit. Tot i que aquí hi ha l’element identitari de la llengua.

Allà també tenen elements identitaris propis, que no vull dir que no s’hagin de tenir en compte.

Dins aquest clima que tu descrius, tu et mous amb gent immigrant o amb gent escocesa?

En un ambient bastant internacional. Ara mateix em moc amb molta de gent anglesa; un poc per circumstàncies. A la Universitat d’Edimburg, quan vaig estudiar-hi, era una tercera part d’estudiants escocesos, una tercera part d’anglesos i l’altra tercera part d’altres llocs. Ara que estic més instal·lada en moc amb una mescla d’anglesos i escocesos. Hi ha molts d’anglesos a Escòcia, òbviament, i tendeixen a agrupar-se.

El fet d’esser estrangera no t’ha creat cap barrera?

No. El fet d’esser blanca i europea... (rialla significativa)

Això tindria què veure amb el tema de la immigració que comentàvem abans.

Sí! Sí! Exacte!

Tu no ets una càrrega social...

Jo faig feina, pag imposts, som blanca, parl bé l’anglès... Ja em veuen d’una manera diferent.

En aquests anys veim mots de joves que surten d’Espanya i de les Illes d’una forma que podríem dir forçada per les necessitats.

No, no... jo no va esser per necessitat. Vaig començar a estudiar Economia a Barcelona durant un any i mig i no m’acabava de fer. No estava convençuda de què volgués estudiar Economia; pensava que volia fer Polítiques. Vaig veure que a Edimburg es podia fer aquest doble grau; a més la Universitat a Escòcia és gratuïta pels escocesos i pels europeus -no vaig pagar res- i me n’hi vaig anar. No va esser una decisió fàcil, però va esser totalment voluntària.

Seria més difícil la decisió de tornar a Mallorca?

Sincerament, ara mateix estic en un “impasse” en el que m’ho estic plantejant. El que passa és que sempre hi ha aquell dilema de quan és millor tornar. Si tornar d’aquí a uns anys, amb més experiència internacional, o si tornar ara i intentar adquirir experiència aquí.

Dins l’horitzó hi ha tornar...

Sí, sí, sí!!! Per descomptat!! En la mesura en què pugui esser, però m’agradaria molt tornar.

Per a una persona d’unes illes com les nostres aquesta experiència de fer feina a Europa creus que és recomanable?

A nivell professional, jo crec que, si es pot trobar una feina relacionada amb el que tu vols fer i tu has estudiat, és un privilegi poder fer feina a diverses bandes i veure com funcionen. El que passa és que molts d’espanyols que jo he conegut per allà no crec que estiguessin fent unes feines que els enriquissin gaire. Bàsicament, com que havia estudiat allà, jo ja tenia un peu dedins. He conegut espanyols que feien feines molt dures, de moltes hores, molt mal pagades... i no sé si ho val la pena! També és ver que feien un canvi, que mentrestant aprenien l’anglès... depèn de l’opció que es tengui. Va bé sempre sortir per a agafar perspectiva, però a vegades s’idealitza un poc la sortida.

Quan des d’allà mires Mallorca, què t’alegra i què et dol?

M’alegra bastant saber que hi ha molt de moviment polític i que s’està intentant canviar coses. S’estan debatent coses i és un debat super interessant en quan a canviar el model econòmic i mediambiental; això és fantàstic. Des d’allà es veu com un moment molt interessant.

El que em dol és que no hi hagi més oportunitats per a gent com jo

Enveges l’organització sociopolítica d’allà?

Sí! ...No tant política, sinó social i econòmica. Hi ha la sensació de més oportunitats. Fins i tot quan jo estava a la Universitat, amb un grup de gent vàrem muntar una cooperativa de reutilització i d’intercanvi de béns. Sense emprar doblers, tots els membres de la cooperativa podien anar intercanviant béns; també hi havia tallers de reparació, amb l’objectiu d’afavorir un ús més sostenible dels materials. La quantitat d’ajuda institucional i econòmica que vàrem rebre, jo no l’esperava i crec que aquí no les tendríem. El local era de la mateixa Universitat i li pagàvem un lloguer reduït. L’Ajuntament ens va donar una subvenció. Vàrem rebre ajudes econòmiques que ens permeteren crear una cooperativa que funcionàs. Ara han rebut unes ajudes que els permeten tenir quatre persones a jornada parcial pagades. Aquesta cooperativa de consum tenia entorn de cinc-cents membres. Cada membre pagava deu lliures anuals i no hi havia més obligacions.

També hi havia “banc de temps”?

No, banc de temps, no. Va començar com un “swap shop”, una tenda d’intercanvi. Tu hi dus coses que tens per ca teva i no les necessites. A la cooperativa les guarden i et donen unes fitxes amb les quals tu pots adquirir altres coses de la cooperativa. Es crea una espècie de moneda digital pròpia de la cooperativa i és una representació de valor. També pots fer-hi de voluntari i el temps es converteix en valor. Llavors es varen muntar tallers de reparació de coses (bicicletes, cosir, restaurar mobles, etc.). Hi ha aquestes dues línies.

Per a la comunitat d’estudiants resulta molt útil, perquè tothom es mou constantment. Estàs buidant i moblant pisos constantment, tot i que els pisos ja vénen moblats, però cosetes petites. Sobre tot gent que venia d’Erasmus o sols per un any. Compraven coses i en finalitzar l’any les tiraven. Tot això es podia reutilitzar. També la gent que viu allà se’n podia aprofitar.

Passem a un altre tema. Tu segueixes l’activitat del nostre Ateneu Pere Mascaró. Què en penses?

Trob que l’Ateneu està fent molt bona feina. L’Ateneu és un poc el que allà es coneixeria com un “think tank”. Crec que ha de tenir un rol més gran perquè, com deia Keynes, les idees sempre van per davant de les accions. Per exemple, pel que fa a les polítiques, primer s’han de crear les idees, s’ha de crear un clima en el qual aquestes idees són conegudes i acceptades, per després poder-les implementar. I referent a les esquerres locals es necessita tenir molts de debats públics sobre alternatives i sobre les idees que han de dirigir-nos. Pel que conec, és dels pocs llocs de les esquerres locals que fan aquesta feina. És fantàstic.

Du el nom de ton pare...

La veritat és que, en el nom, no hi solc pensar (rialla emocionada). Recordar trob que és una bona cosa. Ha seguit la línia que a ell li agradaria veure. Tot i que ell va fer moltes coses, també era una home d’idees i de pensar; i li hagués encantat formar part d’aquest debat (se li trenca la veu)... n’estic segura! Però, també, allò bo és que tengui vida pròpia, que fa una bona feina.

No és nostàlgic.

Exacte! I és bo que sigui així! Ell no hagués volgut un “fan club”.

Ens sembla que tu mateixa, en aquesta entrevista, et mostres molt autònoma, gens “fan”, però sí dins la línia de ton pare.

Sí, intent tenir pensament propi. Pens que potser li faria un poc de vergonya que l’Ateneu tingués el seu nom... però sí que li hauria encantat participar en un grup així.

L’altre dia vàrem anar a l’Estudi General Lul·lià per demanar el local per a celebrar-hi l’Escola de Tardor de l’Ateneu, dia 24 de setembre, que precisament tractarà del model econòmic. Vàrem explicar a la Secretària què era l’Ateneu Pere Mascaró i ella va preguntar: “En Pere nostre?”. Allà hi havia hagut l’Escola de Treball Social... ens va impactar que l’identificàs com “en Pere nostre”. Va estar molt contenta. Creiem que som presents dins el pensament polític local i amb voluntat d’anar més enllà del nostre grup, de crear pensament obert i provocar sinergies en l’estil de ton pare.

El 24 encara seré per aquí i hi vindré. I, com més ample s’aconsegueixi fer el “pool”...

Mem si la gent comença a fer una mica d’anàlisi; a pensar un poquet.

Clar!! I que les idees apareguin a l’esfera pública.

Moltes gràcies, Clara. La teva presència, les teves idees, i les d’un bon grapat de joves com tu albiren un horitzó d’esperança per a les nostres Illes. Coratge i sort!!

Documents adjunts

  • CLARA MASCAR (OpenDocument Text – 198.5 kB)

    Version OOo Writer de cet article