Gabriel Bibiloni El català de Mallorca. La fonètica

Maties Garcias*

Professor d’EOI*

El Dr. Gabriel Bibiloni afirma: “La nostra llengua és la nostra ànima. Sense ànima o amb l’ànima desfigurada o apoquinada no serem res”. És per això que “tenim l’envit de generalitzar la consciència que la nostra llengua l’hem de voler amb tota la seva integritat estructural i amb tota la seva potència comunicativa i identificadora”, cosa que s’aconsegueix quan la societat en fa ús de manera normal i plena.

Són paraules que obren el llibre que acaba de publicar dedicat a descriure la fesomia fonètica del català que parlam a Mallorca, que és “tant la parla del pagès illetrat, d’ara o de fa cent anys (...) com la llengua de les conferències, dels discursos i dels informatius de televisió, sotmesa a la rigor de la norma”.

Gabriel Bibiloni, a partir de la base de la seva tesi doctoral llegida fa 30 anys, actualitza l’estudi sobre la manera genuïna –i alhora diversa– de pronunciar les vocals i les consonants, amb tots els fenòmens de realització pràctica que es produeixen a l’hora de parlar. Així, el llibre –clar en les explicacions i ben estructurat,– es converteix en una bona guia per parlar bé segons la manera genuïna de fer-ho a Mallorca i amb sovintejades referències a formes antigues o reduïdes a àmbits locals.

L’obra, de 187 pàgines, conté la transcripció fonètica dels fenòmens que exposa i classifica amb multitud d’exemples, transcripció que li aporta rigorositat, però que pot allunyar el lector que no en coneix el codi. A més, el treball incorpora les aportacions anteriors fetes per Alcover, Moll, Veny i altres filòlegs que també s’han fixat en la manera de pronunciar dels catalanoparlants de Mallorca,.

Aquest tractat de fonètica dialectal no pretén ser un llibre per a especialistes, sinó un material concebut perquè “els estudiosos, els estudiants i els amants de la llengua catalana en puguin treure algun profit”.

Això vol dir, perquè els qui l’estudiïn i l’assimilin sàpiguen quan han de pronunciar la e oberta o neutra, en quines ocasions i circumstància la l esdevé u (alba). També serveix per saber quina pronúncia correspon a una combinació com de mots com mirar per la casa, quins fenòmens afecten l’accentuació, quan cal fer essa sonora o sorda, o per què s’ha passat de tisores a estidores.

Tot això s’explica llargament en el llibre, sempre reivindicant, però, una pronunciació no interferida per les maneres de dir espanyoles.

El català de Mallorca. La fonètica
és una obra necessària per a qui vol estudiar i conèixer bé la llengua d’aquí, sobretot pel que fa a la bona pronúncia, base indispensable d’una llengua.

Gabriel Bibiloni. El català de Mallorca. La fonètica. Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2016.

Documents adjunts

  • Gabriel Bibiloni (OpenDocument Text – 47.5 kB)

    Version OOo Writer de cet article