Lila Thomas i Andreu*
Membre de la Junta Directiva de l’OCB*
Diumenge 25 de setembre tingué lloc la trobada de socis de l’OCB a Cura, coincidint amb la reunió de la Federació Llull que formen Omnium Cultural del Principat, Acció Cultural de País Valencià i l’Obra Cultural Balear.
En motiu del set-centè aniversari de la mort d’en Ramon Llull l’Obra Cultural ha anat fent una sèrie d’actes tant a Palma com als pobles, a través de les seves delegacions territorials. També la Nit de la Cultura del 2015 se va dedicar a aquest aniversari.
El diumenge 25 es va tancar amb una visita a Cura, que començà a la visita a la Cova de la Mata escrita, una conferència d’en Pere Joan Planas, acabant amb la lectura del Manifest de Randa de la Federació Llull que publicam a continuació.
La Federació Llull,
que aplega les associacions culturals més rellevants del País Valencià, les Balears i Catalunya,
ara que precisament es commemora el setè centenari de Ramon Llull, signe indiscutible de
la projecció universal i de la trajectòria secular de la nostra cultura, i del qual prengué nom la
nostra Federació, conscients de la possibilitat real i del dret inalienable de la nostra comunitat
lingüística i cultural a un reconeixement igualitari entre les llengües i els pobles d’Europa, que
permeti el desplegament normal i preferent de l’ús públic del català en el seu espai territorial
històric, com qualsevol altra llengua no subordinada, recordant la proclamació, ara fa vint
anys, de la Declaració Universal de Drets Lingüístics de Barcelona,
DENUNCIAM
La persistència de les polítiques adverses a la llengua catalana i al plurilingüisme igualitari a
l’Estat espanyol, malgrat les aparences democràtiques, especialment en les institucions en
què predomina el Partido Popular.
Aquesta ofensiva es fa evident amb l’incompliment flagrant dels compromisos assumits
lliurement per l’Estat espanyol amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o
Minoritàries l’any 2001, ara fa exactament quinze anys (BOE núm. 222 de 15 de setembre).
La Carta Europea compromet els estats que l’han signat a respectar l’àrea geogràfica de cada
llengua i evitar que les divisions administratives siguin un obstacle a la intercomunicació (art.
7.1.b), a facilitar la comunicació entre els grups que parlen varietats de la mateixa llengua
dins de l’Estat (art. 7.1.e) o en altres estats veïns (art. 7.1.i), i a proporcionar mitjans
d’aprendre la llengua als que no la parlen (art. 7.1.f).L’Estat espanyol, especialment
on ha governat el Partido Popular, no sols ha incomplert aquests compromisos, sinó que
ha arribat a combatre la unitat de la llengua, a impedir la lliure circulació de les
emissions televisives entre els territoris de llengua catalana i a combatre els models educatius
que més bé asseguren la competència en les dues llengües oficials.
La Carta Europea compromet també els estats signataris a remoure els obstacles que
dificulten l’aprenentatge i l’ús de cada llengua i a considerar que les mesures de suport a la
recuperació de les llengües amenaçades no representen en cap cas una discriminació per als
parlants de les llengües més esteses (art. 7.2). No coneixem cap iniciativa de l’Estat
destinada a rebatre aquest tipus d’argumentacions sobre el pretès caràcter discriminatori de
la promoció de la llengua catalana en el seu propi espai històric.
La Carta Europea obliga, finalment, els Estats que l’han signat a fomentar la comprensió i el
respecte entre totes les comunitats lingüístiques i promoure que ho facin el sistema educatiu
i els mitjans de comunicació (art. 7.3). Res no s’ha fet ni es fa des dels poders de l’Estat en
aquest sentit, i la intolerància davant de la diversitat lingüística és especialment adversa al
català.
L’evidència d’aquest incompliment constant i general són les amonestacions que ha fet a
l’Estat espanyol el Comitè de Ministres del Consell d’Europa en totes les recomanacions
sobre l’aplicació de la Carta, el 2005, el 2008, el 2012 i el 2016. Les advertències del Consell
d’Europa sobre el desconeixement de la llengua catalana a l’administració de justícia, als
òrgans perifèrics de l’Estat i en els serveis públics estatals, especialment els serveis de salut;
la manca de protecció del català i l’aragonès a Aragó, i perquè l’ensenyament trilingüe no
comporti cap retrocés per a l’aprenentatge del català, han estat ignorades per l’Estat al llarg
d’aquests quinze anys.
No entenem com és possible, davant d’aquestes polítiques escandaloses, que el cap de
l’Estat afirmi que Espanya se sent orgullosa de la seva diversitat.
Davant la persistència d’aquesta situació profundament injusta i de l’incompliment tan
evident d’un tractat internacional,
RECLAMAM
Que els representants parlamentaris dels nostres territoris elevin la més enèrgica protesta a
l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa i al Parlament Europeu.
Que les institucions d’autogovern de les Balears, el País Valencià i Catalunya, ara que hi ha
una clara voluntat de cooperació, coordinin les seves polítiques relatives a la llengua
catalana en tots els àmbits, tal com va plantejar ja fa 30 anys el Segon Congrés Internacional
de la Llengua Catalana, i que es constitueixi amb les principals institucions acadèmiques,
professionals i associatives del nostre àmbit lingüístic el Consell de la Llengua i de les Lletres
que hi era previst, a fi de disposar d’una veu social conjunta i potent, que pugui defensar els
drets de la nostra comunitat lingüística i cultural a tots els nivells.
Federació Llull
Acció Cultural del País Valencià
Obra Cultural Balear
Òmnium Cultural
Randa, 25 de setembre del 2016
Documents adjunts
-
Homenatge dels socis de l’OCB a Ramon Llull
(OpenDocument Text – 376 kB)
Version OOo Writer de cet article