Homenatge dels socis de l’OCB a Ramon Llull

Lila Thomas i Andreu*

Membre de la Junta Directiva de l’OCB*

Diumenge 25 de setembre tingué lloc la trobada de socis de l’OCB a Cura, coincidint amb la reunió de la Federació Llull que formen Omnium Cultural del Principat, Acció Cultural de País Valencià i l’Obra Cultural Balear.

En motiu del set-centè aniversari de la mort d’en Ramon Llull l’Obra Cultural ha anat fent una sèrie d’actes tant a Palma com als pobles, a través de les seves delegacions territorials. També la Nit de la Cultura del 2015 se va dedicar a aquest aniversari.

El diumenge 25 es va tancar amb una visita a Cura, que començà a la visita a la Cova de la Mata escrita, una conferència d’en Pere Joan Planas, acabant amb la lectura del Manifest de Randa de la Federació Llull que publicam a continuació.

La Federació Llull,

que aplega les associacions culturals més rellevants del País Valencià, les Balears i Catalunya,

ara que precisament es commemora el setè centenari de Ramon Llull, signe indiscutible de

la projecció universal i de la trajectòria secular de la nostra cultura, i del qual prengué nom la

nostra Federació, conscients de la possibilitat real i del dret inalienable de la nostra comunitat

lingüística i cultural a un reconeixement igualitari entre les llengües i els pobles d’Europa, que

permeti el desplegament normal i preferent de l’ús públic del català en el seu espai territorial

històric, com qualsevol altra llengua no subordinada, recordant la proclamació, ara fa vint

anys, de la Declaració Universal de Drets Lingüístics de Barcelona,

DENUNCIAM

La persistència de les polítiques adverses a la llengua catalana i al plurilingüisme igualitari a

l’Estat espanyol, malgrat les aparences democràtiques, especialment en les institucions en

què predomina el Partido Popular.

Aquesta ofensiva es fa evident amb l’incompliment flagrant dels compromisos assumits

lliurement per l’Estat espanyol amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o

Minoritàries l’any 2001, ara fa exactament quinze anys (BOE núm. 222 de 15 de setembre).

La Carta Europea compromet els estats que l’han signat a respectar l’àrea geogràfica de cada

llengua i evitar que les divisions administratives siguin un obstacle a la intercomunicació (art.

7.1.b), a facilitar la comunicació entre els grups que parlen varietats de la mateixa llengua

dins de l’Estat (art. 7.1.e) o en altres estats veïns (art. 7.1.i), i a proporcionar mitjans

d’aprendre la llengua als que no la parlen (art. 7.1.f).L’Estat espanyol, especialment

on ha governat el Partido Popular, no sols ha incomplert aquests compromisos, sinó que

ha arribat a combatre la unitat de la llengua, a impedir la lliure circulació de les

emissions televisives entre els territoris de llengua catalana i a combatre els models educatius

que més bé asseguren la competència en les dues llengües oficials.

La Carta Europea compromet també els estats signataris a remoure els obstacles que

dificulten l’aprenentatge i l’ús de cada llengua i a considerar que les mesures de suport a la

recuperació de les llengües amenaçades no representen en cap cas una discriminació per als

parlants de les llengües més esteses (art. 7.2). No coneixem cap iniciativa de l’Estat

destinada a rebatre aquest tipus d’argumentacions sobre el pretès caràcter discriminatori de

la promoció de la llengua catalana en el seu propi espai històric.

La Carta Europea obliga, finalment, els Estats que l’han signat a fomentar la comprensió i el

respecte entre totes les comunitats lingüístiques i promoure que ho facin el sistema educatiu

i els mitjans de comunicació (art. 7.3). Res no s’ha fet ni es fa des dels poders de l’Estat en

aquest sentit, i la intolerància davant de la diversitat lingüística és especialment adversa al

català.

L’evidència d’aquest incompliment constant i general són les amonestacions que ha fet a

l’Estat espanyol el Comitè de Ministres del Consell d’Europa en totes les recomanacions

sobre l’aplicació de la Carta, el 2005, el 2008, el 2012 i el 2016. Les advertències del Consell

d’Europa sobre el desconeixement de la llengua catalana a l’administració de justícia, als

òrgans perifèrics de l’Estat i en els serveis públics estatals, especialment els serveis de salut;

la manca de protecció del català i l’aragonès a Aragó, i perquè l’ensenyament trilingüe no

comporti cap retrocés per a l’aprenentatge del català, han estat ignorades per l’Estat al llarg

d’aquests quinze anys.

No entenem com és possible, davant d’aquestes polítiques escandaloses, que el cap de

l’Estat afirmi que Espanya se sent orgullosa de la seva diversitat.

Davant la persistència d’aquesta situació profundament injusta i de l’incompliment tan

evident d’un tractat internacional,

RECLAMAM

Que els representants parlamentaris dels nostres territoris elevin la més enèrgica protesta a

l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa i al Parlament Europeu.

Que les institucions d’autogovern de les Balears, el País Valencià i Catalunya, ara que hi ha

una clara voluntat de cooperació, coordinin les seves polítiques relatives a la llengua

catalana en tots els àmbits, tal com va plantejar ja fa 30 anys el Segon Congrés Internacional

de la Llengua Catalana, i que es constitueixi amb les principals institucions acadèmiques,

professionals i associatives del nostre àmbit lingüístic el Consell de la Llengua i de les Lletres

que hi era previst, a fi de disposar d’una veu social conjunta i potent, que pugui defensar els

drets de la nostra comunitat lingüística i cultural a tots els nivells.

Federació Llull

Acció Cultural del País Valencià

Obra Cultural Balear

Òmnium Cultural

Randa, 25 de setembre del 2016