Les eleccions a Galícia i el País Basc

Miquel Rosselló*

President de l’Ateneu Pere Mascaró*

El passat 25 de setembre els bascs i gallecs elegiren els representats als seus Parlaments però si un llegeix la majoria de diaris, escolta les ràdios i mira les televisions treu la impressió que el passat diumenge hi hagué eleccions generals o una mena de primàries per la formació del Govern d’Espanya. Tots els mitjans fan referència fonamentalment als quatre partits estatals. Fins i tot se parla més de Ciudadanos que va quedar totalment residual que d’EHBildu, per exemple, que va superar el 21% dels vots.

Però tant si ho volen entendre com si no, el que demostren aquestes eleccions, és allò que argumenta el nostre amic Josep Valero al seu llibre “ El trencaclosques espanyol, una lectura des de la perifèria” que no és altra cosa que a Espanya hi ha tres mapes electorals totalment diferenciats. Un agrupa Andalusia, Extremadura, les Castelles, entre altres territoris de l’Espanya profunda que únicament té els partits d’àmbit espanyol i que la majoria de comentaristes i mitjans de comunicació confonen amb tot l’Estat Espanyol. Un altre estaria format per Galícia, País Valencià, Navarra, Aragó, Illes Balears i Canàries que conten amb partits sobiranistes que tenen un pes significatiu dins els seus electorats. I per últim Catalunya i País Basc que no tenen res a veure amb el mapa electoral espanyol. No sembla que “España es grande” no sabria dir si “libre”, però no hi ha cap dubte que no és “una”.

Anem doncs a avaluar els resultats electorals a cada una d’aquestes nacions sense un prisma estatal. A Galícia la dreta conservadora s’unifica i se reforça en torn a un Partit Popular marcadament regionalista i centrista amb un resultat espectacular, un 47,5% i 41 diputats, deixant a la total marginalitat a Ciudadanos que queda fora del Parlament.

L’esquerra dividida en tres candidatures queda a 7 escons del PP. En definitiva una clara victòria de la dreta. El segon lloc però l’ocupa En Marea amb un 19% de vots i 14 diputats.

En Marea és un partit instrumental creat en poc mesos i format per candidatures municipals diverses, Esquerda Unida, ANOVA i alguns grups nacionalistes més, on després d’unes negociacions molt dures i conflictives s’incorpora Podemos. Els resultats no són espectaculars, però sí bons. És un intent seriós de crear una formació d’esquerres, d’obediència gallega que aglutini a independentistes, nacionalistes i federalistes que tindrà molta feina per consolidar un projecte comú i no podrà obviar l’existència d’un gens menyspreable espai independentista, que representa el BNG.

El PSOE perd el lideratge de l’esquerra amb un 17,8% i 14 diputats. Sense cap mena de dubte la doble crisi interna que pateix, a Galícia i a nivell estatal li ha passat factura.

Per últim el BNG, a pesar de les distintes crisis que ha patit, ha mantingut un 8,3% i 6 diputats, que li permet tenir grup parlamentari propi. Contra tot pronòstic ha aguantat molt bé, ara li queda saber com pot créixer i consolidar-se. Però per sobre de tot l’esquerra haurà de reflexionar profundament com pot derrotar a la dreta, que surt seriosament reforçada.

Si anem al País Basc allò que destaca és la gran victòria del PNB, un 37,6% i 29 diputats, un més que la suma dels de EHBildu i Podemos.

Si mirem els partits espanyols, Podemos que havia d’esser segona força i superar a EHBildu se queda a sis punts d’aquest. Treu un 14,8% i 11 diputats. El PSOE se desploma perdent quasi la mitat dels diputats que tenia i queda amb els pitjors resultats de la seva història, un 12% i 9 diputats. I el PP a pesar que deixa a Ciudadanos fora de joc i se menja l’electorat d’UPYD, que perd el seu diputat, se manté a la marginalitat amb un 10% i 9 diputats.

EHBildu, a pesar de l’infame intromissió de la “justícia” espanyola impedint que Otegui fos el candidat a lendakari, de venir d’uns resultats a les generals dolents i de l’aparició de Podemos al mapa basc, té uns excel·lents resultats, un 21,2% de vots i 17 diputats, amb més diputades que diputats.

Les properes setmanes sabrem si el PNB accepta la proposta de EHBildu de fermar un pacte de legislatura els dos partits conjuntament amb Podemos per avançar en la consolidació de la pau i en la consecució de justicia social i sobirania plena. Si prefereix pactar amb el PSOE, amb qui governa a les tres Diputacions forals i alguns Ajuntaments o forma un govern en solitari amb pactes puntuals amb diferents forces.

Però més enllà de com se formi govern els dos grans reptes que haurà d’afrontar la nova legislatura serà si s’aconsegueix la definitiva pacificació de la societat basca i de quin camí se dotarà el poble basc per avançar cap a la seva sobirania plena.

Passades aquestes eleccions encara queda més palès que Podemos haurà de decidir si vol un partit estatal vertical i amb sucursals a tots els territoris nacionals o opta per subsumir-se en nous projectes sobiranistes com en el cas d’En Mareas.

Al final, després de tant d’especular sobre la transcendència d’aquestes eleccions per a la formació del govern d’Espanya, les coses queden poc més o manco com estaven, per què l’Estat espanyol, encara que molts encara no es vulguin adonar, pateix una crisi sistèmica profunda.

Documents adjunts