Les feministes de Manacor i la ciutat

Francisca Mas Busquets*

Presidenta del Consell Social de la UIB*

foto Punt6

Fa més d’un any els dos grups feministes de Manacor el Col·lectiu de Dones de Llevant i l’Assemblea Antipatriarcal, decidírem actuar en relació a la nostra ciutat aprofitant la futura aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana (document municipal que ordenarà i proposarà les actuacions de transformació urbanística necessaris en el sòl urbanitzable i urbà). Així vàrem començar un procés d’aprenentatge sobre urbanisme, amb el propòsit d’incidir en la configuració i millora de Manacor amb l’ajuda de la mirada feminista.

La primera passa va ser connectar amb el Col·lectiu Punt 6 on treballen dones urbanistes, arquitectes i sociòlogues expertes en incorporar a les realitats urbanes l’experiència quotidiana de les persones. La seva tasca és repensar els espais (comunitaris i públics) des de la perspectiva de gènere per visibilitzar la diversitat de persones, els valors de les tasques reproductives i les necessitats d’incloure aquestes quan es pensen i dissenyen aquest espais. Elles treballen des de la participació perquè creuen, amb total fonament, que les persones veïnes són les màximes expertes sobre els seus territoris i les que més han de dir sobre els espais urbans a on desenvolupen el seu dia a dia.

Els encarregàrem un auditoria urbana de gènere de Manacor que s’ha fet amb la participació real, no retòrica de les dones del municipi. Això que hem fet sigui un diagnòstic participat és essencial perquè vol dir escoltar el coneixement acumulat sobre la vida quotidiana. Aquesta participació a més, implica la coresponsabilitat en l’esdevenir de l’entorn.

Al mes de gener, tenguérem una visita amb les responsables polítiques d’urbanisme acompanyades de les tècniques, i realitzàrem un treball de camp que va consistir en una marxa exploratòria de reconeixement del municipi, en especial del nucli urbà a peu. Aquí ja vérem que l’accessibilitat per a les persones vianants és bastant deficient en tot el municipi, que hi ha moltes cases abandonades al centre, mala percepció de seguretat per mala il·luminació, moltes plantes baixes estan destinades a aparcaments i molts d’equipaments del municipi estan allunyats del centre.

Desprès es feren quatre extenses entrevistes a dones diverses tan per edat, origen, persones a càrrec...per saber la seva experiència sobre set punts: els espais públics, la mobilitat, els equipaments, el comerç, la cultura i oci, la convivència i la natura.

A continuació férem dos tallers amb la presència d’unes 30 dones cada un.

El primer per conèixer com és la vida quotidiana de les dones a Manacor atenent a les diverses activitats que realitzen en el seu moment del dia i a la diversitat de necessitats i experiències i el segon perquè les dones coneguessin el que és el PGOU, els temes que tracta i les implicacions que té aquest document en el futur de la ciutat.

La feina es feia per petits grups més una posada en comú final per compartir i eixamplar experiències i propostes.

foto: punt6

També es va fer una reunió amb el Consell Escolar amb persones de la comunitat educativa, persones de les AMIPAS i la regidora d’educació.

Com el PGOU es va aprovar el passat juliol, els dos col·lectius intervenguérem al ple municipal explicant el que havíem fet i les nostres conclusions a més de demanar un període més llarg d’exposició pública.

Finalment dia 19 de setembre hem presentat les nostres al·legacions a on figuren 67 propostes, molts d’elles si bé no són pròpies del planejament urbanístic, si que afecten a l’organització de la ciutat, i per tant a la vida de les persones.

Anant d’allò general al particular,

Cinc propostes sobre el model de ciutat:

- Volem que la ciutat creixi cap a dedins. És l’única manera que Manacor aturi el procés de degradació del centre, i vagi cap a un model de ciutat compacta i sostenible.

- No volem que es treguin equipaments del centre ni que el nous es facin fora del nucli urbà. Aquí també reivindicam el comerç local i de proximitat.

- Aspiram a un Manacor sense cotxes i que pugui ésser considerada amiga de la infància perquè voldrà dir que té unes característiques que fan la vida més senzilla, agradable, segura i compartida.

- La mobilitat ha de ser sobre tot a peu, bicicletes o transport públic, ja que Manacor ho permet tan per la grandària com per la seva orografia.

- Demanen suprimir les mesures del PGOU que afavoreixen la implantació de grans superfícies i comerços a la perifèria.

Vuit exemples més concrets:

- Zones verdes i espais ben cuidats i per conviure tothom, limitant la seva ocupació per interessos privats.

- Millorar i garantir l’accessibilitat universal.

- Tenir cura del patrimoni, tan el material com l’intangible, en especial la memòria de les dones.

- Volem “ulls al carrer”, per tant estem en contra de plantes baixes que siguin aparcaments, parets tapiades o solars abandonats i de la il·luminació deficient.

- Els principals vials de connexió han de tenir un 50% de la seva secció destinada a vianants.

- Programa d’acolliment per persones nou vingudes.

- Recuperar el casal de dones víctimes de violència masclista.

- Pla de millora del paisatge urbà ( més arbrat i vegetació autòctona, façanes, estesa electrificada, acabats en sòl urbà adequats al nostre clima...).

I quatre exemples de propostes ben concretes i fàcils d’executar:

- Un microbús gratuït que de forma permanent enllaci equipaments públics, escoles i mercats públics.

- Accés públic i directe als banys de tots els equipaments públics.

- Fer mapes municipals distribuïts a diferents punts dels nuclis senyalitzant la xarxa quotidiana, les zones accessibles i els punts d’ajuda.

- Als dos aparcaments públics reservar places per a dones prop de l’entrada i la zona de control.

Al llarg del nostre procés hem comprovat que l’urbanisme no és neutre; que les dones no veim l’espai públic de la mateixa manera que els homes i que les dones som més sensibles que els homes als requeriments de l’espai públic de nins i nines, adolescents i persones grans. Agradi o no, la mirada de les dones és més universalista.

En conclusió volem que la nostra ciutat possibiliti la lluita contra l’exclusió social, ètnica, d’edat i de gènere, que millori la vida quotidiana de les persones residents i que aconsegueixi ja, ésser la capital de la comarca, que temperi la gran centralitat de Palma.

I la nostra imatge hauria d’estar vinculada a la cultura, l’agricultura ecològica i la indústria local que no ha mort del tot.

Documents adjunts