Petites passes, objectius ambiciosos

Josep Valero *

Membre del Col·lectiu Alternatives*


foto: dbalears.cat

El passat dimarts 27 vaig poder assistir en representació del col·lectiu Alternatives, a les jornades de debat organitzades per la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme. El títol era “Jornades de debats per iniciar una reflexió estratègica dins el marc de la recerca i innovació per a la sostenibilitat”. «LA NECESSITAT D’UN PACTE». Seguiran els debats els propers 20 d’octubre i 22 de novembre.

Podeu veure la documentació de les jornades a: http://blog.fundaciobit.org/jornades-de-debat-per-a-iniciar-un-reflexio-estrategica-en-el-marc-de-la-recerca-i-la-innovacio-per-a-la-sostenibilitat-la-necessitat-dun-pacte/documentacio-i-videos-jornades-la-necessitat-dun-pacte/

La jornada del dimarts 27 s’inicià pel matí amb un esquema de debat per a convidats d’entitats i Administracions, amb criteris plurals i diversos, amb l’objecte de poder crear un Fòrum de debat obert i per poder recollir idees o propostes dels assistents. Les ponències de Frederic Ximeno sobre “Un territori competitiu i inclusiu és un territori eficient i resilient”; la d’Andreu Sansó sobre ”Tendències subjacents a l’Índex de Pressió Humana. Podem continuar creixent sense modular el creixement?»i la d’Enric Banda sobre “La recerca i la innovació: elements indispensables pel desenvolupament sostenible” donaren la possibilitat d’agafar consciència sobre la necessitat d’un pla estratègic regional, específic per un arxipèlag amb quatre illes prou diferents, i que integri objectius econòmic, socials i mediambientals mútuament interrelacionats.

A la sessió d’horabaixa oberta al públic, Imma de Benito exposà l’opinió de la Federació d’Hoteleria de Mallorca. Carles Manera explicà una aportació al debat del col·lectiu Alternatives sobre els decreixements de productivitat del capital a les Illes. Andreu Rotger del Cercle d’Economia exposà els eixos centrals que necessita abordar el model econòmic actual a les Illes i Jaume Canals del GOB explicà el sentit de les lluites del GOB i tot allò que defensen sobre la necessitat del decreixement econòmic de determinades activitats econòmiques i l’impuls d’altres realment ecològiques i de necessitat social.

Parlar de manera conjunta és una primera passa per intentar esbrinar un diagnostic comú de la realitat econòmica i social de les Illes. Probablement caldria establir aquests Fòrums de debats a cadascuna de les Illes. Malgrat hi hagi tendències i problemàtiques comunes, l’especificitat de cada illa sempre s’ha de tenir present, tan a l’hora del diagnòstic com en el disseny d’estratègies d’actuació, que donin la possibilitat d’establir posteriorment plans d’acció i intervenció.

El col·lectiu Alternatives creu que aquest any 2016 s’hauria d’establir la metodologia de participació de la societat civil de les Illes en el debat sobre com enfocar un canvi de l’actual model productiu. A l’any 2017 s’hauria d’aprovar un pla estratègic regional-insular, amb participació estructurada de la societat civil, que identifiqui uns objectius a mig i llarg termini. A la vegada que incorpori unes propostes d’intervenció a curt termini. Aconseguir el REB a les Illes Balears, un altre model de finançament i un Pla energètic que aposti clarament per les energies renovables i la sostenibilitat. I al 2018 els pressuposts de la Comunitat ja haurien de poder implementar unes primeres mesures, consensuades les seves prioritats, amb la participació de la societat civil de les Illes.

Sols aplicant els objectius de la UE per a l’any 2020 sobre mesures de combat contra el canvi climàtic, a les Illes Balears ja donaríem una passa de gegant vers la situació actual. I és que estam tan endarrerits front a les urgències apressants que tenim a sobre! La veritat és que la magnitud dels problemes que veiemm i la dificultat de començar a coordinar accions ràpides i eficaces, ens pot semblar des de fora una mica desesperant. Però no ens queda d’altra que començar des del principi.

Martí Parellada, el director de les tres jornades de debat, recordava que començar a parlar conjuntament del tema no és poca cosa. Fer-ho amb respecte i amb voluntat d’escoltar a l’altra també és important. Una petita passa. Tal volta la primera. Necessària. Però sols perquè en vinguin més i de més ràpides. El problema és que no depèn solament de la voluntat individual de tal o qual col·lectiu. Cal articular una ampla voluntat col·lectiva. I saber articular-la. Un repte gens fàcil. Una tasca que ha de voler encapçalar i fer-ho possible el Govern de les Illes Balears.

Documents adjunts