1229: La fita clau

Antoni Marimon Riutort*

President de la Fundació Emili Darder*

Ja fa més de quinze anys que l’escriptor Damià Huguet va escriure que “no som un poble nascut del no res ni fruit de cap improvisació. Tenim unes fites històriques que ens atorguen una personalitat indiscutible”.

I des d’un punt de vista estrictament històric, la fita més rellevant, sense cap dubte, és la Conquesta de Mallorca que protagonitzà Jaume I, rei d’Aragó, comte de Barcelona i senyor de Montpeller. Com és ben sabut, aquesta empresa militar
es desenvolupà entre el 1229 i el 1232 i va tenir el punt d’apogeu en l’assalt a Madina Mayurqa (ciutat de Mallorca, és a dir, Palma), el 31 de desembre del 1229.

Fou llavors quan nasqué un poble integrat en el món occidental, és a dir, feudal, cristià i català. Els anys de ruptura, de trencament brutal amb el passat són els de la Conquesta i les fases inicials del posterior repoblament. Però són els anys en què neix el poble de Mallorca més o manco com avui l’entenem, amb la llengua catalana com a tret identitari fonamental. Ben cert que hi havia també conqueridors (i després repobladors) aragonesos, occitans i italians, però sempre foren minories que s’integraren lingüísticament en la majoria catalanoparlant. També hi va haver jueus, i esclaus sobretot musulmans, però eren considerats grups totalment a part de la majoria cristiana i catalana.

Ara bé, també és cert que aquest nou poble, que inicialment és considerava de “nació catalana”, tot d’una formà part d’una entitat política, una ciutadania política i administrativa, diferenciada, el Regne de Mallorca. I, amb el temps, el gentilici mallorquí, anà desplaçant el de català de Mallorca, en un llarg procés que ha explicat l’excel·lent medievalista Antoni Mas i Forners.

El naixement del poble de Mallorca aquell 31 de desembre de 1229 fou un acte violent que suposà la destrucció de la societat andalusina, de religió musulmana i llengua àrab (i segurament també berber), que aleshores habitava l’illa. La sort dels vençuts fou terrible: mort, exili, esclavatge i, només per a una petita minoria, la integració a la nova societat a costa de perdre els seus trets identitaris.

Per tot això, la fita més important en la història de Mallorca és el 1229. Sens dubte som un poc hereus dels talaiòtics, púnics, romans, jueus, vàndals, bizantins, àrabs i berbers que ens precediren. Posteriorment, hem rebut contingents humans espanyols, europeus, llatinoamericans, nord-africans, subsaharians i asiàtics. Però la fita fonamental, la data de sorgiment del nostre poble és el 1229. La nostra identitat actual prové d’aquella implacable Conquesta. Fou aleshores quan assolirem la nostra identitat diferenciada.

En un món globalitzat i ple de no llocs sense personalitat, és més necessària que mai la continuació i la consolidació dels nostres trets identitaris més importants. Hem d’estar oberts al món, però sense renunciar ni al que som ni al que hem estat. Esbrinar els fets més transcendents ens pot ajudar a acomplir aquesta tasca. I la fita fonamental, l’inici de la nostra història com a poble, fou aquell 31 de desembre del 1229.

Documents adjunts