Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol(David Ginard i Féron)

Maties Garcias*

Professor d’EOI*

“Lucha por una vida feliz, sin hambre, sin fascismo y sin guerras”, recomanava Aurora Picornell a una jove de Pina, Maria Jordà, que s’havia compromès amb la causa de l’esquerra. Les dues dones no es coneixien personalment, però la jove pinera admirava la que era la militant esquerrana més activa i coneguda de Mallorca i una de les icones més victorejades en els nombrosos actes en què participava en temps de la República. “Camarada, nunca te sentirás tan feliz como cuando veas que con tu esfuerzo contribuyes a la noble causa de los oprimidos”, també li confessava la que ja anomenaven Pasionaria mallorquina.

Aurora Picornell (1912-1937) era la sisena filla d’una família humil i polititzada del Molinar de Palma; més en concret, d’un primer Molinar que ja no existeix, desaparegut amb els canvis urbanístics de la zona i que ara situaríem entorn de Can Pere Antoni i l’autopista. Son pare era ebenista i ella, amb 14 anys, es va posar a fer de sastressa. Mai va deixar la militància i de tot d’una ja va impactar la gent. En paraules de l’escriptor valencià Gonçal Castelló, “era una noia molt maca, petiteta, molt graciosa, amb la paraula mallorquina característica, molt simpàtica”. Segons altres testimonis, “tenia una gran voluntat i el cap molt clar”.

El darrer llibre del Dr. David Ginard té la voluntat de fer “una actualització dels coneixements sobre la trajectòria biogràfica d’Aurora Picornell i de les persones que integraren el seu entorn més pròxim” i per això, a partir de fonts orals, documentals i hemerogràfiques, ressegueix la biografia d’Aurora Picornell i l’emmarca en el desenvolupament històric de l’obrerisme i l’esquerra dels anys 20 i 30. Com a conseqüència de tot plegat, l’obra de Ginard també fa l’anàlisi del “procés de simbolització” de la figura d’Aurora Picornell per a tot l’antifranquisme i, en particular, per als sectors comunistes illencs.

No sempre, però, la figura d’Aurora Picornell ha estat directament lligada al moviment comunista –al capdavall un posicionament marginal i sovint rebutjat per l’esquerra majoritària–, sinó que ella mateixa té un inici en l’activitat pública marcada pel laïcisme i el feminisme. No debades els seus mentors inicials són l’activista anti-catòlic Ateu Martí i l’escriptora feminista Margarita Leclerc, i les primeres col·laboracions de la jove Picornell apareixen a Ciudadanía, òrgan dels republicans federals.

És l’adveniment de la República el que marcarà el seu pas cap a les joventuts comunistes, cosa que la durà a defensar l’URSS com a model per la dona obrera. El fet d’unir-se sentimentalment amb Heriberto Quiñones –nom fals d’un agent moldau del Komintern que arriba a Mallorca per impulsar i controlar l’activitat comunista– i amb qui té una filla, Octubrina Roja, no farà més que intensificar aquest compromís ja començat en el clos familiar. Sens dubte, la parella representa les dues cares del comunisme: si Aurora és activa, clara, simpàtica i lluita a favor de causes justes, Quiñones és misteriós, autoritari, violent i autèntic professional de la revolució, a la qual s’entrega sense escatimar sacrificis i disposat a viure en la misèria.

L’activisme de tots dos, després de múltiples peripècies que els mantenen separats i que els fan passar per la presó ja abans de l’esclat del 18 de juliol, és tallat de soca-rel pel franquisme. Aurora Picornell és empresonada devers la Casa del Poble just quan es produeix l’aixecament franquista. Després d’uns mesos d’empresonament als Caputxins i a Can Sales, és una de les víctimes femenines d’un fals alliberament comunicat després del sopar carcerari del 5 de gener de 1937. Ella i altres companyes del grup conegut com a les “Roges del Molinar –més una al·lota que ningú coneix, Belarmina González– cauen de nit sota les bales feixistes a Porreres. Segada la vida, comença el mite d’Aurora Picornell mantingut primer en silenci i després recuperat per l’esquerra. És el mite que manté la memòria d’aquesta lluitadora per la República, per la dignitat de la dona i pels drets dels treballadors.

El llibre de David Ginard ens proporciona
les claus historiogràfiques per conèixer el personatge i tot l’entorn que el va envoltar. És un treball que bé val la pena de llegir.

Palma:Edicions Documenta Balear, 2016.

Documents adjunts