AURORA PICORNELL FEMENIAS (1912-1937)

Josep Traverso*

1r. LA LLUITA MAI NO MOR. Som a l’any 1987, l’Ateneu Popular Aurora Picornell edita un text que porta aquell títol, la seva autora és Francisca Bosch, hi ha una introducció de l’escriptor Miquel López Crespí, l’edició és bilingüe i apareix com adreça d’impremta el carrer Lluís Martí número 9, el local del partit a Palma, el seu preu són 100 pessetes.

Gairebé trenta anys més tard, el text de na Francisca Bosch continua mantenint la seva força, la seva valentia, la seva veritat; es tracta segurament del primer text d’una certa llargària i profunditat dedicat a Aurora Picornell des del seu assassinat al gener de 1937.

És un text molt ben escrit, amb un inici vibrant, emocionant, amb orgull de classe, la dirigent comunista recull paraules de la revista La Nostra Paraula de gener de 1975, ho fa per recordar la militant assassinada, “fa temps que la terra la coneix. Nua, arrelada a la terra, la humitat i el temps esvaí la corba del seu embaràs. Temps i mort tallaren aquella joventut. Avui neixen flors als racons del cementiri de Porreres. L’any 1937 amb bales i odi es conrava aquell indret.”

Però no ens deixem confondre, Francisca Bosch té molt clar el sentit històric i polític d’allò que escriu: “Qui era n’Aurora Picornell? No hi ha molt escrit damunt ella, el poc que hem recollit ha estat esbrinant entre companys de lluita, els pocs que restaren! veïnats i parents. Per ventura no estava embarassada quan l’afusellaren, per ventura mai no va anar a l’URSS com diuen alguns […] Són elements al marge que en res desmereixen ni trastoquen la personalitat política, tot el que va representar n’Aurora dins aquella societat mallorquina, caciquil i patriarcal, dominada per l’Església i els botifarres, amb una economia pobra, i una classe obrera poc organitzada. Esglaiada per les amenaces de fam, atur i misèria.”

Hi queda ben clar el sentit que té la recuperació de la figura d’Aurora Picornell, per si d’un cas, gairebé al final del text hi trobem aquestes paraules: “N’Aurora ja és part de la nostra història perquè aquesta la fan els homes i dones immersos en la lluita de classe.” Segurament una idea molt a prop d’allò que Benjamin definia com el secret compromís del retrobament entre les generacions del passat i la del present.

Encara conservo el fulletó que vull imaginar la mateixa Francisca Bosch em va fer arribar, encara recordo la màquina/ciclostil on segurament es va editar LA LLUITA MAI NO MOR, funcionava amb clixés d’aquells de vietnamita i la feien anar ella i un camarada que nomia Bernat i era de Campos (crec recordar).

2n. Aurora Picornell. Escrits 1930-1936 i altres veus a Mallorca en defensa de les treballadores. Introducció de Manel Carmona i de Conxa Calafat. Recerca arxivística a càrrec de Magdalena Jaume. Edició de Josep Quetglas. Fundació d’Investigacions Marxistes. 2012.

Es tracta d’una amplíssima col·lecció d’escrits d’Aurora Picornell i altres veus dins l’esquerra en defensa de les treballadores i els treballadors. El primer escrit conegut d’Aurora és d’octubre de 1928 (en té setze anys) i es tracta d’un pròleg al llibre de Margarita Leclerc La mujer ¿es superior al hombre?. Hi ha els seus articles a la revista Ciutadania, Òrgan del Partit Republicà Federal durant l’any 1931; els primers, en defensa de les noves formes de vestir de les dones i sobre les anomenades “escoles particulars”, “unos tugurios húmedos y obscuros…donde una pobre mujer, casi siempre analfabeta, enseña y cuida de una docena o más de chiquillos de dos a cuatro años…”

El 17 de gener de 1931 apareix el primer número de Nuestra Palabra, la publicació dels comunistes on Aurora escriurà sobre molt diverses qüestions però especialment, sobre les condicions de vida de les dones treballadores, sobre la seva organització, independència i llibertat davant les cacics, els patrons i l’església catòlica; sempre a favor de la incorporació de la dona obrera i camperola a la lluita per la societat comunista. El darrer dels seus escrits és de 16 de juliol de 1936 i porta per títol, “Problemas femeninos. Ante el Congreso del Partido Comunista.” El llibre es tanca amb la declaració d’Aurora Picornell davant el “jutge” on se li demana per diferents militants del partit i sobre els seus germans.

Llibre imprescindible per tot aquell que vulgui apropar-se al pensament, a la lluita social i política d’aquesta militant del moviment comunista en temps de la República i que va morir assassinada la nit de reis del 37. Imprescindible també l’escrit de Josep Quetglas que encapçala el llibre, Els Ulls i la Memòria. Per una lectura d’Aurora Picornell.

Esquerra Unida va publicar l’any 2013 un fulletó on es recollien les intervencions de l’Acte públic que va tenir lloc a la Casa del Poble, UGT, dia 31 de gener de 2013 : Debat sobre el llibre Aurora Picornell. Escrits 1930-1936, i altres veus a Mallorca en defensa de les treballadores. Aquesta publicació contenia en annex el primer escrit conegut d’Aurora Picornell que data de 1928.

3r. David Ginard i Féron, Aurora Picornell (1912-1937) De la Història al Símbol. Palma, Edicions Documenta Balear, 2016.

L’autor obre el llibre amb una proposta d’anàlisi històrica que servirà per emmarcar la figura d’Aurora Picornell, és la següent: “Durant els anys trenta del segle passat, tingué lloc a Europa un fenomen insòlit: la incorporació, gairebé sobtada, de milers de dones joves a l’activisme polític d’esquerres.” En aquest sentit, “Aurora Picornell Femenias (1912-1937) constitueix sense cap mena de dubte, un paradigma d’activista comunista juvenil de l’època.” (11/12) A la mateixa introducció se’ns explica clarament l’objectiu del llibre: “Les pàgines següents pretenen oferir una actualització dels coneixements existents sobre la trajectòria biogràfica d’Aurora Picornell i de les persones que integraren el seu entorn més pròxim, així com una primera anàlisi del procés de simbolització que s’ha generat al voltant de la seva figura.”(13)

A partir d’aquí el llibre es desplega en un molt documentat estudi des del naixement d’Aurora Picornell a l’octubre de 1912 fins al seu assassinat la nit de reis de 1937. El treball sistemàtic de l’historiador anirà donant vida a les fites més important de la biografia personal i política de la militant comunista; així, i només a tall d’exemples:

1.- El seu entorn familiar i social. 2.- La seva relació amb Margarita Leclerc i Ateu Martí; la seva participació a la Lliga Laica. 3.- L’arribada de la República, les seves col·laboracions a Ciutadania i a Nuestra Palabra; l’inici de la seva militància a les Joventuts Comunistes. 4.- La trobada i relació amb Heriberto Quiñones. La vida de la parella a València. 5.- La intensa activitat política dels anys 1933/1934 a les Illes; L’organització del primer Dia Internacional de la Dona a Mallorca el 8 de març de 1934; els seus escrits a N.P. en els quals -afirma Ginard- “es pot observar que Aurora Picornell estava diversificant les temàtiques de les seves col·laboracions periodístiques, prova, sens dubte, d’una progressiva maduració política i, sobretot, de l’assumpció de més responsabilitats dins la petita organització comunista balear.” (87) 6.- Des de finals de 1934 i durant 1935, Aurora s’implica a fons en l’organització del Socors Roig Internacional a Mallorca per tal d’ajudar les víctimes, represaliats i detinguts pels fets d’octubre de 1934; primera detenció d’Aurora Picornell al setembre de 1935. 7.- “La primavera assassinada”, així titula David Ginard el capítol que va des de les eleccions de febrer de 1936 fins al cop d’estat; l’expansió de les forces obreres i comunistes i la consolidació de la figura d’AP “com a símbol per excel·lència de l’esquerra mallorquina.” 8.- El cop d’estat, la repressió, la barbàrie, l’empresonament d’AP i el seu afussellament la nit del 5 de gener de 1937.

Al desè i darrer capítol, David Ginard estudia el procés de mitificació i simbolització de la figura d’AP que “s’inicià en l’adolescència i s’accelerà durant els esdeveniments compresos entre els Fets d’octubre de 1934 i l’esclat de la Guerra Civil,” (208) travessà la llarga nit del franquisme i cobrà de nou impuls amb l’arribada de la democràcia …fins als nostres dies.

L’autor conclou el seu llibre: “el símbol “Aurora Picornell” ha tendit cada vegada més a configurar-se com a patrimoni col·lectiu de les ideologies progressistes i de la lluita contra el feixisme, més enllà d’adscripcions partidistes concretes. Sens dubte, aquesta pot ser considerada la darrera gran victòria assolida per l’activista del Molinar. Tant de bo que la Història, sempre implacable, li faci finalment justícia.” (227)

Epíleg amb extractes de les Tesis Sobre el Concepte d’Història de W. Benjamin (en traducció de Bolívar Echevarría)

V. […] “La imagen verdadera del pasado es una imagen que amenaza con desaparecer con todo presente que no se reconozca aludido en ella.”

VI. […] “Encender en el pasado la chispa de la esperanza es un don que sólo se encuentra en aquel historiador que está compenetrado con esto: tampoco los muertos estarán a salvo del enemigo, si éste vence. Y este enemigo no ha cesado de vencer.”

VIII. […] “El asombro ante el hecho de que las cosas que vivamos sean “aún” posibles en el siglo veinte no tiene nada de filosófico. No está al comienzo de ningún conocimiento, a no ser el de que la idea de la historia de la cual proviene ya no puede sostenerse”.

XII. “El sujeto del conocimiento histórico es la clase oprimida misma, cuando combate. […]

XVIII. […] “Al pensador revolucionario, la oportunidad revolucionaria peculiar de cada instante histórico se le confirma a partir de la situación política. Pero se le confirma también, y no en menor medida, por la clave que dota a ese instante del poder para abrir un determinado recinto del pasado, completamente clausurado hasta entonces.”

Documents adjunts