Balanç i perspectives de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports

Ruth Mateu Vinent*

Consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears

La feina feta durant el primer any i mig a la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports respon, especialment, a les ganes i l’impuls de la gent que en forma part, i que amb pocs recursos tant econòmics com de personal, ha aconseguit tirar endavant amb els principals objectius marcats dintre de cada àrea: Política Lingüística, Cultura (dintre de la qual s’inclou l’ IEB, compartit amb Política Lingüística, i l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears), Participació i Transparència, i Esports i Joventut, que engloben l’IBJove, la Fundació per a l’Esport Balear i el Consorci del Palma Arena, edifici seu de la Conselleria.

Aquesta diversitat d’àrees fa necessari un balanç per parts. Però sí que podem destacar, per damunt de la gestió, la recuperació de la Direcció General de Política Lingüística i les polítiques de Joventut, dues àrees totalment malmeses durant l’anterior legislatura i que ara tornen a funcionar.

Comencem per l’àrea de llengua. Només la recuperació de la Direcció General de Política Lingüística ja és una molt bona notícia i un objectiu prioritari dintre de la Conselleria. Recuperant l’àrea s’han retornat també drets a la ciutadania, impulsant el canvi de la Llei de Funció Pública per tornar el català al lloc que correspon dintre de l’Administració, tornant a reactivar el Consell Social de la Llengua Catalana -que ha elaborat un Pla d’accions que posarem en marxa en breu amb la resta del Govern i els sectors implicats-, o implicant-nos en el retorn del senyal de TV3 a les Illes i la d’IB3 a Catalunya. També hem celebrat el 30è aniversari de la Llei de normalització lingüística, de la qual hem recuperat el text i l’esperit original i hem convocat diverses ajudes per a publicacions en català, com la subvenció per premsa local i especialitzada o la de premsa diària en català, amb l’objectiu de consolidar un espai comunicatiu a les Illes en català. És suficient? Evidentment que no.

Hem de seguir treballant per la recuperació dels drets lingüístics dels ciutadans de les nostres illes, i fer que viure plenament en català a Balears sigui possible. Per açò ens hem marcat com a prioritats pel 2017 la creació del decret d’usos lingüístics i el desplegament del Pla d’actuacions en matèria de Política Lingüística del Consell Social de la Llengua Catalana, les actuacions del qual s’aplicaran de forma consensuada amb cada sector implicat.

L’objectiu general de l’àrea de cultura és fer arribar la cultura a tothom i per tot. Tant des de la Direcció General de Cultura - amb la participació en fires de caràcter divers, l’augment de la programació de Viu la Cultura, les activitats de l’Any Llull, que n’hem fet més de 500, o el retorn a l’Institut Ramon Llull -com des de l’IEB- amb la implantació de jornades de professionalització dels sectors culturals, la projecció exterior dels artistes a fires de fora o a casa a través de Fira B i Talent IB-, com des de l’OSIB- amb la posada en marxa dels abonaments de proximitat, la Simfònica en petit o els concerts a hospitals, presons, etc, sense deixar de banda els grans concerts a espais consagrats com el Teatre Real de Madrid o la sala Musikverein de Viena - han obert les portes de l’accés a la cultura de la ciutadania de les Illes.

Però hi queda molt per fer. S’ha de seguir apostant pels sectors professionals de la cultura, amb els quals elaborarem un Pla que pugui anar més enllà de la legislatura i que es consolidi en un Pacte per la cultura; farem possible l’apropament de la cultura a tots els ciutadans de totes les edats, des de Viu la Cultura, des dels concerts socials de la Simfònica i programant un Fira B que enguany hem consolidat, entre altres actuacions. I també millorarem la gestió dels nostres centres propis - biblioteques, arxius i museus - donant un millor servei als ciutadans.

La transparència és una àrea totalment nova dintre de l’administració, creada per la necessitat social de rendir comptes davant d’una ciutadania que, a causa de flagrants casos de corrupció, no confia en les seves institucions. La tasca de la Direcció General de Participació i Transparència, en aquest sentit, no és fàcil. Hem de consolidar un canvi de mentalitat i de procediments de feina dintre de l’Administració, donant compte de què es fa amb els diners públics.

A poc a poc hem fet passes durant el primer any, en el qual hem aprovat un Codi ètic d’obligat compliment per tots els altres càrrecs del Govern, hem fet pública informació com les agendes setmanals dels consellers, les retribucions, les despeses, les declaracions de béns o els regals que es reben. Hem posat en marxa eines de consulta, com el Dret d’accés a la informació, per facilitar la tasca de control de Govern de la ciutadania. Hem redactat el projecte de Llei de l’Oficina de lluita contra la corrupció, actualment en tràmit parlamentari.

I hem iniciat la ronda amb entitats locals per redactar la futura Llei de consultes i processos participatius. Posar en marxa aquesta darrera llei és l’objectiu que ens hem marcat per l’any 2017, dintre del qual també volem crear un nou portal de transparència per garantir un millor accés a la informació per part del ciutadà i seguirem gestionant, a més, les competències incloses dintre de la Direcció General: qualitat, atenció a la ciutadania, administració electrònica, etc.

Les dues darreres àrees que ens queden per parlar són la Direcció General d’Esports i Joventut. Dos blocs que arriben a gran part de la ciutadania i que serveixen per transformar la societat en positiu. Des de Joventut, polítiques que hem recuperat després d’una legislatura totalment oblidades, hem aprovat del decret del Consell de la Joventut, el màxim òrgan de participació d’aquest col·lectiu. També hem tornat a posar en marxa el programa Art Jove, del qual hem organitzat 8 certàmens, així com els camps de treball, que durant l’estiu han tingut entretinguts a 80 joves de tot l’Estat.

Pel que fa a Esports, hem iniciat el programa de Posam Valors a l’Esport, hem impulsat la regulació del sector professional esportiu i hem aprovat el decret d’esportistes d’alt nivell. Des de la Fundació per a l’Esport Balear s’ha modificat el model de tecnificació, aplicant criteris nous per a l’elecció dels tècnics que entrenen als futurs Rafels Nadals i Marcus Copper de les Illes. Cal mencionar també la feina que s’ha fet des del Consorci del Velòdrom del Palma Arena, per omplir d’activitats - com la recuperació del Campionat d’Espanya de Ciclisme en Pista, el Microteatre i altres, - un espai tan peculiar com és l’edifici que acull la nostra conselleria.

I per 2017? Impulsarem la participació a través del Consell de la Joventut, així com diferents espais on els joves han de poder desenvolupar la seva vida social, política, educativa, etc. Consolidarem les ajudes que enguany hem donat als nostres esportistes, des dels destacats fins als més menuts. Posarem a prova el programa de Valors, del qual en recollirem els primers fruits i desenvoluparem el programa de foment d’esport i integració i esports i dona. I iniciarem la construcció del nou institut de Prínceps, perquè no podem permetre que els nostres esportistes no tinguin unes instal·lacions que estiguin al nivell dels seus èxits.

En definitiva, seguirem apropant les nostres àrees a la ciutadania de les Illes, seguirem retornant drets, deixarem de retallar en sectors estratègics per la consolidació d’una nova economia i iniciarem el camí cap a una concepció de l’Administració per part de les autoritats que en formam part, diferent, molt més social i oberta.

Documents adjunts

  • Balan (OpenDocument Text – 307.7 kB)

    Version OOo Writer de cet article