EL CETA. Les mobilitzacions fan forat

Josep Valero *

Coordinador d’activitats de la Fundació Ateneu Pere Mascaró*

El 15 d’octubre a Mallorca la Plataforma contra el TTIP va organitzar una concentració davant la Delegació de Govern contra el CETA. Les sigles amb anglès del tractat de lliure comerç i inversions entre la UE i el Canadà. Una cadena humana d’unes 300 persones acabà enrevoltant la mançana de l’edifici de la Delegació amb els sons del “Tambors per la Pau” i el suport de la resta de concentrats, que feren ben present als vianants del Born i carres adjacents, del que es protestava. Abans els dos portaveus de la Plataforma, llegiren els arguments dels manifestants.

A tota Europa s’havia organitzat pel dia 15 d’octubre una jornada de mobilitzacions, dintre de la campanya genèrica anomenada “Tardor en resistència”. A Menorca els companys de la Plataforma havien organitzat una manifestació des de l’Esplanada a la Delegació de Govern, amb una participació de més de 500 persones. El Consell Insular de Menorca havia animat a la participació ciutadana per aquest acte. A Eivissa sembla que també es realitzaren alguns actes explicatius.

Diversos Ajuntaments i Consells han aprovat mocions contra el TTIP. I dues comissions del Parlament de les Illes Balears han aprovat Proposicions no de Llei (PNL) rebutjant les formes i els actuals continguts del TTIP. La darrera ja feia esment a un rebuig explícit al CETA, un tractat que ha passat més silenciosament en la seva tramitació, però que té el perill de que moltes coses allà acordades, obrin el camí a temes fins ara aturats al TTIP.

A Europa les mobilitzacions populars contra aquesta “nova generació” de tractats ( CETA, TTIP, TISA) ha estat força important. No són tractats de lliure comerç. Són tractats que modifiquen, condicionen, anul·len, legislacions estatals, regionals i locals. Creen unes condicions de joc “ad hoc” als inversors internacionals i es boten els principis bàsics de la sobirania política vigents.

Les negociacions secretes i tan sols amb els lobbys empresarials, la creació de tribunals especials per a protegir inversions en lloc d’anar als tribunals dels estats on es fan les inversions, que els dictàmens d’unes anomenades «comissions reguladores», condicionin les futures legislacions dels estats, o introduir el lucre cessant com a indemnitzacions obligatòries en cas de voler recuperar les administracions públiques les privatitzacions de serveis públics decidides per les forces neoliberals, són alguns dels perills més evidents.

O que els interessos dels inversors i dels fabricants multinacionals estiguin més protegits que la seguretat alimentària, els drets mediambientals, els drets laborals, les produccions autòctones o les sobiranies competencials dels poders municipals, regionals, estatals que suposadament i pel principi de subsidiarietat, hauria de fer respectar i fer complir la pròpia Unió Europea.

La no aprovació temporal per part del Consell Europeu del tractat CETA amb Canadà és una molt bona notícia. No ha estat tan sols mèrit del Parlament de Valònia, que evidentment en té. Ha estat fruit de la lluita i la pressió d’una opinió pública europea cada vegada més conscienciada. I que des de les Illes també hi venim contribuint des de fa ja un bon grapat d’anys.

No podem deixar sol al Parlament való amb el seu posicionament. Les nostres institucions també haurien de mostrar la seva solidaritat. Malgrat no tenguin les competències que el model federal belga permet als seus parlaments regionals. La indignació dels governants europeus i canadencs front aquesta oposició valona ha estat prou significativa. La pressió del pal i la pastanaga que haurà de suportar el parlament való serà enorme.

Però qualque cosa ha canviat amb aquesta suspensió temporal del CETA i l’estancament negociador del TTIP. Les coordinacions de les lluites a la Unió Europea cada vegada ens fan més forts. Les mobilitzacions comencen a fer forat. No cal badar ni menysprear la capacitat de reacció dels governants europeus. Però al manco sabem que ja els podem fer mal. I per això no podem descansar ni baixar la guàrdia.

Documents adjunts