Espanya a la cruïlla:

Democràcia o autoritarisme*

Miquel Rosselló*

President de l’Ateneu Pere Mascaró*

Fa un any per aquestes dates tancàvem una legislatura de retallades, corrupció i confrontació contra Catalunya. Les grans mobilitzacions, l’aparició de forces emergents, Podemos a l’estat així com Compromís, MÉS, Marees, entre d’altres, el procés sobiranista català i la victòria de l’esquerra plural a Ajuntaments i Comunitats autònomes alimentaven l’esperança d’un canvi.

Vingueren les eleccions del desembre que donaren majoria als diputats d’esquerres i sobiranistes. Lamentablement entre l’arrogància de Podemos i un PSOE que preferí pactar amb Ciudadanos que liderar un bloc de canvi amb l’esquerra i els sobiranistes, aquesta esperança quedà frustrada i noves eleccions el mes de juny que deixaren les coses més o manco com estaven, PP i Ciudadanos no tenien majoria suficient i si la tenien PSOE, Podemos i sobiranistes.

Per sort aquesta vegada Podemos, que havia perdut un milió de vots, tenia una actitud més unitària i dins el PSOE s’imposava la tesi de no fer president a Rajoy ni per activa ni per passiva. Però quan Pedro Sánchez, fort amb el “no és no”, va començar tímidament a temptejar algunes forces nacionalistes i independentistes s’encengueren totes les alarmes dins el règim i al crit de salvemos la unidad de España decidiren que tot valia i prepararen i executaren un cop d’estat en tota regla dins el PSOE.

Els bombardeigs i la preparació artillera els hi va correspondre a la Brunete mediàtica, comandada pel grupo Prisa. Als dirigents socialistes més implicats en el sistema i més tacats per la corrupció (EROS) els tocà el cos a cos. Felipe González fou l’encarregat de donar l’ordre d’atac.

I el guió es va complir a la perfecció. Pedro Sánchez, secretari general elegit en primàries, defenestrat i la seva executiva substituïda pel una “junta militar”, perdó, una gestora, i així arribem al dissabte 29 d’octubre que se recordarà com un dia negre per a la ciutadania progressista. Comença el final del règim del 78 amb una ruptura regressiva que prefigura una clara hegemonia conservadora a l’Estat espanyol.

Rajoy i la dreta més corrupta i antidemocràtica dels darrers 40 anys enfortida. El PSOE que va consolidar i capitanejar el constitucionalisme a partir del 1982, amb una crisi sense precedents. La fatídica disjuntiva que han viscut els socialistes i que s’ha escenificat amb la votació del “dissabte negre” continua més viva que mai. O caminen cap a una gran coalició que preservi el sistema i “la sagrada unidad de la patria” o participen d’un bloc progressista i sobiranista que obri al camí a una ruptura democràtica.

Cal destacar l’entrega de l’acta de diputat de Pedro Sánchez, disposat a seguir lluitant dins el PSOE i el vots contra Rajoy dels set diputats del PSC i vuit més, entre els quals els dos de les Illes. Des de aquestes línies la meva més sincera enhorabona a aquesta digna actitud dels companys del PSIB. Caldrà molt de coratge per seguir lluitant per un partit socialdemòcrata i que accepti la plurinacionalitat de l’estat espanyol.

Cada cop s’allunya més la possibilitat d’un nou procés constituent a l’estat espanyol que pugui avançar cap a una societat plurinacional, democràtica i igualitària, com deia des de la tribuna parlamentària la Diputada d’EHBildu. Mentre tant els distints pobles que formen part encara de la pell de brau hem de fer el nostre camí per obrir els nostres propis processos constituents que ens portin a la plena sobirania.

Espanya haurà de decidir, un altre cop a la seva història, si vol democràcia o autoritarisme. Lamentablement continuen essent molt actuals els versos del gran poeta castellà: “españolito que vienes al mundo te guarde dios, una de las dos Españas te ha de helar el corazón”.

Documents adjunts

  • Espanya a la cru (OpenDocument Text – 23.2 kB)

    Version OOo Writer de cet article