La Inquisició contra l’obra de Ramon Llull

Pere Joan Planas Mulet*

Uns dels aspectes més pocs coneguts de Ramon Llull és la persecució que patí la seva obra per part de la Inquisició. El fet que algunes de les seves obres estassin classificades com herètiques ha frenat el procés de canonització al llarg dels segles.

Tota aquesta història s’inicià amb l’inquisidor general de la corona d’Aragó Nicolau d’Eimeric (1320-1399), que perseguí durament l’obra de Ramon Llull. L’inquisidor s’enfrontà obertament al rei Pere “El Cerimoniós”, qui a l’any 1369 ja havia dit que Ramon Llull era “mestre de la nació”, expulsa Eimeric del regne el 1375. L’any següent, des d’Avinyó, publica el Directorium Inquisitorum i, hi ha bases fundades, falsifica una butlla del papa Gregori XI condemnant l’obra de Ramon Llull. La controvèrsia naixia a més en un entorn polític i diplomàtic complex per a la corona: el rei Pere contra l’Infant Joan, interessos del braç nobiliari i el cisma papal d’Avinyó.

El 1387 Eimeric és restituït en el seu càrrec. Però els aldarulls de València contra els lul·listes, creant una situació que diríem avui dia d’alarma social, provocà que els síndics valencians es queixessin al rei, i Joan I tornà expulsar Eimeric definitivament el 1392. Però la malanança envers Llull no s’aturaria mai més.

El Directorium Inquisitorum es converteix en un “best seller”, i la sospita de l’obra de Llull com herètica s’estén per tota Europa. Els llibres de Llull són perseguits i s’han d’eliminar, s’havia d’esborrar el rastre de l’heretge. De la magna obra lul·liana vint llibres i cent sentències són censurats. D’aquests llibres, n’hi ha de perduts i algun d’apòcrif, hi figuren el llibre d’Amic e Amat i la Doctrina Pueril, com a més coneguts. Un passatge classificat d’herètic, capítol 54-10 de la Doctrina Pueril: “...enaixí sens caritat no pots aver nulla vertut ni null agradable pler. On més amaràs, més porás entendre; e on més entendràs, major amor pots aver...” (edició de 1907 a cura de Mateu Obrador i Bennassar).

Texts que avui dia ens semblen “normals i innocus”, ja a principis del segle XV també s’entenia que Eimeric no havia copsat bé la filosofia lul·liana i que per tant el seu atac era immerescut. Així el 1419 un llegat pontifici havia declarat invàlides les acusacions d’Eimeric. Anàlisis lingüístiques fetes en el segle XX han demostrat que Eimeric feu circular edicions d’obres de Llull amb texts modificats, forçant la interpretació herètica. Un bon embolic.

Però el fet era que la persecució se seguia estenent. Llibres de Llull continuaren sent requisats i mutilats en els monestirs i arxius. De forma simplificada es crearen dos bàndols, especialment a Mallorca: els dels frares dominics antilul·listes i els franciscans lul·listes. La defensa que va fer Llull de la doctrina de la Puríssima Concepció fou un dels motius intel·lectuals i teològics que Eimeric havia de capolar.

Aquest fet, d’autor prohibit, impulsà en el segle XV que Llull fos més conegut pel que no va escriure que pel que realment escriví. Tota una legió d’obres apòcrifes s’estengué per Europa, relacionades amb temes d’alquímia, càbala, ocultisme,... Si Llull era perseguit alguna cosa interessant havia de tenir, l’Europa protestant així ho pensava. Una altra malifeta que feu reviscolar l’antilul·lisme. Els bàndols s’estenien per tot arreu. Nicolau de Cusa (1401-1464) des d’Alemanya divulgava per Europa el pensament de Llull, a París l’any 1524 el dominic Bernat de Luxemburg editava un catàleg d’obres herètiques, Cathalogus haereticorum, on Llull figurava. La controvèrsia envers Llull i la seva obra també hi era present a tot Europa.

L’inquisidor Guillem Caselles (1440-1516), dominic, emprèn una persecució fora mida contra els lul·listes a Mallorca. Acusa obertament a Pere Daguí, primer catedràtic de lul·lisme a l’Estudi General Lul·lià de Mallorca . Daguí s’ha de defensar a Roma, però es protegit pel rei Ferran, el catòlic, donant-li aixopluc a la cort a Castella. El lul·lisme arribà en aquell regne per intermediació del cardenal Cisneros, franciscà, que impulsa una càtedra lul·liana a la Universitat d’Alcalà. Llull és ensenyat a més a Sevilla i Salamanca.

Ramon Llull ja tenia fama de santedat a Mallorca. Els jurats del regne, el poble i la major part de l’església mallorquina eren lul·lians, l’esperit de Llull era ben viu. Caselles és finalment expulsat de Mallorca, però per venjança el 1503 reedita el Directorium Inquisitorum a Barcelona, revifant altres edicions com la de Roma de 1578. Felip II fou un gran defensor de Llull i aconseguí que en el concili de Trento (1563) es traguessin les obres de Llull de la llista de prohibides.

El fet és que, malgrat cap Papa condemnàs l’obra de Llull, la Inquisició perseguia els lul·listes. El filòsof italià Giordano Bruno és condemnat a la foguera l’any 1600 a Roma, entre altres coses per tenir idees extretes del pensament lul·lià, tampoc ajudava gens a la seva causa. Professors són perseguits contínuament, per exemple en el procés de 1610 de la Inquisició contra l’ensenyament de Llull a la Universitat de Saragossa. En temps de la dinastia de la Casa d’Àustria la Suprema no va condemnar ningú, els expedients romanien oberts sense sentències definitives, ja que no sabien com actuar sense molestar ni al rei ni al papa. Però tot plegat motivà que l’ensenyament de Llull anés minvant i ja només es mantenia viu a Mallorca.

La Inquisició anà acorralant i censurant els erudits i professors que ensenyaven l’Art a Espanya, i limità la propagació de les seves idees, que eren estranyes i per tant els inquisidors no arribaren a entendre mai i la qualificaren de perillosa i no afluixaren en les seves pretensions d’eliminar l’heretgia.

El segle XVIII marcà el final. Disputes aferrissades entre franciscans i dominics, el canvi polític de la nova dinastia borbònica, l’expulsió dels jesuïtes d’Espanya, la persecució de cultes locals no aprovats per Roma, les idees de la il·lustració, tot plegat feu que la Inquisició perdés força però també el culte popular. L’Art i Llull s’estaven esvaint.

Tot aquest complex procés inquisitorial obert durant quatre-cents anys hagué de conviure a Mallorca amb les ànsies populars de canonització de Ramon Llull, on se li rendia culte com a venerable i beat gaire bé des de la seva mort l’any 1315/16.

Documents adjunts

  • La Inquisici (OpenDocument Text – 204.8 kB)

    Version OOo Writer de cet article