La ponència sobre Turisme del Col·lectiu Alternatives

Maties Bennasar*

Membre del col·lectiu Alternatives*

El passat 20 d’octubre tingué lloc la segona sessió de les Jornades de debats per iniciar una reflexió estratègica dins el marc de la recerca i innovació per a la sostenibilitat, organitzades per la Vicepresidència i Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme. A la sessió del matí els ponents Ricard Pié, Jaume Rosselló i Joaquim Tintoré, parlaren respectivament sobre el turisme com a base d’un futur pacte per a la innovació; una simulació de l’impost turístic a l’hora de regular les puntes d’estiu i sobre la gestió intel·ligent del turisme i el sistema d’indicadors per a la sostenibilitat de les Illes Balears. Sobre la qualitat dels treballs presentats els podreu analitzar si entreu a l’enllaç

http://blog.fundaciobit.org/jornades-de-debat-per-a-iniciar-un-reflexio-estrategica-en-el-marc-de-la-recerca-i-la-innovacio-per-a-la-sostenibilitat-la-necessitat-dun-pacte/documentacio-i-videos-jornades-la-necessitat-dun-pacte/

En el mateix enllaç podreu trobar la ponència que el Col·lectiu Alternatives entregà a les Jornades i la presentació que realitzà Celestí Alomar en representació del Col·lectiu en la sessió oberta de la tarda. Aconsello la lectura de la mateixa, però com a petit resum del seu contingut, enumero algunes de les propostes que allà es suggereixen:

Les Illes Balears han de tenir una planificació econòmica estratègica de cara als reptes difícils de les properes dècades. Com a màxim aquest Pla hauria d’estar tancat l’any 2017...

L’elaboració de la nova Llei General del Turisme Sostenible, hauria de ser una primera passa per incentivar des de l’Administració Pública el sentit cap a on s’ha d’anar...

També sembla clau establir ja un consens sobre els indicadors de sostenibilitat que mesurin la capacitat de càrrega real del territori...

No podem deixar d’analitzar el fenomen de l’economia globalitzada i la seva incidència directa sobre el nostre model turístic. Cal passar de l’etapa de submissió de l’oferta empresarial hotelera a les condicions dels TTOO i de recerca dels seus guanys sobre els baixos salaris, a una etapa d’estratègia compartida sobre el nous tipus de producte turístic que es vol vendre i promocionar...

Creiem que és una línia estratègica clau de treball, el passar de l’estratègia d’expansió de l’oferta actualment existent a una de contracció de la mateixa,... Es tracta, bàsicament, d’eliminar l’oferta obsoleta i inadequada, contenint amb mesures fiscals i d’ordenació el lloguer vacacional per dies i per setmanes, i controlant l’oferta de llits il·legals en habitacions d’establiments controlats per la Conselleria de Turisme.

També ens sembla important evitar les possibilitats de concentració de noves formes d’oferta vacacional a través dels lloguers d’habitatges... S’haurien de poder establir unes facilitats per llogar habitatges familiars de curta i llarga estada, però al marge dels canals turístics convencionals. Tal volta un canal públic de comercialització de lloguers, ajudaria a controlar alguns dels excessos actuals, sense necessitat d’incrementar les figures d’oferta turística, que podrien afavorir sense que es vulgui, una nova concentració d’oferta pels operadors turístics. Al mateix temps podria afavorir l’accés al lloguer d’habitatges a la majoria de la població que ho necessita.

Finalment es suggereixen algunes propostes d’accions immediates per començar la transició cap al nou model que creiem necessari.

- Establir a nivell d’Administracions, d’empreses, habitatges i usuaris, plans concrets de reducció i estalvis d’aigua, energia i generació de residus. Ajudar a les administracions i a les empreses a establir uns plans globals de sostenibilitat ambiental.

- Compromís de les Administracions i els col·lectius empresarials i socials, amb l’agenda europea del 20-20-20 per a l’any 2020. Es a dir, millorar l’eficiència amb una reducció del 20% del consum energètic; implementar un 20% d’energia de procedència renovable; reduir un 20% les emissions de CO2 de la nostra comunitat a l’atmosfera. Establir uns marcs de cooperació estables públics i privats, per tal de fer un seguiment i avaluació pública de l’estat de la situació, propostes d’actuació de millora i mitjans de finançament que ajudin a fer-ho possible.

- Establir normes clares de protecció i límits de càrrega d’usuaris dels espais naturals, platges, costes, etc. Vigilar els abusos de privatitzacions del litoral i dels bens comuns.

- Potenciar les formules d’associacionisme i col·laboració entre empreses hoteleres i el sectors de I+D+i per tal d’augmentar el nivells de comercialització directe i d’especialització de producte.

- Exigir el Règim Especial Balear i un finançament just per a la nostra Comunitat Autònoma, per a poder tenir els recursos adients i exercir la pròpia sobirania, per avançar cap a un altre tipus de model turístic.

- Aconseguir el grau de cogestió dels nostres ports i aeroports, reconeguts a l’Estatut d’Autonomia.

- Apostar per invertir en una millora dels serveis públics de la nostra comunitat. En primer lloc i de manera estratègica amb l’educació i la seva millora quantitativa i qualitativa.

- Que cada Administració pública, ja sia autonòmica, insular o local, crei en els seus propis territoris, un marc de debat cívic sobre com afavorir en el seu àmbit d’actuació, una transició cap a un model turístic i econòmic més sostenible.

Les dades absolutes de l’atur segueixen essent molt elevades. La qualitat del treball disminueix. Els ritmes de treball són més elevats i manco remunerats. Les persones aturades que tenen sort i troben feina, van rotant la seva situació amb contractes temporals de curta durada, a temps parcial o fent més hores de les que realment són retribuïdes. El treball fixe i de qualitat al sector de l’hoteleria, en lloc d’augmentar disminueix. El mateix passa amb la resta d’oferta complementària. Augmenten les persones i les famílies que ja arriben als límits dels llindars de la pobresa. Els aturats sense subsidi van augmentant la seva proporció sobre el conjunt d’aturats, el mateix que els treballadors pobres que no guanyen lo suficient i els autònoms dependents que han de subsistir en jornades de treball esgotadores. Són l’altra cara de la moneda que ofereixen les xifres macroeconòmiques més optimistes.

El paper dels sindicats i la seva força són del tot necessàries en les negociacions col·lectives. Malauradament les reformes laborals i les noves legislacions contractuals, afavoreixen les maniobres a la baixa salarial per part de la patronal.

El Col·lectiu Alternatives proposa en el seu document de presentació, la necessitat d’encetar un debat social sobre el significat econòmic, social i mediambiental, que podria tenir el aplicar a les Illes Balears una Renda Bàsica de Ciutadania.

Com veis cada proposta dur al darrera molt de debat i molta de feina per aconseguir la seva aplicació. El Col·lectiu Alternatives intenta aportar a la intel·ligència col·lectiva que ens farà falta construir, el seu granet de sorra.

Documents adjunts

  • La pon (OpenDocument Text – 62 kB)

    Version OOo Writer de cet article