PENSAM A LA INVERSA

PENSAM A LA INVERSA


Carme Verdaguer I Christoph Hafner

El més interessant d’haver creat Pep Lemon, és que ens permet pensar a la inversa.

Així duim dos anys i mig al mercat local, pensant com NO ho faria la competència i cercant un lloc diferenciat. Pensar a la inversa dins un món globalitzat, té tot el sentit del món perquè, ben mirat, per un petit és l’única possibilitat d’existir.

Pensar a la inversa significa per nosaltres fer llimonada amb llimones, compartir enlloc de posseir, pensar que el futur és local i no sentir la necessitat emprenedora d’exportar per conquerir nous mercats, quan 15M de turistes ja ens conquereixen a nosaltres! Pensar a la inversa és treure al mercat el producte que ens agrada i no necessàriament el que serà més comercial.

Però arriba una multinacional, paradigma de la globalització, i ens desmunta amb només 3 lletres. Suposa que Pep Lemon, per Pep, es vol aprofitar d’una marca re-nombrada i que un consumidor mitjà es pot confondre a l’hora de comprar una Pep o una Pepsi. S’entén per consumidor mitjà aquell que té un mínim d’informació i intel·ligència. Però el pitjor de tot, un Tribunal de Palma li dóna la raó.

Pensar a la inversa vol dir deixar de banda el mite de David contra Goliat i carregar contra l’Estat qui és el que fa les lleis. Com la Llei 17/2001 del 7 de desembre, impulsada per ANDEMA i el Foro de Marcas Renombradas i que exerceix el principi de discriminació positiva amb una especial protecció per a les marques transnacionals. Una llei feta a mida de les grans i que garanteix el poder d’exercir d’apis sonadora amb cobertura legal. Perquè no els basta amb dominar el mercat controlant les vies de la distribució i comercialització, la qual cosa fa que cada vegada sigui més complicat arribar al consumidor.

La sentència del TSJIB no és menys decepcionant. Per començar, els advocats de la defensa i acusació, coincideixen a dir que fonèticament, en català, Pep Lemon i Pepsi es pronuncien diferent. Pel TSJIB, tot es diu igual. Per tant, no hi ha discussió possible. I no només això, quan una part presenta peritatges de professionals rellevants argumentant perquè Pep Lemon i Pepsi no es confonen i el Tribunal ho nega, potser hauria d’argumentar, de la mateixa manera, perquè considera que sí es confonen. O potser la Llei 17/2001 és suficient per fer-nos callar sense més explicacions? En aquest cas, no trob un pensament a la inversa que sigui possible…

Pep Lemon sempre ha cregut que negociar amb Pepsi és la millor sortida, però una negociació real, no una imposició unilateral que és la que ells proposen. Al poc de fundar-se Apple, el 1981 va haver de negociar amb Apple Records, propietat dels Beatles. I gràcies a aquesta negociació avui dia Apple encara es diu així. Evidentment, als 80 no existia la Llei de Marques Renombrades. Pepsi, no podries ser un poc més Beatles?

Pep Lemon arriba arreu perquè és una llimonada excel·lent i un projecte amb personalitat i tot l’enrenou que s’ha generat no és una campanya de marketing. Canviar el nom hauria estat senzill, però no per algú que pensa a la inversa.

Documents adjunts