Possible impacte polític a les Balears de la crisi del PSOE

Bernat Joan i Marí*

Professor, escriptor i polític eivissenc*

El Partit Socialista Obrer Espanyol es troba immers en una crisi profunda. La negativa de Pedro Sánchez a plegar-se davant els “barons” que volien que deixàs camí lliure a la investidura de Mariano Rajoy l’ha desencadenada, però probablement ja feia temps que s’estava larvant. Sigui com sigui, la crisi ha esclatat en ple procés de pre-investidura del líder del PP com a president del govern de l’Estat, i amenaça amb conseqüències arreu on el PSOE té responsabilitats institucionals.

Les baronies han actuat de manera expeditiva i, de seguida que han pogut fer-ho, s’han tret Pedro Sánchez d’enmig. La tasca de Felipe González, Alfonso Guerra, Susana Díaz, Fernández Vara i companyia ha estat dura però exitosa. Els seus criteris han acabat prevalent. Ara, no ho hauríem de perdre de vista, tenim al davant un perill claríssim: que el PSOE es consolidi com un partit regionalista andalús (amb algun toc extremeny i castellà) amb aparença de partit d’àmbit estatal. El pes polític dels barons andalusos i castellans així ho certifica.

El president del País Valencià, Ximo Puig, que ni per cultura ni per tradició política no forma part del PSOE jacobí i espanyolista que representen les baronies castellanoandaluses, s’ha apuntat al descavalcament de Sánchez per possibilitar la investidura de Rajoy perquè considera que “més val tenir un PP governant en minoria que no patir-lo governant amb majoria absoluta”. Aquesta és la confiança que un dels líders socialistes més clarividents té en la reacció electoral de les Espanyes si es va a unes terceres eleccions consecutives.

En aquesta guerra, Francina Armengol, líder socialista balear i presidenta de la comunitat (dita) autònoma de les Illes Balears, s’ha posicionat al costat que ha sortit clarament derrotat. Això, no pot ser d’altra manera, afebleix les seues posicions davant Ferraz (tret que finalment Pedro Sánchez opti per intentar tornar i, valent-se de la militància, ho aconsegueixi, cosa que a hores d’ara tampoc pens que no resultaria del tot descartable). De moment, emperò, Armengol no té bo amb els que remenen les cireres allà per Madrid, després de la caiguda en desgràcia del seu líder.

Malauradament, a un país amb tan poca consistència política diferenciada com és el nostre, els atxems de Madrid es converteixen de vegades en autèntics refredats a ca nostra. Per tant, no hauríem de descartar que la crisi del PSOE a Espanya pugui revertir en diverses crisis possibles, ben albirables ara mateix, a les illes Balears.

No hi ha dubte, per començar, que, si finalment els socialistes es decideixen per l’abstenció i fan possible la investidura de Mariano Rajoy, això aixecarà butllofes entre amplis sectors de la seua militància. Molts socialistes tendran mal de pair que el seu partit, teòric antagonista del que lidera Rajoy, es plegui a fer-lo president del govern sense comptar amb la majoria (aparentment) necessària per poder governar. Però també n’aixecarà als renglers dels socis de govern i, per descomptat, d’aquells que donen suport al govern sense haver-s’hi implicat directament. Fins a quin punt es pot permetre la presidenta del govern de les Illes Balears d’incomodar fins a tal punt els correligionaris de MÉS i de Podem?

D’altra banda, és evident que les baronies castellanoandaluses faran per manera d’atiar el foc (de vegades colgat, de vegades no tan colgat) que nia en els fons de calaix del Partit Socialista de les Illes Balears –PSOE. Governar la nau, per al PSIB, no implica només mirar de mantenir unes relacions mínimament suportables amb les forces polítiques implicades en la governabilitat de les nostres illes i amb el suport al govern progressista que presideix Francina Armengol, sinó que implica, sobretot, no trabocar a causa de les sotragades que es poden provocar des de dins mateix del partit. I aquestes sotragades poden ser automàtiques (a causa de la dinàmica interna existent a cadascuna de les illes) o poden ser induïdes des de Madrid (tenint en compte l’estructura d’aquest partit polític).

Ni una cosa ni l’altra no són positives per al futur del govern de les illes Balears. Crec que el nostre país s’hi juga molt, en l’actuació d’aquest govern, i en les seues possibilitats de continuïtat. L’alternativa, ara com ara, és retornar a un govern del PP. I resulta impossible deixar una obra de govern mínimament consolidada si ens trobam amb un canvi de color polític cada legislatura (com està ocorrent des de finals del segle passat). Per tant, és més evident que mai que, ara, en aquest moment històric en què vivim, el govern de les Illes Balears necessita el màxim d’estabilitat, per poder realitzar projectes propis.

Des del meu punt de vista, tenen tota la raó les veus socialistes baleàriques que defensen que s’ha de veure més el PSIB que no el PSOE, que els socialistes han d’optar més pel PSIB que no pel PSOE (per molt que, en qualsevol cas, el PSIB no és més que una federació socialista del PSOE i no un partit independent, com presumeix de ser el PSC). El PSIB necessita dotar-se de la força suficient per prioritzar el nivell polític de les illes Balears, enfront de l’estatal, per defensar les polítiques que es decideixin a les Illes enfront del que disposi Ferraz, per marcar el rumb –juntament amb els socis de govern – de l’acció política al nostre país, si fa falta oposant-se a la direcció (suposadament) federal del seu propi partit polític d’àmbit estatal.

També pens que els socis de govern i els que li donen suport des de fora no haurien d’aprofitar l’ocasió per fer llenya de l’arbre pretesament caigut, més i més si tenim en compte que a hores d’ara tothom és imprescindible perquè el govern de les Balears pugui tirar endavant. Per tant, s’hauria de fer un acompanyament responsable del soci dolent, mentre fa el que pugui per recuperar-se de la dolència. Ajudar a desballestar el PSIB-PSOE, aprofitant l’avinentesa de la crisi estatal dels socialistes, contribuiria a afeblir el govern, i, de rebot, tothom qui s’hi trobi implicat. Per tant, la prudència resulta del tot imprescindible per mantenir la força ascendent d’aquells que volen unes Balears més lliures, més justes i amb més capacitat de decidir per elles mateixes.

Documents adjunts